Josep Lluís Alay: "Catalunya és coneguda al món pel referèndum del 2017"

Junts per Catalunya Igualada va organitzar el passat dijous al vespre una trobada amb el professor Josep Lluís Alay a l'Ateneu igualadí. Alay és doctor en Història, Ciències, Física, llicenciat en Filologia i, des de 2018, director de l'Oficina del President Puigdemont.

El testimoni i l'experiència d'Alay van ser les protagonistes de la jornada, conduïda pels periodistes Jordi Puiggròs, de la Veu de l'Anoia, i Toni Cortès, de l'AnoiaDiari.

La conversa va plantejar diverses qüestions amb relació a la situació generada pel Tribunal General de la Unió Europea, el passat dimecres 5 de juliol, quan va rebutjar el recurs per la immunitat dels eurodiputats de Junts, Toni Comín, Clara Ponsatí i Carles Puigdemont.

Durant el col·loqui, els interlocutors van fer una mirada al passat parlant de tots els fets que va desencadenar l'u d'octubre. El professor va afirmar que van haver de viure situacions límit, però va assenyalar que "això no és un joc de nens" i que saben i afronten els riscos que comporta la seva lluita. "Si he d'acabar a la presó, doncs acabaré a la presó".

Assenyala que, tot i això, la presó encara seria un lloc privilegiat. Alay explicava que avui en dia encara es duen a terme represàlies molt més cruels, com la tortura, per delictes menys greus fins i tot.

Va recordar que aleshores Catalunya va ser el focus a escala internacional. "Molts mitjans d'arreu del món van venir, tothom es pensava que es proclamava la independència. Catalunya és coneguda al món pel referèndum del 2017".

D'altra banda, el professor va destacar que Espanya és un estat molt potent i que té molta influència al món. Per això, "hem de tenir clar a què ens enfrontem. Esperàvem que els valors democràtics que nosaltres teníem, la no-violència i el diàleg, prevalguessin sempre per Espanya i Europa, però no va ser així".

En aquest sentit, va assenyalar que una de les coses que més li preocupen en el present és que "no estem anant units en la nostra lluita. No podem enfrontar-nos a l'estat que tenim davant sense estar organitzats".

La conversa va finalitzar amb el cant conjunt del Cant de la Senyera per part de tot el públic. Un acte amb un testimoni, poc prolífic a participar en actes al nostre país, que va permetre posar una mica de llum sobre el nostre passat recent, el nostre present i el nostre futur.