Des de Xile, el 13-D també és decisiu

C.M/Xile - Sebastián Piñera i Eduardo Frei, candidats de dretes i socialista respectivament, han aconseguit els vots necessaris per disputar la presidència de la República de Xile a la segona volta del 17 de gener. El candidat del partit de dretes Alianza por Chile, Sebastián Piñera, ha acumulat 3.018.416 vots, el 44’03%, en aquesta primera volta, mentre que el candidat demòcrata cristià i postulant de la Concertación, Eduardo Frei, n’ha obtingut 2.030.887, el 29’62%. Així doncs, Piñera guanya Frei per 14 punts, i amb aquesta diferència comencen avui 35 dies de batalla, durant els quals els dos candidats hauran d’extremar recursos per guanyar la segona volta de l’esmentat dia 17.

A banda dels dos guanyadors, com a candidats es presentaven també l’independent Miguel Enríquez- Ominami, que ha aconseguit el 20’12% dels vots; i el candidat d’esquerra de Juntos Podemos- Frente Amplio, Jorge Arrate, amb un 6’21%.

Sense saber els percentatges reals d’abstenció, Xile celebra durant aquesta setmana la festa de la democràcia, mentre que els dos candidats escollits per a la segona volta, Piñera i Frei, s’afanyen a prendre posicions per l’últim sprint. Conscient de la dificultat de trobar nous recolzaments, Piñera es mostrarà a Xile i al món com a president, amb posades en escena triomfals. Per la seva banda, Frei intentarà recuperar els vots que va perdre amb Enríquez- Ominami, ajudat per la pròpia presidenta, Michelle Bachelet, que després d’acabar el seu període amb una aprovació del 75% no vol passar a la història com la presidenta que va entregar el poder a la dreta.

A Xile és opcional inscriure’s al cens electoral, però una vegada inscrit, el vot és obligatori, amb una sanció que oscil·la entre els 40.000 i els 250.000 pesos xilens (dels 50 als 300 euros aproximadament) pels que no compleixin la tan democràtica obligació. El resultat és que la majoria de joves no s’inscriuen en el registre i, per tant, no consten tampoc en els índexs d’abstenció. Enguany les eleccions compten amb uns 8’3 milions de xilens inscrits.

De moment, en aquesta primera volta s’han calculat 197.061 vots nuls – un 2’76% del total, quasi un 3% menys que en l’any 2005 –, i 83.869 vots en blanc –un total de l’1’17%, un 1% més que al 2005 –.

Democràcia adolescent

Xile és un país democràticament molt jove, tenint en compte que la dictadura de Pinochet va acabar-se després del plebiscit d’octubre de 1988. En aquell moment, ara fa més de 21 anys, els xilens van escollir si volien la continuació de la dictadura o l’inici d’una república democràtica. El país va dividir-se entre el SÍ (a favor de la dictadura) i el NO (en contra d’aquesta). El triomf del NO amb un 56% de vots va significar per Xile el naixement d’una democràcia que encara ara és adolescent.

Pinochet va seguir al poder fins el 1990, i des de llavors fins ara Xile ha anat veient créixer l’esperada democràcia. Des del 2006, la socialista Michele Bachelet és la presidenta del país, la primera dona amb aquest càrrec, la figura que representa l’inici de polítiques a favor de la paritat de sexes en els principals càrrecs de govern.

L’actualitat

13-D era el dia esperat des de feia molts mesos. Els cartells i els desfiles per Santiago de Xile i per les ciutats més importants del país eren protagonistes des de finals d’octubre. Va ser llavors quan es van veure les cares dels candidats a la presidència. Per la banda de la Concertación de Partidos por la Democracia (aliança entre socialistes, socialdemòcrates i radicals; partit que governa actualment) es presentava Eduardo Frei, un enginyer civil de 67 anys que ja va governar entre 1994 i 2000. Per la dreta, el multimilionari Sebastián Piñera es concentrava una vegada més per aconseguir ser el president. Piñera és un economista de 60 anys, que en les passades eleccions de 2006 va ser derrotat per Bachelet per set punts.

A banda dels dos candidats guanyadors en aquesta primera volta, els xilens també van poder votar per l’independent Marco Enríquez- Ominami, de 36 anys, diputat en el Parlament i expulsat de la Concertación. A Ominami, fill del fundador del Movimiento de Izquierda Revolucionaria (MIR), no el van deixar presentar-se a les primàries de la Concertación, motiu pel qual va decidir presentar-se com a independent, arrastrant amb ell molts vots concertacionistes, que acusen la coalició governamental d’immobilisme després de 20 anys al poder. El quid de les eleccions és si tots aquests antics votants de la Concertación tornen a votar per Frei a la segona volta o no.

I després d’Ominami (conegut popularment com el ME-O), el candidat d’esquerra de Juntos Podemos- Frente Amplio i antic secretari de Savlador Allende, Jorde Arrate, ja va anunciar fa una setmana que demanaria el vot per Frei de cara a la segona volta.

En les eleccions d’aquest any, a més de canvi de presidència, es renoven 120 membres de la Cambra de Diputats i 20 dels 38 escons del Senat.

De moment, res no està clar a Xile. No queda clar si Sebastián Piñera podrà aconseguir la majoria absoluta dels vots en la segona volta, sobretot tenint en compte que els vots que ara han rebut els candidats que han quedat eliminats probablement sumaran punts a Eduardo Frei. Per ara a Xile aquest dubte és el protagonista, i no tindrà respostes fins el 17 de gener.

Cora Muntané

______________________

La Cora està estudiant el seu últim any de Periodisme a Santiago de Xile, a la Pontífica Universidad Católica de Chile. Des del juliol, i fins al juliol següent, Xile i Llatinoamèrica són els indrets que recorre aprenent i exprimint tot el que el verb "viatjar" porta implícit. Explica que durant aquests primers cinc mesos s'ha endinsat en una nova cultura, i s'ha fixat, especialment, en la comunicació, l'escultura, la política i la religió: 'de moment, m'apassiona la senyalèctica de cada indret i la manera com aquesta ha de ser sempre universal'.