'El premi a Mònica Terribas és absolutament merescut'

A què es deu la seva visita a l’Anoia?

He vingut per treballar amb la nova executiva comarcal un projecte estratègic, recuperar el partit a través de la seva gent, la gent que cada dia treballa en el territori. ERC és un partit molt fort en implementació local.

Com veu el partit a la comarca?

Amb un estat saludable i molt bo. De fet, l’Anoia és una de les comarques on ERC ha aguantat més els seus resultats, això ens permet tenir una ambició forta a la comarca i treballar per col·locar-nos com a segona força d’aquí uns anys.

Aquesta aposta pel territori té alguna cosa va veure amb el fet que sigui osonenca?

Segurament pel fet de ser osonenca faig una doble aposta pel territori però tota la gent vinculada a ERC és conscient de la importància de la implantació territorial del partit. A través de les persones que treballen en el territori podem copsar el batec del país, les necessitats de la seva gent.

És la dona que ha arribat més amunt dins d’ERC, com ho duu?

Amb total normalitat. Hi ha gent que va un pas més enllà, reflexiona i creu que les dones tenim capacitat per aportar valors i maneres de fer diferent en la política, si és així, benvinguts siguin. Segurament el que em condiciona més no és ser dona, sinó ser mare, mare d’una nena preciosa però petita. Això sí que et canvia la perspectiva de les coses.

El dilluns es van publicar les balances fiscals, quina valoració en fa?

La que hem fet sempre. Des de temps remots, ERC ha denunciat l’espoli fiscal i hem demanat sempre sobirania sobre tots els nostres recursos. Les balances són un símptoma de l’espoli que patim cada dia. Ara més que mai és necessari sortir dels eterns pactes fiscals que només fan que crear-nos dependència econòmica i començar la via de la independència a través d’un concert econòmic.

Aquest dimarts la Fundació Josep Irla ha premiat Mònica Terribas...

És un premi absolutament merescut a la trajectòria de Mònica Terribas, que ha treballat per forjar un model propi de mitjans de comunicació públics nacionals. En aquests moments fa molta falta aquest reconeixement perquè hem posat en perill aquest model que ens ha permès vertebrar el país en molts aspectes: econòmic, social, lingüístic...

No té res a veure amb el fet que Terribas estigui en el punt de mira del govern...

La Fundació premia trajectòries, no valora el moment precís de la persona que rep el premi. En tot cas, arriba en un moment oportú, hem de reivindicar una altra vegada el model de comunicació de mitjans públics i nacionals que ens ha permès arribar fins on som ara.