El ple d'Igualada revoca les medalles de la ciutat atorgades a entitats franquistes

L'Ajuntament d'Igualada revocarà quatre de les Medalles de la Ciutat que va atorgar durant el franquisme. Es tracta de distincions fetes a diferents associacions estretament vinculades a la dictadura feixista. Queden sense efecte la Medalla de segona classe a Delegación de Ex-combatientes de Igualada, atorgada el 28 de maig de 1943, el reconeixement al Mèrit Cultural que va rebre la Sección Femenina de F.E.T i de la J.O.N.S i a la Delegació del Frente Local de Juventudes. També hi ha una Medalla de la Ciutat a "los Caídos por Dios y por la patria". Aquestes tres darreres, atorgades el 1964. Hi va haver un acord quasi total per revocar aquests reconeixements. Van ser 20 regidors: els 11 de CiU, els tres d'ERC, els tres de Socialistes d'Igualada, els dos de la CUP i el de Decidim. Joan Agramunt, del PP, es va abstenir.

Àngels Chacón va exposar que "el franquista era un govern antidemocràtic i les entitats afins al règim no són dignes d'ostentar la Medalla de la Ciutat". Hi va haver una unitat quasi completa en el sentit del vot, però el punt va ocasionar diferents retrets. En primer lloc, estaven incloses només tres medalles i al final Decidim Igualada va aconseguir que entrés també deixar sense efecte la medalla al Frente de Juventudes. Albert Mateu, de la CUP, va apuntar que la iniciativa havia estat del seu grup, que van fer la demanda el passat juliol per conèixer quines entitats comptaven amb aquesta distinció. Mateu carregava contra els convergents "per no haver fet la feina bé i haver-se'n deixat algunes com el Frente de Juventudes. I ja que vam ser nosaltres qui vam demanar la informació, ens agradaria que ens cités".

El cupaire va retreure també que "ho han fet de pressa i corrents i s'han descuidat distincions individuals". Entre aquestes, el representant de l'esquerra independentista va assenyalar a Francisco Vives Camino, que el 1964 va ser fet fill adoptiu de la ciutat. Vives Camino era fill de Pere Vives Vich, i també "un militar que va recolzar el cop de 1936" i que va combatre pel bàndol feixista a la Guerra Civil. L'altre distinció, a Antoni Jorba Soler, vinculat a la branca tradicionalista, però que va tenir un paper força fosc a partir de 1939 quan va ser cap local de Falange i "va redactar informes inculpatoris" respecte a diferents veïns i veïnes d'Igualada que "van ocasionar el seu empresonament o mort". 

Esquerra va demanar, en aquest punt, que es retirin també plaques i la simbologia del règim que resten en alguns carrers, una petició que secunden també els altres grups. Jordi Riba va considerar també que "és un acte de justícia revertir aquestes distincions". Joan Agramunt, amb l'únic vot no favorable a la proposta -es va abstenir- va adreçar-se a Àngels Chacón que havia parlat en el punt. Va replicar que "som la segona comarca catalana amb més atur i hauríem de donar importància als problemes reals" i afegia que "la llista com diuen alguns grups amb els que no comparteixo ideari està mal feta". Chacón, responsable de Dinamització Econòmica, va contestar al seu torn que "no té res a veure amb promoció econòmica, és una proposta de l'àrea de Cultura, però m'ha tocat llegir-ho a mi".

Agramunt va intervenir amb l'argument que "era una època dictatorial, però cal entendre el context d'aleshores" i va referir-se a les milícies anarquistes. En aquest moment hi va haver un dels moments més agres del ple, ja que la CUP li va respondre que "les medalles només van anar per un bàndol".