TORNAR

Esquerra refà la llista i puja a Alba Vergés al número 6

Queda per saber quina posició ocuparan els anoiencs a les llistes de Junts per Catalunya i CUP

politica
Dijous, 16 novembre 2017. 09:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

Amb la incorporació de Carme Forcadell, presidenta del Parlament aquest mandat, a la llista en el número 4 de la demarcació de Barcelona de cara al 21 de desembre, els republicans han recomposat la seva candidatura. Aquests canvis han significat un salt en la posició d'Alba Vergés, que puja quatre llocs.

PUBLICITAT

La diputada igualadina Alba Vergés figurarà al número 6 de la llista d'Esquerra a les eleccions del 21 de desembre a la demarcació de Barcelona. De fet, per davant de Vergés només hi haurà Oriol Junqueras i dos altres consellers empresonats, Raül Romeva i Carles Mundó, i la portaveu Marta Rovira i la presidenta del Parlament Carme Forcadell. Vergés, que aquests dos anys ha tingut rellevància com a presidenta de la Comissió d'Investigació de l'Operació Catalunya, forma part del cercle de confiança de Marta Rovira, que a la vegada ja ha estat designada pel líder d'Esquerra com a futura presidenta de la República. L'ascens de la igualadina -que en un principi figurava com a número 10- obeeix en part a aquest canvi de jerarquia dins les llistes.

Amb aquesta confirmació, resten per saber a poques hores del tret de sortida de la cursa electoral quin lloc ocuparan els representants anoiencs a les llistes de Junts per Catalunya, on l'escollida és la també diputada Maria Senserrich, i la CUP. Els darrers dies ja s'ha donat a conèixer la posició de Jordi Riba a la candidatura del PSC -19-, la de la pierenca Sandra Bernad a CeC -27- i Joan Agramunt al PP -27, també. Ciudadanos segueix d'esquena a l'Anoia i no confirma cap persona del territori, tot i que sí que ha inclòs a Susana Beltrán, d'origen igualadí, que passa del vuitè lloc el 2015 al 12è d'ara.


3 Comentaris

l

liberto

16 de novembre 2017.13:14h

Respondre

Sra Vergés , POCA BROMA, LA CONYA SE LA FA A CASA, PERO PORT FAVOR NO RIGUI, QUE SOM MOLS ELS FA DIES QUE PLOREM......

Centenars d’empreses en fugida, incloses les multinacionals i les... Llegir més societats cotitzades en borsa. Milers de milions d’euros d’estalvis discretament transferits, física o virtualment, a sucursals bancàries lluny del territori català. Inversors buscant negocis immobiliaris en entorns més afables que la tumultuosa Barcelona. Les reserves turístiques desplomant. Restaurants buits o mig buits dia i nit. Comandes industrials cancel•lats. Treballadors de braços creuats. Tancaments d’empreses, per mudança o liquidació. Atur. Pobresa. Desolació.

Benvinguts a aquesta Catalunya que, com presagiava el seu himne, al cap va tornar a ser ”rica i plena”, només que no va saber gaudir dels seus èxits i va preferir llençar-los pel desguàs. I, amb ells, el benestar de les generacions futures.

El conflicte ve de més lluny, però l’ordre de detenció de Sànchez i Cuixart va començar a redactar-se, metafòricament, fa dos anys. Després de la amarga victòria de Junts pel Sí a les ’plebiscitàries’ del 27-S, Artur Mas pidolava el vot de la CUP a la seva investidura i va transigir en què el Parlament es declarés en rebel•lia: no obeiria a la justícia ni acataria les lleis espanyoles , només les catalanes. Darrere de la suposada llibertat del poble català, la majoria parlamentària i els seus satèl•lits privats estaven disposats a violar lleis. És a dir, a delinquir.
Posar urnes no és delicte, però sí desobeir l’ordre del Constitucional de no fer-ho. Com que no és delicte protestar davant d’una institució, però sí impedir que els poders públics --siguin policies o parlamentaris-- exerceixin la seva funció. Així ho pensava la Generalitat fa quatre anys, quan va demanar penes de presó per als responsables del setge al Parlament del 2011, als quals va acusar d’un delicte contra les institucions de l’Estat. Eren altres temps.
Un país el govern del qual promet saltar-se la llei no és de fiar per a empreses ni per a particulars. Si a sobre organitza un referèndum unilateral i promet declarar unilateralment la independència, la fugida de capitals està assegurada. Catalunya, el territori més bancaritzat d’Espanya fa una dècada, només conserva avui franquícies financeres. Les empreses traslladen primer la seu social, després la fiscal (adéu als seus impostos) i, al final, la seva caserna general. Com va succeir a Mont-real, es van per no tornar.
Avui calleu els del ’Espanya ENS roba’, els que a tants engañasteis associant independència a abundància i ocultant els costos de transició. No us responsabilizáis que haguem de pagar la factura per avançat, sense que la vostra Arcàdia s’entrevegi si més no. I en herència ens deixareu una Catalunya arruïnada, un veritable erm.

P

Pere M.

Igualada

17 de novembre 2017.14:42h

Veient la teva introducció, has fet un bon retallar i enganxar.

P

Pere M.

Igualada

18 de novembre 2017.13:41h

Retalla i enganxa.

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.