El sòl industrial i la Conca centren el debat de candidats

No hi va haver ple total al Teatre Municipal l'Ateneu, va faltar poc. El format, amb una pantalla a darrere dels alcaldables, amb l'evolució del temps de les intervencions en viu i unes qüestions més explícites que mai, el feien més atractiu, però unes poques butaques van romandre buides. El públic que hi va acudir, en bona part regidors i membres de les llistes que van omplir la platea, va aplaudir quan la presidenta de l'Ateneu Mireia Claret va exposar els motius pels quals ha estat un debat a 7 i no a 8. Claret va remarcar els orígens i motius fundacionals democràtics de l'entitat i que "s'han convidat els alcaldables que representen els nostres valors". El debat va arrencar amb una pregunta sobre quines eines es volen donar a una família amb els dos caps sense ingressos -home de 48 anys a l'atur, dona autònoma sense facturació- i tres fills. A partir d'aquí es va desplegar una hora i tres quarts de diàlegs, propostes, retrets i ironia. A més del debat social sobre les opcions d'aquesta família (el primer cas dels tres concrets que es plantejaven), els candidats van discutir sobre com preveure el creixement industrial a Igualada, on ha de ser i com i amb qui s'ha de col·laborar. El debat es pot veure de nou a Canal Taronja, aquest dimarts a 1/4 de 9 del vespre, a 1/4 d'11 i a 1/4 d'1 de la matinada de dimecres.

La pregunta sobre el nucli familiar va tenir respostes més tèbies. La majoria de candidats van exposar els seus programes en matèria de treball i economia, amb Jordi Riba (Socialistes d'Igualada) que va obrir el foc sobre el sistema de beques per als fills del matrimoni. El republicà Josep Maria Palau va enumerar el seu programa de reindustrialització, mentre que Agramunt es va limitar a parlar -quasi lacònicament- de la creació d'ocupació com a política social. Aquí es va engegar el primer  cara a cara, amb Castañé (Decidim) retraient la qualitat dels llocs de treball que ha creat el PP estatal. Albert Mateu va remarcar que "no hi ha solucions màgiques" i va posar en boga el concepte "treball de formiguetes" per remuntar aquestes situacions. Rosich va parlar  de derivar la família als serveis socials mentre es reenfocava la formació professional del pare de família. Marc Castells, el darrer a intervenir, va engegar amb contundència que "a Igualada, fruit del treball dels serveis socials, tenim els drets bàsics garantits. Hem invertit més que mai en aquesta àrea". Va reclamar "empatia", mentre s'engegava la primera pugna dialèctica amb Agramunt.

El tema dels desnonaments va sorgir a poc a poc. Castañé i especialment Mateu van criticar la tasca de les administracions en aquest aspecte i el segon va contraposar la tasca del Servei d'Intermediació de l'administració al de la PAH, que "són qui ajudaria aquesta família". Castells va mantenir una postura més conciliadora i al seu torn, després que Mateu i Palau parlessin de multar els bancs, va recalcar que "cerco solucions, no multar als bancs". Els alcaldables van coincidir en la necessitat de possibilitats educatives per donar opcions als fills de la família de la pregunta. Del debat social es va anar derivant al d'infraestructures i el sòl industrial. Aquí Josep Maria Palau va inserir el problema del dèficit fiscal, "els 16.000 milions que ens prenen cada any", que es podria revertir en el tren gran. Riba i Agramunt van lamentar que no s'hagi concretat el polígon de la Zona Franca a Òdena.

Castells va intervenir per manifestar que el Parc de la Innovació del Cuir i la Marroquineria fa les funcions d'aquesta reserva de sòl que tant s'ha reclamat. Sobre la pregunta de què es faria amb una empresa que cerqués un sòl que Igualada no té, Riba es va remetre al Pla Director, mentre que Rosich va apostar per col·laborar amb la Conca: "Igualada no pot ser epicentre de tot", com també Mateu -"cal acabar amb els regnes de taifes i pensar a nivell de Conca"- i Castañé -"cal seguir el bé comú"-. Els alcaldables van discutir també sobre quins sectors seria més desitjable que s'implantessin a la Conca. El problema de les comunicacions va tornar a aparèixer i va obrir el moment més intens del debat, amb un cos a cos entre Castells i Riba.

El motiu? La Ronda Sud. Riba va engegar que calia un tren competitiu cap a Barcelona per a les mercaderies "de les nostres empreses". Castells va contestar que calien realitats, apuntant de manera implícita al Tripartit i "que hi ha moltes línies sobre plànols" que no s'han fet. El socialista va treure el cas de la Ronda Sud. El convergent disparava pel fet que no hi havia connexió amb Igualada, mentre que el progressista assenyalava  CiU per no haver completat l'obra.

El debat independentista, on Palau i Mateu van ser els més contundents (i Rosich i Castells van refermar el seu compromís), va ser esquivat nítidament per Riba, independentista declarat però que ha volgut centrar la campanya en l'aspecte municipal. Amb el temps esgotant-se i només un candidat, Castañé, superant els tres minuts mentre la resta a penes tenia 100 segons, va arribar un altre tema estrella. El POUM. Fos perquè hi havia coincidència real, a causa del cansament o perquè no quedava temps, tots els candidats van insistir en la necessitat d'un procés consensuat i amb la màxima participació.