Triomfen les dretes a Xile

C.M/Xile - A dos quarts de 7 de la tarda del diumenge Xile ja tenia nou president. La victòria de Sebastián Piñera en la segona volta de les eleccions, amb un 51’87% dels vots, va fer saltar i cridar a les dretes pinochetistes del país. Mentre el líder de la Concertación, Eduardo Frei, admetia la derrota – un 48’13% - i felicitava el seu contrincant, els voltants del luxós Hotel Crowne Plaza (a Santiago) s’omplien de seguidors de la Coalición por el Cambio que celebraven a salts la nova victòria de les dretes a Xile.

La televisió del Paso de los Libertadores, la frontera entre Argentina i Xile a l’altura de la vall de l’Aconcagua, va ser el centre d’atenció durant tota la tarda enmig d’un ambient que transmetia el que els resultats demostren, una divisió quasi simètrica entre els pro i els anti Piñera. Va ser curiós viure la notícia entre policies xilens i argentins, funcionaris i turistes. Mentre les imatges de la televisió mostraven els crits d’eufòria d’una banda i l’acceptació de la derrota de l’altra, l’espai fronterer s’omplia de cares de ràbia per la ja no subtil diferència de vots en les votacions i, alhora, s’escoltava la satisfacció dels feliços amb el triomf de l’empresari Piñera.

A quarts de 7 de la tarda, amb un 70% dels vots escrutats, la dreta tenia una avantatge de 3 punts i, per això, Eduardo Frei, assolint el 48’13%, saludava educadament Piñera, que s’afanyava a assegurar un govern d’unitat nacional. Pocs minuts després, els seguidors de la Coalición por el Cambio sortien dels barris més rics i conduïen els seus audis fins al lloc de celebració.

“General Pinochet este triumfo es para usted” és una de les frases que s’animaven a cridar els que havien aconseguit sumar la majoria absoluta amb un 51’87% dels vots. Encara que la televisió procurava no fer públics els crits pinochetistes i amagar el bust del dictador present en la celebració de Piñera, és òbvia la rellevància del triomf de les dretes en un país amb una dictadura encara recent.

Sebastián Piñera ha aconseguit la primera victòria democràtica de la dreta després de 50 anys i ha desplaçat el govern de la Concertación. Així mateix, el nou mandat – que iniciarà l’11 de març – posa fi al cicle de transició democràtica, un període en que el país ha crescut a un ritme sense precedents i s’ha convertit en un model per a seguir en una regió que no acostuma a trobar respostes a la pobresa.

Tot i haver vist les celebracions en la televisió de la frontera va ser xocant arribar a Santiago al cap d’unes hores i veure l’emblemàtica Alameda plena de cotxes gairebé disfressats amb els colors de la bandera. Els clàxons no deixaven de sonar i la policia tenia feina per organitzar el rebombori espontani que s’havia organitzat a la principal avinguda de la capital.

Tot i així, als carrers quedava clar qui celebrava el triomf i, sobretot, de quin barri provenia, de manera que el 48’13% assolit per Eduardo Frei no queda només com un número per demostrar la gran separació que existeix, per ara, al país. Sens dubte, el panorama del diumenge al vespre a Santiago descrivia perfectament els resultats d’aquesta segona volta.

Com que fins l’11 de març Sebastián Piñera no ocuparà La Moneda, Michelle Bachelet encara té dos mesos per acomiadar-se de la presidència que, per cert, abandona amb una popularitat inèdita del 81%. Suposo que per això el seu nom ja sona per encapçalar la candidatura de 2014.