//Plugins sense CDN ?>
El maig de 2015, els votants de Piera van escollir mantenir l’aliança entre CiU i ERC però canviant l’ordre dels factors: per pocs vots, Esquerra quedava com a primera força i els convergents com a segona. El guanyador, l’alcaldable republicà Jordi Madrid va optar pel pacte sobiranista i es reeditava un acord que s’ha acomplert sense que afloressin grans tensions. Ha estat un mandat marcat per la finalització d’un pla urbanístic semblant a una novel·la per fascicles i que ha ocupat tres mandats ja abans de la seva aprovació definitiva.
A més de la lenta reducció de l’atur, el govern ha fet la feina en sanejar l’ajuntament a nivell econòmic. En canvi, els fronts habituals, les queixes per la deixadesa en el manteniment dels barris, continuen oberts i atiats per una nova oposició. Ciudadanos és un partit que ha fet forat en els comicis al Parlament i també ha tret el cap a les generals. I ara concorre per primer cop amb opcions a Piera, reclamant el vot espanyolista, però sobretot vol capitalitzar el descontent per la gestió de l’Ajuntament en alguns nuclis.
Bé és cert que Jordi Madrid i Josep Llopart han parlat de posar fil a l’agulla amb un pla de manteniment en unes urbanitzacions que tenen dèficits estructurals que no es poden resoldre a curt termini. Discutint el vot centrista hi haurà el veterà Javier Perellón, del PSC, que té experiència com a regidor de govern i que ha mantingut un to constructiu aquests darrers anys des de l’oposició.
A més de la carpeta del manteniment, aquests darrers mesos se n’erigeix una altra que és comuna amb la veïna Masquefa, la del tancament de l’abocador dels Hostalets de Pierola. La CUP de Piera es presenta per primer cop amb Julia Bueno amb la reclamació que es facin els passos necessaris per posar fi a aquest veïnatge. Els cupaires, també com els Comuns liderats per Sandra Bernad, disparen contra el govern per “haver desatès els temes socials”. La CUP pot restar vot a les formacions independentistes –per primer cop tres a l’arena electoral pierenca – i discutirà el vot rupturista amb els Comuns, que vénen de fer un bon paper a les generals de Piera tant el 2016 com, amb resultats un pic inferiors, el 2019.
Tant com les inversions en manteniment, també els partits prometen inversions en futur i aquí hi ha consens en la necessitat de més espais per al jovent a Piera. El mateix consens en moure’s perquè Piera, com a vila de més de 20.000 habitants i a mig camí de Martorell i Igualada, pugui tenir una comissaria de Mossos pròpia. La seguretat és una obsessió cada cop més, tant dels veïns dels barris que són més lluny del nucli, com del govern, que entén que no es podrà avançar cap a l’harmonització de la Piera dels barris amb el nucli si els veïns de la gairebé vintena de barris no se senten protegits.
És un dels temes pendents en els quals cal un gran salt endavant. L’altre tema que és a les agendes de tots els candidats i candidates, i en el qual insisteix l’actual equip de govern de Jordi Madrid a nivell estratègic és què fer amb la B-224. S’ha convertit en la gran assignatura pendent a l’Anoia Sud. Tant des de la Unió Empresarial com des dels ajuntaments es vénen reclamant des de fa anys obres al Govern de la Generalitat, ja no només pel desdoblament, sinó per almenys reduir una accidentalitat molt alta, que a més és un llast per la competitivitat del territori. La B-224 segueix passant pel centre de Piera, com una ferida oberta que cou, i en la planificació de carreteres sembla haver-se aparcat el desdoblament. Tampoc hi ha data en ferm per les obres de la variant. El temps corre i Piera, segona ciutat de la comarca, no pot tenir com a nexe de comunicació un tren juràssic que la situa a una hora de Barcelona –o més- i la perillosa B-224.