Alba Camacho Pinsach ens recomana "Demana'm el que vulguis" de Megan Maxwell

Alba Camacho Pinsach va néixer al Prat del Llobregat i ha viscut tota la seva adolescència a Igualada fins a l'actualitat. Estudiant de podologia. Li encanten els animals, especialment els gossos, també li agarada la fotografia i la lectura. Avui ens recomana Demana'm el que vulguis de Megan Maxwell.

La Judith, secretària de la cap de delegacions d’una companyia de fàrmacs alemanya, explica en primera persona la seva història d’amor, sexe i passió amb l’Eric Zimmerman, amo de l’empresa.

Tot comença quan ell decideix visitar la seu a Madrid i s’ensopega amb la Judith en un parell de situacions que per a ella són molt angoixants i a la vegada morboses. L’Eric, un home fred, calculador

 i seriós es comença a sentir atret per la Judith, riallera, simpàtica, treballadora i enèrgica. Els seus despatxos són molt a prop i no deixen de mantenir contacte fins que l’Eric decideix convidar-la a sopar. És en la seva primera cita quan ell li comença a explicar quins jocs li agraden.

Ella al principi s’espanta però a poc a poc va entrant al seu joc, cada vegada més.

Les escenes de sexe estan presents durant tot el llibre. N’hi ha entre ells dos, amb terceres persones, amb altres parelles... amb joguines. Personalment, tot i que viuen coses fortes que podrien semblar fins i tot brutes, el fet que hi hagi cert sentiment i molt respecte entre ells dos ho fa bonic, divertit i sa.

La seva història d’amor va avançant i la Judith es va descobrint mentre l’Eric sembla que cada cop oculta més coses. Ell està ple de fantasmes i moltes vegades per culpa d’això la relació s’atura, però gràcies a ella és capaç d’anar-se ‘’humanitzant’’ de mica en mica i a mesura que avança la història anem descobrint la vida de l’Eric.

Aquest llibre és el primer d’una trilogia, per això quan l’acabes no s’ha acabat. És fàcil de llegir, d’imaginar i molt difícil de deixar damunt la tauleta de nit fins l’endemà. Si llegiu al tren, a la parada de bus, als 5 minuts abans de començar classe... sí que l’haureu de deixar!

 

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.