Una unió amb grumolls a la sopa

La pregunta de la sessió de març de Dimarts de Diàlegs era "Què suposaria viure al municipi Conca d'Òdena?". I de fet, ni es va arribar a tractar perquè el debat, molt ric, sobre les idiosincràsies dels municipis que existeixen i les dificultats administratives actuals per la integració van ocupar la hora i mitja de diàleg. La dicotomia que va exposar el convidat, el catedràtic de Ciència Política Quim Brugué, entre gestió i personalitat, entre gerència i democràcia, en el marc dels municipis, va focalitzar bona part de la sessió. La realitat física, econòmica, social de la Conca ja existeix. Quim Solé Vilanova, catedràtic d'Hisenda Pública a la UB, es va atrevir a anomenar-la "Igualada Real". Però a aquesta realitat se superposa la personalitat dels quatre municipis que ja existeixen, els recels dels uns cap als altres. I, sobretot, com es duria a terme la fusió? I de quin tipus?

Quim Brugué va recordar que hi ha diversos models de fusió i de mancomunar-se. A la Gran Bretanya, als anys 70, "es va poder fer i s'han fet fusions, perquè allà el municipi s'entén com una descentralització del Parlament; però la nostra tradició beu de la francesa, de l'època napoleònica, quan Alexis de Tocqueville va considerar els municipis com una manera d'ampliar i millorar la democràcia". El ponent, per tant, va ser el primer que va posar en quarentena que fos desitjable que s'eliminin municipis, ni que "sigui positiu perquè sí eliminar polítics. Els nostres representants suposen en aquest temps de crisi els que han de cercar solucions imaginatives per tirar endavant, coses que no són qualitats dels funcionaris". Es preguntava "com conciliar els canvis administratius amb temes com la identitat, de pertinença?".

Entre els escèptics, hi havia Pere Carles, un dels autors el 2005 de l'estudi Conca Futur. Sense posicionar-se clarament, va esmentar que els particularismes de les administracions municipals diferents han estat un llast en aspectes com la planificació industrial: "no s'havia fet res a nivell d'unificar polígons. No s'havia fet una concentració de polígons" que hauria donat a la Conca d'un espai adient per a la instal·lació d'empreses.

I si es fusiona? Com?

Aquesta pregunta va posar sobre la taula el geògraf Alfons Recio. La disposició territorial dels nuclis (l'odenenc Sant Pere molt més a prop d'Igualada, carrer per carrer, que del llunyà Espelt) fa preguntar-se si realment una fusió aconseguiria la uniformitat. I va ressaltar que "de tota manera, un dels principals problemes dels municipis, més enllà de la forma, és que no s'ha resolt el finançament municipal" així com que els "problemes de parcel·les de polígons petits sense omplir no són quelcom comú només a l'Anoia, sinó a tot Catalunya".

Quim Solé tampoc es decantava per una fusió -que pot venir per voluntat pròpia com per acció al·lògena d'un estat que vol simplificar- i recordava que "moltes fusions no han funcionat". Solé ja va parlar el 1980 dels quatre grills de la Conca, en un llibre, i defensa mecanismes de mancomunació i igualtat sense fusió: "hi ha una ciutat real, que hauria de tenir una equitat en valoracions cadastrals i en serveis socials".

La perspectiva històrica la va posar Jordi Puiggròs. El veterà periodista va dir ras i curt que no hi ha hagut "mai voluntat de fer res" per part dels polítics i que el concepte Conca d'Òdena prové del segle X. I no s'ha avançat, per tant, gaire. Sobretot, perquè no s'ha concretat una identitat comuna. I va donar una frase lapidària: "ni amb quatre ajuntaments (del PSC a Òdena, Igualada, Montbui i Vilanova) hi va haver un acord per mancomunar la recollida d'escombraries".

De Vilanova venia el cinquè convidat a la fila 0, Joan Vich. Fervent partidari de la fusió va assenyalar que "Òdena i Montbui -amb més superfície- han posat el fre a més integració, no volien que es posés el nas a casa seva". Vich feria referència a l'etapa de l'Entesa a Igualada, quan els dos ajuntaments socialistes 'petits', Igualada i Vilanova, haurien cercat una major esfera de col·laboració a la Mancomunitat.

Des del públic, van sorgir moltes veus favorables a la unió dels municipis "per no duplicar serveis". Va intervenir també el regidor de Mobilitat d'Igualada, Jordi Pont, fent esment que malgrat tot "s'ha avançat moltíssim en la integració del transport públic". Al final del debat, el presentador Jordi Cuadras va fer una pregunta retòrica que va semblar posar molta llum al problema: "el fet que en un sol municipi, es passaria de 62 a 25 regidors no és un dels problemes?".

La pregunta va ocasionar un llarg silenci. I alguns somriures còmplices.