Marc Castells vol un Pla Director "més ambiciós" i "sense privats en l'equació"
L’alcalde d’Igualada vol ”acabar amb qualsevol ombra d’especulació en el projecte”
El batlle igualadí feia un esmorzar informatiu amb els mitjans aquest dimecres. Una trobada acompanyat de les quatre tinents d'alcalde on ha assenyalat les línies mestres de l'actuació del govern municipal aquest 2020, el mandat i amb un horitzó posat en el 2030. La planificació del Rec, de la vialitat a dins i als accessos de la ciutat, la millora de l'espai públic i la creació de nou habitatge, figuraven en aquesta planificació. Castells, però, ha posat especial èmfasi en el Pla Director de la Conca d'Òdena i en la polèmica sobre quin espai ha d'acollir les noves àrees industrials.
Aquest dimecres, l'alcalde de la capital anoienca Marc Castells, ha parlat del Pla Director de la Conca d'Òdena. A les portes de començar la fase de participació ciutadana que impulsa la Mancomunitat, Castells considera que el projecte que ha redactat el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat és "poc ambiciós" i ha assenyalat que si no es fa "perdrem una gran oportunitat. El tren ens pot passar de llarg de nou". Sobre la ubicació més debatuda de la nova superfície industrial, Can Morera, afegeix una valoració nova: "no volem que hi hagi privats en l'equació. Ha de ser un projecte 100% públic". Castells vol que es dissipi "qualsevol ombra d'especulació. Ha de ser una superfície 100% pública i hi ha moltes formes possibles perquè sigui així, amb expropiació o comprar-ho a un preu raonable".
El fet és que el municipi on hi ha tots els números per instal·lar aquest nou polígon (que la Generalitat apunta a menys de 100 hectàrees i Castells creu que ha de ser molt més extens per acollir empreses de gran format), Òdena, es mostra contrari a que la superfície sigui a Can Morera. El batlle igualadí assegura que "es respectarà l'autonomia local" i si Òdena si nega, no es continuarà. De tota manera, remarca que el nou polígon pot ajudar a rebaixar les xifres d'atur de municipis com Òdena, Santa Margarida de Montbui o Vilanova del Camí, superiors a la d'Igualada.
En breu s'engegarà el procés participatiu a la Mancomunitat. Castells vol "convèncer" a l'Ajuntament d'Òdena "on només hi ha la diferència d'un regidor entre els que estan a favor o en contra, mentre que els altres sis ajuntaments de la Mancomunitat hi estem a favor". Afegeix que "hi ha més de 17.000 hectàrees de bosc a la Conca, unes 6.000 agrícoles i només 650 industrials. Valorem molt aquests espais de bosc i d'agricultura, però no canviarà res per tenir 300 hectàrees industrials més".
Altres notícies
9 Comentaris
A mi hi ha un tema d’Igualada que em preocupa molt i sobre el qual mai s’ha fet res o prou. Els regidors d’Urbanisme de fa dues dècades (Pàmies / PSC i Morros / UDC) i la qüestió no ha fet... Llegir més més que empitjorar. Igualada ha anat creixent de manera concèntrica (cap a fora): Poble Sec, Les Comes, Pla de la Massa; i el centre ha quedat cada cop més envellit. Cada vegada amb menys veïns, la major part dels quals són gent gran; i amb edificis cada cop més vells, i per tant més barats de llogar, que només atrauen famílies amb baixos ingressos.
Una corona d’Igualada nova de trinca i un interior vell, pobre i decadent. És imperdonable la deixadesa dels governs municipals en el cas de Sant Agustí: una de les antigues artèries comercials de la ciutat ara és un guetto. El centre, a més, cada vegada és més ampli i ja arriba fins al Poble Sec!
Alguna solució, amb l’horitzó fixat al 2030?
Josep
Igd
9 de gener 2020.14:43h
Observació de calaix. Aquí és on caldria q l’alcalde s’apliques.
1. Treure els Singla de l’equació no és possible. L’empresa promotora és d’aquest particular. Aquest particular aporta els estudis, busca els contactes i s’encuidaria de la urbanització.... Llegir més Té el seu conveni amb la Zona Franca. Posar-los un llençol a sobre no els volatilitza. El projecte depèn d’ells.
2. En quatre-cinc anys hem reduit a la meitat l’atur sense omplir cap polígon. Martorell, amb més superfície industrial, té el mateix atur que nosaltres.
3. Per valorar el nivell de saturació urbanístic del teritori hi ha indicadors. D’entrada també s’han de comptar les hectàrees urbanitzades amb habitatges. I després, com a mínim, estimar la petjada ecològica i la biocapcacitat (capacitat de regenerar). Algú t’hauria d’assessorar, el càlcul pueril de les hectàrees fa vergonyeta aliena.
4. L’espai que ha d’acollir àrees industrials el tenim esperant des de fa deu anys en els polígons actuals. Pregunta’t per què va marxar isitex o per què no s’ha instal·lat cap empresa a Montbui. No té res a veure amb grans superfícies.
5. Parlar en nom dels sis ajuntaments és relliscós. Quant temps passarà fins que surti un d’alcalde a desmentir-te?
6. Parles d’engegar una participació amb l’objectiu de convéncer a l’Ajuntament d’Òdena? Com goses dir participació si l’objectiu és convéncer a l’Ajuntament d’Òdena?
7. Si amb dos minuts de xerrada ja introdueixes aquest reguitzell de interpretacions i valoracions esbiaixades qui pot confiar en el teus arguments i en la neutralitat d’una participació que orquestreu per convéncer l’Ajuntament d’Òdena? A qui vols enganyar?
Albert Rossell
Igualada
9 de gener 2020.08:39h
Molt d’acord, sobretot, en el 4t punt.
Deixa el teu comentari
- 1 Detenen dos homes per entrar a robar en sis domicilis d'Igualada forçant les portes dels balcons 519 lectures
- 2 L'Audiència Provincial de Barcelona dona la raó a l'alcaldessa de Vallbona d'Anoia, Meritxell Baqué, i a l'Ajuntament del municipi 507 lectures
- 3 Tensió al mercat de l'habitatge de l'Anoia i el Bages sud per l'arribada de veïns de l'àrea metropolitana 480 lectures
- 4 Neix Sotabosc: un espai digital i col·lectiu de formació nascut de la intercooperació 301 lectures
- 5 Primer informe favorable d'Urbanisme perquè Igualada disposi d'una residència universitària 299 lectures
- 6 Un operatiu policial a Vilanova del Camí acaba amb una denúncia per tinença d’estupefaents i una detenció per situació irregular 285 lectures
- 7 L'Ajuntament de Sant Quintí modifica la seva normativa urbanística per millorar la regulació del sòl no urbanitzable 247 lectures
- 8 La Coll@nada presenta el programa de Sant Faust, la Festa Major Alternativa d'Hivern 237 lectures
- 9 Els Gegants de Capellades estrenen vambes exclusives gràcies a Munich 230 lectures
- 10 Detenen un home per haver comès deu robatoris amb força a domicilis del Bages, el Moianès i l’Anoia 219 lectures
Antoni
Igualada
10 de gener 2020.11:09h
Quan es va fer l’urbanització de l’Espelt, no s’hi va pensar amb la petjada ecològica?
josep
IGD
10 de gener 2020.18:29h
Busqui-ho i informi’ns.
Joan
Igualada
11 de gener 2020.08:43h
Antoni, què hi té a veure el que es va pensar en urbanitzar l’Espelt fa 25 anys?.
Segurament fa 25 anys ningú pensava en això.Tampoc s’hi va pensar quan es va fer el Pla de la Massa o... Llegir més Sant Jaume Sesoliveres, un autèntic despropòsit de malbaratament de sòl per fer-hi parcel·les de 1000 metres. Curiosament en un sòl d’Òdena que Igualada es va anexionar per la ”patilla”.
Tampoc es pensava fins fa quatres dies que fer cotxes que consumeixin combustibles fosils era perjudicial i ara resulta que tots hauran de ser elèctrics.
M’estàs dient que hem de seguir construint cotxes de gasolina/dièsel perquè fa molts anys que es fan?
Que s’hagin fet coses malament no justifica que s’hi tornin a fer. Busca un altre argument millor.
Antoni
Igualada
13 de gener 2020.09:37h
No ho deia pel que va passar fa vint-i-cinc anys. Ho deia perquè molts dels que hi viuen, ara van d’ecologistes i a preservar el paisatge.
josep
IGD
16 de gener 2020.20:14h
I què?
expliqui’ns sisplau què té de dolent d’anar d’ecologista i defensar el paisatge malgrat viure, suposadament, a un lloc a on ni vostè sap si quan es va construir fa vint-i-cinc... Llegir més anys van tenir en compte l’afectació de la petjada ecològica.
De fet, suposo que no ho deia com argument,sinó que aprofitava per llançar un atac personal. Un ”zasca”. Tot i que penso que no es mereix resposta, el morbo em traeix i em pregunto si es refereix a gent amb responsabilitats públiques que viu a la urbanització de l’Espelt i que s’ha posicionat públicament sobre aquest tema, com ara:
... the Chairman of the Associació dels Polígons dels Plans?
... the President of the Unió empresarial de l’Anoia?
... the head of list of JxCAT Òdena?
(... i si es referís a un ex-polític, cregui’m, informi’s bé abans de posar l’altre peu a la galleda)
Per cert, tornant al tema potser ens podria dir on viu (ja que segons vostè això pot determinar la bondat del seu pensament) i si creu que cal considerar la petjada ecològica abans de planificar urbanitzar d’una tacada la quantitat de sòl rural més gran de la història local (pel cap baix unes 300 + 150 + 50 Ha). Sap a quantes vegades la superfície de l’urbanització de l’espelt representa? (Doncs més de 500 vegades)