Laia Carbonell Garcia, nascuda el 2 d'octubre del 1993. Estudiant d'Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra. Abans, però, va estudiar Filologia d'Anglès i de Clàssiques, i tot i haver-ho deixat, diu que no trencarà mai el vincle i l'interès pel món clàssic. Li agrada conèixer coses i anar al cau.

Ens recomana el llibre «L'obra mestra desconeguda» d'Honoré de Balzac (Quaderns Crema, Traducció de Manel Ollé). És una lectura recomanada per l'assignatura «Teoria de l'Art» que està cursant ara mateix, i li ha fet mirar l'art d'una altra manera. És realment inspirador i esplèndid. Cal afegir que aquesta petita novel•la ha estat el llibre de capçalera de pintors com Gauguin o Picasso.

Aquest conte explora els límits entre l'art i la vida. Ens fa plantejar quina és la funció de l'artista. Hem d'esperar que la tasca d'un artista sigui copiar la realitat? O és que aquesta mimesi resulta una subrogació de la realitat i per tant, la creació en qüestió és del tot il•lícita? Poden simples formes, ratlles i pigments ser considerats art? Què s'hi amaga darrere? Pot arribar a tenir vida l'art? On és, l'art? ... Un cop t'endinses en aquestes pàgines, Balzac et fa replantejar la manera de veure l'art contemporani, dilucidar-lo, d'entendre'l, i de cabussar-hi i veure-li el sentit.

Els personatges que formen el conte són tres pintors: el vell pintor Frenhofer, el seu deixeble Porbus i el jove Poussin que arriba a París a visitar i a aprendre de Frenhofer. Les qüestions giren al voltant d'un quadre que Frenhofer porta anys i anys dedicant-hi hores i hores, pinzellades, i reflexions obsessives... tot per un sol quadre.

No vull entrar en més detalls de la història, perquè llavors ja tindreu la feina feta. Cal llegir-se'l! I tampoc us explico el final, que és magnífic!

Us deixo amb una frase que diu Frenhofer al seu deixeble Porbus: «La missió de l'art no és copiar la naturalesa, sinó expressar-la! No ets un vil copista, sinó un poeta!»