I ara, com collons anirem de parranda?
Publicat a qwerty per Toni Cortès MinguetI ara, com collons anirem de parranda?
Tenia un somriure que s'encomanava. Reia i feia riure. També, quan convenia, posava el dit a la nafra. Sempre duia un grapat de confeti en una butxaca, i un polsim de sal a l’altra.
Fins i tot, en el seu escrit de comiat, m’ha fet plorar… i riure.
Li agradava viatjar, menjar i beure's la vida a glopets, sobretot amb els seus bons amics en Pau i en Joan, que deuen tenir els cors trencats a bocinets petits.
Sempre anava engrescat, i sabia engrescar-te.
Ara, intentes posar tiretes al dolor rebuscant imatges. I n'hi ha moltes. Espectacles, projectes, reunions, dinars, sessions "petardes"... Però me'n quedo una: la del Joel, jove, –el mateix jove que per carnaval sortia disfressat de penis gegant i deia "és que sóc la polla!–, el Joel amb mig cap rapat al zero i l'altra meitat lluint unes grenyes. El Joel. Per una banda, podies tocar-li la pell, les venes... i per l'altra, els dits s'enredaven en els cabells. Així era el Joel. La (bona) vida. El gaudi. El carpe diem. La rauxa...
Trobarem a faltar moltes coses. Com li brillaven els ulls quan t'explicava un projecte. La bonhomia. L'humor. El sarcasme. La ironia. La generositat. L'incoformisme. Les ganes d'anar de parranda... Jo, entre tantes, trobaré a faltar especialment que sempre deia el que pensava. Sense embuts. Sense filtres. A voltes, d'una manera irreverent, que podia ferir, però això el feia més gran. I a tu, també. No era d'aquells igualadins polits preocupats per quedar sempre i bé i pel què dirà la gent. Confeti i sal.
Et trobarem a faltar, Joel. Sempre seràs la polla. No corris. I truca quan arribis!
Altres articles de Toni Cortès Minguet
14 Comentaris
Recordo els seus pregons de Carnaval irreverents i les crítiques sense embuts ni filtres de la Festa Major d’Igualada. Era honest, transparent i sempre duia un somriure als llavis. Recordo quan... Llegir més portava el cap mig rapat. Els tenia ben posats. Perdem un gran showman, un gran còmic i una gran persona.
Que trist! Fa molt de temps, quan ni em coneixia, em va deixar viure al seu pis. Em va ensenyar Manresa durant dues setmanes, fins que em va dir, sense embuts com bé dius, que ja seria temps de... Llegir més trobar una altra cosa. Un tio collonut!
Fets com aquest fan que et sentis com si només tinguessis boletes de porexpan dins! Gràcies Toni, molt encertat i emocionant! Per sempre Joel! Abraçada gran allà on siguis!
Gràcies Toni per aquest escrit tant bonic, jo sóc una de les afortunades que li va pagar un sopar en perdre l’aposta que es deixaria créixer el cabell abans d’un any, però ell va guanyar, va... Llegir més tardar tot un any en deixar créixer de nou el seu cabell. En Joel, una persona entranyable, un petó on siguis.
Així mateix. Tal qual. Des de ben petit fins els nostres dies. Cor trencat
Mai he conegut al Joel, pero Toni, et felicito, has lograt fer-me comprendre que el Joel, era un gran tipo....
Imma
Cadaqués
11 de maig 2022.00:38h
Ídem
Descansa en Pau
Magnífic, Toni....El Joel és així, passió i inoblidable somriure, i allà on estigui farà de les seves.
I que el tinguem en la nostra memòria li agradarà, no en dubtis
Ostres!!!!
Moltes gràcies Toni.....un gran article, moltes emocions.
Gràcies
Anna Pujabet
Igualada
19 de maig 2022.01:08h
Quin greu, per mi sempre serà el noi de l’Institut del barret, quina personalitat que tenia.
També recordo quan es va jubilar la dona que portava el bar, es va disfressar i li va cantar una... Llegir més cançó.
En pau descansi.