//Plugins sense CDN ?>
"Els diputats representen el partit i no el territori"
En la introducció, el catedràtic de Ciència Política Joan Botella va fer especial èmfasi en la inexistència d'una llei electoral pròpia a Catalunya, tot i els intents que hi ha hagut; també del funcionament dels partits i les seves dinàmiques a l’hora de permetre un sistema amb major representativitat territorial, amb districtes per comarques, amb representants escollits directament o amb llistes obertes o desbloquejades. Els sistemes electorals d’Alemanya i Holanda en són exemple. Mentre això no canviï, Botella va assegurar que “el més just és dir que els diputats representen el partit i no el territori”. També va explicar que cal més cultura política per part de la ciutadania per poder aconseguir un sistema més representatiu i que les llistes obertes tampoc són garantia que s’escullin els millors, sinó que podrien guanyar els més populars o amb més recursos per finançar la seva campanya.
L'acte comptava amb els exdiputats i diputats igualadins al Parlament Marina Llansana, Antoni Dalmau, Ramon Tomàs, Alba Vergés i Pere Calbó (Maria Senserrich per maternitat i Ramon Mir i Flora Sanabra per qüestions d’agenda, no hi van poder ser). Van destacar la gran majoria de feina que fan i no es veu i que per la televisió només surten plens molt puntuals o quan hi ha una discussió que dóna per algun titular a la premsa. Un cop dins la cambra, els diputats es divideixen en comissions de diversos àmbits. Per aquest motiu, van explicar, de vegades els ciutadans veuen les cadires de l’hemicicle poc plenes perquè en funció del tema hi assisteixen uns diputats o uns altres. Van posar de relleu que mentre la ciutadania pensa que els diputats no treballen quan veuen cadires buides, ells ho veuen al revés: els qui no treballen, precisament, són els que estan asseguts al Parlament quan es tracta un tema que no els toca. En aquest sentit, van explicar que quan no són dins l’hemicicle el que fan és estar a les comissions o reunits amb entitats i ciutadans per debatre les ponències dels temes que ells estiguin portant i preparant-s’ho.
Pel que fa a la connexió amb el territori, van explicar que mantenen contacte amb alcaldes, regidors i entitats per poder portar les seves demandes, ja que al Parlament poden tenir accés als membres del govern o als responsables dels altres grups parlamentaris i pressionar per un determinat tema. En algunes qüestions van explicar que fan pinya amb els diputats del mateix territori, encara que siguin de colors polítics diferents. I que això els obliga a discutir dins els seu grup parlamentari o govern, en el cas que el seu partit governi la Generalitat.
Al llarg del debat-tertúlia des del públic també es va preguntar sobre la disciplina de vot i van assegurar que es produeix perquè abans ja hi ha hagut un debat dins el grup parlamentari on el diputat responsable de cada tema ha defensat i argumentat el vot a fer; de la retribució dels diputats, que de mitjana és d’uns 4.000 euros; del perquè molts llegeixen i van explicar que tenen els temps molt acotats i que si la intervenció no està preparada no poden calcular el temps que dura; o de si la política enganxa i el fet que els polítics no tinguin atur, el que dificulta la seva sortida.
Des de DdD volen agrair a tots els participants i les aportacions fetes pels convidats i el públic. Tota la informació i vídeo de resum es podrà veure els propers dies a la Web dimartsdedialegs.ateneuigualadi.cat. DdD preveu tornar al setembre amb nous temes de debat i reflexió.
Senyora Maria:
Voldria treu rem el carnet de BON CATALÀ.
Sap vostè, on m’haig de dirigir, i quina documentació haure de presentar, potser partida de naixement, factor RH, titulació en història... Llegir més Catalana, avals que acreditin la meva adhesió al regim, títol grau plus de Català.
Que mes, Sra Maria ?
Li agrairé la seva inestimable col·laboració.
Moltes gracies.
Senyora Maria:
Si senyor!, els del PSC, també són uns fatxes.
Mes ben dit, tots som fatxes, , menys vosaltres.
Encara recordo que a Igualada tenim un diputat que va fer el record d’absentisme. I aquest record encara no ha estat superat. Descansi amb pau el Sr. Ignasi Carner i Jorba.
Potser, sense malícia, han convidat als que viuen a Igualada (o mes propers), perquè no?
Quina sensibilitat teniu els del PSC (PSOE)?.
Heu tingut anys per demostrar el que precisament no... Llegir més agradava a la gent socialista de Catalunya. Heu treballat a les ordres de Madrid i, tal com estem avui, o treballem per Catalunya o tot es cremarà amb el foc de la política tancada, oligàrquica i cada cop mes franquista, de l’estat espanyol.
Igualadins o Anoiencs? A mi ningú em va convidar, es clar que vivint tant lluny de la capital de la comarca.... o potser és pel partit que represento....
O rectifiquen el títol de l’artícle o... Llegir més l’artícle.
Gràcies
Maria
Ig
10 de juliol 2014.18:08h
Al Sr. sense nom.
No li fan falta tantes coses, quasi res.
Miri: Estimar una mica la terra.
Estar una miqueta al cas de les coses que han passat i passen.
Tenir una miqueta de sentit comú.
I de... Llegir més miqueta en miqueta ho anirà entenent
Amb molt de respecte