Dimecres, 28/4/2021
4528 lectures

Cita prèvia

Dimecres, matí. Obren l'oficina a les 8. De fet, sempre obren tard, quan passen uns minuts de les 8. No són mai puntuals. Hi arribo a tres quarts. És un dels costums que vaig adquirir del meu pare. Arribar abans a les cites, als llocs. Tinc hora a les 08:05. A fora, quan arribo, ja hi ha una senyora que espera. És una anciana. Va amb bastó. Menudeta. Fa un fred que pela, gens habitual per aquestes dates. El fred encara l'encongeix més. Li demano que segui al banc que hi ha a la plaça, que ja li guardo el torn.

Com preveia, obren deu minuts tard. Entrem. El funcionari mira el mòbil mentre s'engega l'ordinador. La vella li desitja bon dia i li demana que vol parlar amb algú que pugui aclarir-li uns dubtes que té amb un rebut que li han girat. Li ensenya la llibreta del banc. La mà li tremola.

El noi, que encara mira el mòbil de reüll, li pregunta si ha demanat cita prèviament. L'anciana li respon que ho ha intentat, però que no se n'ha sortit. De cap manera.

El funcionari li diu, seriós, que sense cita prèvia no podran atendre-la. Que, si vol, pot seure a la sala d'espera i, si algú té un forat, podrà passar. Deu pensar que la senyora té tot el temps del món... Però no li pot assegurar que estiguin per a ella. Més aviat li sembla que serà impossible. Que estan col·lapsats, diu. Que torni a casa, demani hora i torni un altre dia. 

Silenci.

En una altra època, la senyora hauria rondinat, fins i tot hagués fet algun renec. Ara té vergonya i no té forces, ni esma. 

Silenci.

El noi, com un autòmat, li explica que pot demanar hora per Internet, a través de la web. Que ha de registrar-se i seguir tots els passos. Senzill. Que també pot fer-ho per telèfon —li apunta el número en un paperet—; és un d'aquells contestadors robotitzats que primer et tenen quinze minuts en espera, després et fan seguir una vintena de passos teclejant noséquantsnúmeros i, finalment, et diuen que no has fet correctament el que havies de fer i et tornen a posar a la cua, quinze minuts en espera, musiqueta d'ascensor, si quiere ser atendido en catalán pulse uno...

La senyora, amb els ulls plorosos, resignada, li diu amb un filet de veu que no en saps res d'això de l'Internet, que ni tan sols té ordinador. Ni ganes. Que viu sola. No té ningú que l'ajudi en aquests "enredos" de l'Internet, que diu ella. Desa la llibreta del banc al bolso, es recolza al bastó, es gira i marxa.

La crido. Li dono el meu paper amb el número de l'hora de la meva cita prèvia. Li dono el meu torn. És com el de les parades del mercat.

Jo sí que no tinc vergonya. I tinc força. I esma. I rondino. I llenço renecs.

Però que s'han cregut?! Què coi és això?!

Què estan fent amb la nostra gent gran? Què estan fent amb els nostres avis? Els estan deixant fora del sistema. Del seu sistema. Són una nosa.

A aquella senyora petita, de mans tremoloses, de veu silenciosa i que camina amb bastó, li haurien de posar una catifa vermella a l'entrada. Aquella senyora va viure, de petita, una guerra que no comprenia i que es va endur mitja família. Va viure una postguerra de rosegons de pa negre. Va viure i patir totes les crisis dels altres. Ara, amb noranta anys, no entén un rebut del cementiri. Fa unes setmanes va enterrar el seu estimat Rosendo, després de mesos aïllat a la residència. Maleïda COVID.

Altres articles de Toni Cortès Minguet

20 Comentaris

M

Marisol

Igualada

10 de maig 2021.21:09h

Respondre

Pell de gallina. I dissortada realitat. D’acord amb la proposta de Montserrat Mateu (algun exemple hi ha, per sort...)

Q

Quim S.V.

7 de maig 2021.13:12h

Respondre

Magnífic article Toni. Diumenge el llegiré a la meva mare que ja té 93 anys. Plorarem tots dos.
Has fet bé de no posar l’entitat bancària. Val per totes, que ja són poques, i nul·la... Llegir més competència. Les tecnologies i l’excusa del Covid han accelerat la deshumanització dels bancs. Abans tenies la sensació que t’acollien. Ara et trobes amb un jove fred, amb instruccions més fredes, i que ja no saps si al banc et volen o no, encara que tinguis diners i els donis negoci. Confio que un dia tornarem a tenir bancs que atendran a les persones, sense cita prèvia. Si abans posavem els diners a qui ens feia millors tractes, ara desitgem que els millors tractes siguin, sense cita prèvia, que t’atenguin i t’ajudin amb els temes dels propis bancs, que per això hi anem. Clar que algunes àvies, ja no veuran reneixer la humanitat dels bancs.

M

Montserrat Mateu

Igualada

5 de maig 2021.09:21h

Respondre

Encertat escrit de denúncia. Costaria gaire posar al vestíbul un ordinador on poder sol.licitar cita prèvia amb l’ajuda d’una persona que t’acompanyi en aquest tràmit? Sinò ho fem així la... Llegir més desigualtat creix i els exclosos sempre són la mateixa gent.

E

Elvira

Igualada

3 de maig 2021.15:20h

Respondre

Excel.lent article. És una realitat que moltes persones grans queden apartades per les noves tecnològics i ningú les ajuda. Una falta de respecte per aquest col.lectiu.
Gràcies Toni.

E

Eduard Ruiz

Igualada

2 de maig 2021.08:47h

Respondre

Gràcies, Toni, pel teu relat, testimoni, que ens ha d’ajudar a reflexionar sobre quina orientació (insolidària, egoista ??) estem conduint a la nostra societat, en general, i convivència... Llegir més en particular.

J

Juli

Vallbona d'anoia

30 d'abril 2021.20:53h

Respondre

Entenc que no es pot faltar al respecta pero aquestes entitat ha tingut respecta per la iaia i els molts avis que es troben en aquesta situació?
Per respecta nomes dire que els caps i els... Llegir més treballadors els hi agradaria que tractessin aixi als seus pares o avis? nomes els hi demano que si tenen in bri de vergonya que reflexionin
Salut a tothom

A

Alfons R.

Igualada

30 d'abril 2021.17:00h

Respondre

Vull fer una reflexió de com estan derivant les coses. Fruit del covid o no !!!! Per quedar-si o sí !!
No cal senyalar a ningú, es general!
L’ administració del estat, Generalitat o local,... Llegir més els serveis, els bancs, etc. potser en molta menor mesura els negocis privats, peró tot esta derivant en la cita previa o en alló que abans era ” el vuelva usted mañana ” un fàstic absolut.
Fíns i tot els mateixos funcionaris fen aquest nul servei al public desconeixen que ells mateixos seran foragitats. Ja no seràn necessaris.
Quin fastic tot plegat.
I a sobre, com be dius Toni, el que mes m’ indigne es que la gent mes afectada siguin els nostres avis.

M

M. àngels

Iguañada

30 d'abril 2021.15:17h

Respondre

Totalment d’acord amb l’article. Estem arribant a una falta d’humaninitat realment increíble.

p

pepito

08700

30 d'abril 2021.11:33h

Respondre

ES UNA VERGONYA!!!!!!
ENS FALTEN MOLTS TONIS CORTES......!!!!!!

M

M Pilar Salat Agramunt

Igualada

29 d'abril 2021.22:21h

Respondre

Tota la rao Toni! Es una vergonya!!!

M

M. Teresa Huerta

29 d'abril 2021.19:13h

Respondre

Estic d’acord amb la teva actitud devant la situació de una persona gran i la banca tindria de donar ajuda amb les persones grans i no tan grans que els costa entendre tora la mecanització actual.

E

Eduard

Igualada

29 d'abril 2021.15:15h

Respondre

Molt bona aquesta denúncia, Toni. Malauradament, això de les cites prèvies i d’altres romanços han condemnat a la nostra gent gran a haver d’aguantar humiliacions per part de funcionaris i no... Llegir més funcionaris, que es creuen amb el dret de vacil·lar a tothom, però especialment a les persones més grans. Se n’haurien de donar vergonya, què es pensen, que internet existeix des de fa un segle? Se’ls hauria de sancionar cada vegada que es comporten d’aquesta forma. Ja veurien llavors el pa que s’hi dona.

M

Manel i Assumpció

Igualada

29 d'abril 2021.13:25h

Respondre

No hi ha paraules per expresar la indignació que hem sentit al llegir el tracte que se li ha dispensat a aquesta senyora gran.

La cara els hi hauria de caure de ... Llegir més vergonya.

La llàstima és de no anomenar ni l’empresa, entitat o administració i clarament el nom de l’administratiu o funcionari que va atendre aquesta senyora.

Ens suposem per les dades que dones, que aquesta entitat deu ser la mal anomenada ”Casa Grand o la Casa de Tots”., que realment sabem sols és d’uns quants i que paguem entre tots.

Tota persona però més si cap una persona d’edat avançada, requereix una atenció més especialitzada del tracte d’ajuda, dignitat, respecte i educació, que en aquest cas ha estat completament obviat.

Agraïm el gest d’ajuda i de denúncia que fas.

Que en prengui nota qui sigui la persona o persones responsables d’aquest acte i si fa falta que es demani la dimissió, així de contundent !.

M

M Montserrat

Igualada/ Anoia

29 d'abril 2021.13:19h

Respondre

Quan una societat perd el respecte per a les seves persones grans, està malalta, tocada gairebé de mort. Estic cansada de veure la seva impotència davant d’un sistema que s’amaga rere les... Llegir més noves tecnologies per deixar-los exclosos. Se senten analfabets i incapaços de fer front al que se’ls demana. Cal que els que som més joves, ens imposem i exigim a les entitats i administracions que posin mesures per atendre a les persones que no poden/saben/volen fer tràmits a través d’internet. ( de fet, per llei, les administracions hi estan obligades) i les entitats bancàries, no oblidem que nosaltres en som clients, no al revés. Comencem a demanar els llibres oficials de reclamacions i veureu com aniran canviat.

T

Toni Burgos

Igualada

29 d'abril 2021.11:52h

Respondre

Genial l’escrit. Lamentable l’atenció de qui representa que cobra un sou per ”atenció al client” i les poques ganes d’atendre, sobretot als qui més ho necessiten. Lamentable també que... Llegir més la persona responsable de revisar i fer complir horaris i processos d’aquest personal, ho passi per alt o no ho controli. Els nostres avis no es mereixen tal despreci quan han passat la vida desvivint-se pels altres i ara troben indiferència fins i tot dels que cobren un sou per atendre’ls... lamentable

A

Ana Rosa Martinovisky

Montbui

29 d'abril 2021.09:11h

Respondre

Molt maco l’escrit d’una lletja realitat.

C

Carme Vilarmau Piñero

Igualada

29 d'abril 2021.08:55h

Respondre

Gràcies Toni per posar de relleu aquesta situació que no és gens inusual, lamentablement. Jo mateixa m’he trobat en alguna ocasió ajudant una persona gran amb el caixer automàtic o, fins i... Llegir més tot, amb la màquina que et dona el tiquet del torn en algunes entitats bancàries.

Senyors i senyores de les caixes, bancs i resta d’oficines de tràmits, SI US PLAU, tinguin en consideració que no totes les persones estem en igualtat de condicions respecte de l’accés i/o la comprensió davant les noves tecnologies, no fer-ho resulta discriminatori i de poca humanitat.

M

Marià

Igualada

29 d'abril 2021.08:10h

Respondre

En primer lloc moltes gràcies per la teva actitud.
Crec que el sistema està fen fora a certa gent i sobretot a la gent, com molt bé dius.
Segurament q si aquesta senyora es anat en dies de... Llegir més votacions i per donar el seu vot li hagesin possat tots els mitgans i més.
Si algún responsable del esmentat departament no pren mesures al respecte, per el comportament de ”funcionari” es que realment tot queda entre ”amigets”
El ”funcionari” ha aplicat la norma, pro la norma No li permet està penden del Móvil en hores de feina.
SENYOS del Ajuntament totes les normes tenen excepcions i el respecte a la Gent Grand es la Primera.
Ella la Senyora També paga els Impostos i amb ells el salari dels funcionaris.

M

Maria

Igualada

28 d'abril 2021.20:42h

Respondre

Mentre et llegia he tingut una punxada a l’estomac... intuïa que anaves a dir i m’ha fet mal. Ets una gran persona. M’he sentit reflectida en la història. La mare que ja no hi és va tenir un... Llegir més problema similar en l’època inicial dels caixers. La van voler ”obligar” a fer servir el caixer i ella, que no s’hi veia, tenia molt mala visió va venir a casa tota amoïnada i destrossada. No entenia que no pogués anar a finestreta com feia sempre a treure els seus diners per a la setmana. Un bon crit a l’oficina va arreglar el problema una llarga temporada però la dinàmica a la qual hem arribat és l’actual. Gràcies per explicar-ho.

R

RAMON VALLES

IGUALADA

28 d'abril 2021.14:00h

Respondre

Moltes felicitats per la teva actitud i respecta a la gent gran, aquesta vivència que explicas molt be, passa massa sovint.
Salut.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.