//Plugins sense CDN ?>
Aquest dilluns s’ha commemorat el 72è aniversari de la mort del president de la Generalitat Lluís Companys, afusellat al castell de Montjuïc el 15 d'octubre del 1940.
A Igualada, representants de les forces polítiques de CIU, ERC, Rcat, PSC, ICV, i SI han fet les seves ofrenes florals al monòlit de Companys, situat a l’Avinguda de la Generalitat. Qui no ha participat de l’acte ha estat el Partit Popular i Plataforma per Catalunya.
En el moment dels parlaments el regidor d'ERC Joan Requesens va llegir unes paraules de l’historiador i actual líder d’ERC Oriol Junqueras: 'Intenteu imaginar la matinada del 15 d'octubre de 1940. Esteu presoners en una cel·la. Fa poca estona que heu redactat el vostre testament. A l'exterior del calabós, unes passes s'acosten pel passadís. S'aturen. Ara són els forrellats els que trenquen el silenci de la nit. S'obre la porta. Us venen a buscar. D'aquí una estona, us afusellaran. Sou el president Lluís Companys’ (...). ‘Uns minuts després, amb l’esquena contra la paret, mirant de fit a fit la mort, es descalça per trepitjar la terra i respon a l’ordre de fuego dels seus botxins cridant ‘Per Catalunya’’.
Tot seguit tots els assistents a l’acte van cantar els Segadors, i abans d’acabar, Alba Vergés, presidenta d’ERC Anoia i candidata anoienca d’aquesta formació a les llistes al Parlament, va manifestar que ‘estem en un escenari europeu molt diferent’ al que hi havia quan el president Companys va ser afusellat. Vergés va afirmar que ‘aquesta és la nostra oportunitat per aconseguir la llibertat nacional i començar a escriure nous paràgrafs de la història de Catalunya’. I va afegir que ‘estem davant de la nova república catalana’. La presidenta d‘ERC a l’Anoia va cloure el seu discurs recordant que ‘ERC ens hem mantingut ferms amb la lluita per ser on som i per esdevenir un estat lliure i nou d’Europa’.
Ramon F
Igualada
16 d'octubre 2012.18:02h
Caram amb el PP, com vol integrar-se a Catalunya si ni tan sols fa el petit esforç que pot representar anar a fer una ofrena al president de Catalunya afusellat pel franquisme.
Algú podria dir que... Llegir més ja hi estaven d’acord, però jo no ho faré, no crec que sigui així, però si un vol formar part d’un País, Nació o regió, com vulguin dir-li, ha de ser conseqüent amb la seva historia.
Em costa entendre com unes persones que diuen ser catalanes com el que més, no se n’adonin que ahir tenien de ser a l’ofrena floral; em costa entendre que unes persones que diuen ser catalans com el que més, no es queixin quant el ”ministro de cultura” diu que s’ha d’espanyolitzar Catalunya; em costa entendre que unes persones que diuen ser catalans com el que més, estan d’acord amb el concert econòmic que te el País basc i no accepten que nosaltres tinguem un modest pacte fiscal; em costa entendre que unes persones que diuen ser catalans com el que més admetin que alhora de decidir el nostre futur (el dels catalans) ho hagin de fer tots els ciutadans de l’estat; em costa d’entendre que unes persones que diuen ser catalanes com el que més es quedin tan amples al veure que nosaltres hem de retallar en sanitat, educació, serveis socials, pagar l’euro per recepta i lo que convingui mentre anem aportant a la resta de l’estat el 8% del nostre PIB i a sobre ens haguem de sentir el que ens sentim; em costa entendre, i molt, que aquets senyors en aquestes condicions es continuïn considerant catalans com el que més, i consti que tinc molta paciència.