Més enllà dels programes electorals

En la comunicació, però, en general hi ha una mancança entre els partits igualadins perquè es parla molt de les persones però poc del contingut. Gràficament els cartells no expliquen propostes. I parlant del missatge, Disseny = Igualada es pregunta per què la societat està així de polititzada, amb campanyes tan massives. Per què els partits tenen la necessitat d’explicar tant al ciutadà, que pateix el que veuen com un “excés de comunicació política”. Probablement la ciutadania se n’està allunyant, madura, i és conscient de per què li expliquen una determinada cosa. Això passa durant l’any, però les campanyes electorals en són una catarsi. “Als veïns els interessa que el carrer estigui net, que la gent tingui feina, que la policia funcioni i que la cultura estigui més o menys ben portada. Més enllà de tot això no hi ha cap necessitat de veure un polític dient això o allò”, detallen. Ara, “això és més evident en els actuals càrrecs públics, l’alcalde d’Igualada en fa un excés, però aquesta és una actitud de tots els polítics”.

Més enllà de les tipografies, els eslògans, la imatge, la col·locació i les ubicacions, que més o menys estan ben resolts en totes les propostes “com ara la de Solidaritat, o els elements diferenciadors que tenen Socialistes d’Igualada i la CUP”, Disseny = Igualada creu que l’únic cartell que es proposa focalitzar l’atenció en el missatge és el de la CUP, que no centra l’atenció als membres de la llista si no a les idees. Parla només del què. “Identificar una ciutat sencera amb una cara és un error, perquè la ciutat és de tots”. Quan a més a més dins de tots els equips hi ha persones de molt valor.

Més “què” i menys “qui”. Els cartells dels candidats igualadins parlen molt de les persones però molt poc dels continguts

Codis com que els Socialistes d’Igualada es col·loquin davant de les escales mecàniques que van crear, afegeixen, “són molt endogàmics, qui els pensa n’està al cas, i algú ben informat ho pot relacionar, però els paràmetres comunicatius van molt més enllà.” Dins d’aquesta lògica, si Decidim Igualada, per exemple, remet al poble i a la col·lectivitat, “és estrany que opti per destacar el candidat. Potser hauria estat millor mantenir el joc que ja fan entre l’equip”.

Codis caducats. Alguns codis que s’utilitzen són molt endogàmics i només entén els cartells qui els domina

Per explicar els paràmetres que imperen en el màrqueting, Disseny=Igualada parla del neuromàrqueting, que entén la comunicació com un aprenentatge que forma part de l’inconscient. “Així s’interactua en molts casos, és una construcció que s’aprèn d’una manera similar a l’escriptura: s’integra i s’acaba fent per inèrcia, com conduir un cotxe”. Això vol dir que no es transcriu un missatge tal com algú l’hagi vist en una paret, si no a partir d’imatges que, inconscientment, són al cervell. “La CUP, segurament sense saber-ho, això ho fa bé perquè situa un fons groc amb imatges i paraules vermelles, que van en aquesta línia”. Això està comunicant alguna cosa, que segurament va més enllà del propi missatge conscient”. I aquesta via, expliquen, acaba resultant més eficaç que per exemple presentar cares que poden ser molt conegudes; caldria veure fins a quin punt funciona. És cert, això sí, que des de la vessant més populista és resolutiu, com ara el cas del Jan Laporta al Parlament o del Yoyas a Vilanova del Camí”.

Les noves maneres d’explicar-se que pot abordar la política, Disseny=Igualada les conclou en una frase que serveix per resumir-ho: “la millor tipografia és la que passa desapercebuda”.