Dissabte, 18/11/2023
4468 lectures

En Joan Carol i la bonhomia

Les onze del matí. Decideixo fer un break. Poso l'ordinador en repòs. Fa bon dia. Vaig a la plaça a fer un cafè –el tercer del matí– i fullejar el diari. Ritual. Fa calor, per ser un dia de novembre. Entrant a la plaça ja el veig, assegut a la terrassa. Amb la seva camisa blanca. Amb la seva gorra. Amb les seves ulleres de sol. Amb el seu somriure. Amb aquella imatge, elegant, però una mica murri. Un gest. Una invitació a seure. A compartir uns minuts, a petar la xerrada. Jo anava a fer un cafè i vaig acabar compartint copes de cava. I tertúlia. Estiuet de Sant Martí.

En una estona, com diuen, vam arreglar el món. L'amnistia, l'IBI, Palestina... fins i tot el Barça. Tot amanit amb algunes bromes i acudits. Com sempre. Li vaig explicar que, amb uns amics d'Igualada i de Tavertet li fem la competència i hem muntat les "8 querides". Menjar, beure i no fer res, pensen alguns. S'ha descollonat. Hem brindat, com sempre, per la vida. Paradoxes de la mateixa vida. I ens hem abraçat. És l'última vegada que ho hem fet.

El Joan és l'home amb qui més m'he abraçat. És l'home amb qui més he plorat. Només ho sabíem ell i jo. Massa sovint ens costa fer-ho i explicar-ho, als homes. Que estúpids que podem arribar a ser...

Si fem cas a allò tan nostrat dels "amics, coneguts i saludats", mirant ara vint anys enrere, el Joan I jo no érem allò que podíem dir "amics". Érem "coneguts". Gens difícil: qui no coneixia en Joan del Pèl i Ploma? Qui no es deixava estimar pel Joan?

Amb el Joan ens trobàvem molt habitualment pel carrer, gairebé diàriament. Casualment. I petàvem la xerrada. Un dia, a mitjan maig del 2003, fa vint anys, també ens vam trobar pel carrer. La seva filla Raquel havia mort en un fatídic accident de trànsit. Ens apropàvem, pel carrer Sant Magí, i jo estava nerviós, no sabia pas què dir-li. No ens vam dir res. Ens vam abraçar. Ell va plorar. Van ser molts dies seguit de retrobaments, d'abraçades, de consol. I ell no feia res més que parlar de la pèrdua, de la seva filla, de la seva família. De la buidor. Però també de la necessitat d'omplir-la. De renéixer. De gaudir la vida amb els que continuarem. Vam parlar hores i hores sobre la mort. I sobre la vida.

Aquí va néixer un vincle que no he sabut definir ni explicar mai. Un lligam que es va enfortir només set mesos després quan el meu pare, uns anys més gran que ell, va morir en un accident de cotxe. Llavors, el dol, la tristor, el buit, la ràbia, van passar a tenir partit d'anada... i de tornada.

Aquella vegada no va ser l'atzar. Ell va venir a trobar-me. I Ens vam abraçar. I vam plorar. Des de llavors, amb el pas dels anys, vam parlar sempre, amb orgull, de la Raquel i del Josep. De la filla i del pare.  I frenàvem. Paràvem. I amb una copa de cava, brindàvem per ells. Amb orgull. I brindàvem, amb orgull, per les nostres famílies, pels nostres amics de veritat, per la nostra ciutat, pel nostre país. I cada vegada, ell tenia els ulls entelats. Encara ara, vint anys després. Ens féiem mútuament massatges a l'ànima, ens llepàvem les ferides l'un a l'altre. Teràpia.

Escric aquestes paraules poques hores després de saber que el seu gran cor ha dit prou. Ho faig a la taula on ens vam trobar fa pocs dies. L'última vegada. Avui ja fa més fred. Copa de cava. I brindo per ell. Per les seves paraules. Pels seus consells. Per les seves abraçades balsàmiques. Per la seva generositat. Per la seva bonhomia.

Altres articles de Toni Cortès Minguet

11 Comentaris

G

Galo Ball Ratés

Igualada

25 de novembre 2023.07:46h

Respondre

Jo envejava i envejo a persones com Joan Carol, sembla que tot els va bé a la vida, la tertulia és la seva vàlvula d’escapament i per descomptat un bon àpat sempre el compliment necesari per... Llegir més una tasca que potser hem oblidad o almenys hem reduït al minim, es la vida moderna sempre amb preses continues i sempre atrafegats, preocupats per la política, els problemes etc i ens oblidem que la socialització que vol dir parlar, parlar molt amb els altres es el remei més bo i fàcil de ser feliços.

J

Josep Maria

La Torre de Claramunt

22 de novembre 2023.18:45h

Respondre

Havia conegut en Joan, fa molts anys, al Pel i Ploma, només ens havíem saludat unes quantes vegades, però ès cert que aquell home desprenía una humanitat inmensa.
Fa només 3 setmanes, jo vaig... Llegir més perdre un amic, un d’aquells amics de veritat, i també vaig plorar com feia anys no ho feia. El teu article, Toni, m’ha emocionat de nou en recordar al meu amic, tots dos ja molt grans, recordant que també gaudíem xerant de politica, familia, pais, i tants i tants temes que ens feien passar unes estones molt reconfortants.
Gràcies pel teu emocionant escrit, Toni.

T

TERESA CANOSA LA BARCA

BARBENS Y SANT ANDREU DE LA BARCA

20 de novembre 2023.17:12h

Respondre

MA FET MOLTA ILUSIO LLEGUIR ELS TEUS ESCRITS ET FELICITO DE TOT CORT TONI CORTES

D

Dolors

BARBENS

20 de novembre 2023.11:47h

Respondre

Quin escrit mes bonic i culpidor sortit del fons del cor. Gràcies a la teva mare per fer que arribés a mi i el pugués llegir.
Pau i serenor

D

Dolors Timoneda

Barbens

20 de novembre 2023.10:53h

Respondre

Que bonic i entranyable aquest escrit, fet des el mes fons del cor. El meu mes sentit condol per la pèrdua del tant teu amic. També gràcies a la teva mare per fer q arribés a mi.

P

Purisima Marti

Sta Margarita Montbui

20 de novembre 2023.10:26h

Respondre

Et llegeixo sempre, son escrits que es veu que surten de dins,sense tindre que pensa massa, i jo penso que quina sort has tingut de haber pugut compartir la vida amb algú que t omple, et consola... Llegir més quant ho necesites ,compartim lo bo i lo dolent. Sense coneixer el Joan mes enllá de la botiga, et faig arriba el meu condól a tú i a la seva familia

R

Rosa Canosa

Barbens

19 de novembre 2023.21:08h

Respondre

Es un escrit preciós, entranyable m’ha arribat al cor.Gracies perquè ho he pogut llegir.El més sentit condol per el Toni.Una forta abraçada

A

Antoni Morros Castelltort

Igualada

19 de novembre 2023.08:44h

Respondre

M’has fet emocionar. La pell de gallina. Devieu ser mooolt amics perquè l’article, que em sembla que t’ha sortit de l’ànima, és preciós.
Que reposi en pau, en Joan Carol.

P

Pep marsal

Igualada

18 de novembre 2023.19:23h

Respondre

Gràcies Toni, quin goig i tristor llegir el que escrius. Una abraçada Joan. Bona ruta. Pau a l’ànima

J

Josep

Igualada

18 de novembre 2023.14:57h

Respondre

Merda de vida. Una gran pèrdua. Sant Pere tindrà diversio assegurada :(

N

Neus

Collbató

18 de novembre 2023.12:28h

Respondre

Ostres!!! Quin greu saber de la seva mort!!!
M’ha emocionat moltissim aquest escrit, moltes gràcies per compartir aquestes vivències a mi també m’ha fet un massatge a l’ànima.
Gràcies,... Llegir més t’estimo moltíssim

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.