Divendres, 14/4/2017
9894 lectures

(Petit) homenatge al Joan Torras

La tristesa no fa vacances. Quan d'aquí a poques setmanes farà dos anys que la mort d'en Josep Miserachs va estendre un tel de tristor en la política i la societat igualadines, ara la pèrdua -també anunciada- del Joan, ens ha tornat a commoure i el dolor, la ràbia i la impotència, ens han tornat a embolcallar.

Òbviament, totes les morts són tristes. Però, personalment, quan arriben i s'enduen persones que s'han lliurat a la seva comunitat, en diversos àmbits, com la cooperació o, per què no, la política, em reconforta convertir (o maquillar) la tristor en agraïment. Són persones com el Josep Miserachs, l'enyorat Marc Riera i ara, en Joan. Persones generoses, altruistes, que -més enllà dels erros i/o encerts- han dedicat el seu talent, la seva energia, el seu temps al seu poble, al seu país. I ho han fet robant temps a les seves famílies, als seus amics, a les seves feines, a les seves aficions...

El Joan tenia moltes virtuts. Lleialtat, generositat, bonhomia, tenacitat, compromís... En Joan era, especialment, un home dialogant, que sabia donar consells i, sobretot, escoltar. Tenia empatia. Recordo molts moments compartits amb ell, però en voldria destacar un que, per a mi, el definia. Fa tretze anys, un dissabte de desembr en finalitzar la tradicional recepció nadalenca a l'Ajuntament d'Igualada, vaig pujar al meu pis, situat a la mateixa plaça de l'Ajuntament, per regalar uns contes al meu cosinet. A casa, una fatídica trucada m'anunciava la mort del meu pare en un accident de cotxe. Les cames em van fer figa i vaig caure a terra. Amb dificultats, vaig baixar les escales. La notícia ja havia arribat a la gent amb qui pocs minuts abans havia compartit una copa de cava, somriures i desitjos a l'Ajuntament i venien cap a casa meva a fer-me costat. Els vaig trobar a la porta, al carrer. Al davant de tots hi havia el Joan. Jo estava destrossat. Ell, amb aquell caràcter "fraternal" tan seu, va veure ràpidament com estava, em va abraçar i va gestionar uns primers passos que jo no sabia com donar. (M'agradaria saber transmetre la força i calidesa d'aquella abraçada, ara, a la seva família). Gràcies.

Gràcies per la generositat, pel compromís, pel servei als veïns i als compatriotes. La gratitud no omple les esquerdes que esquinça la pèrdua, però és un petit bàlsam per les ferides.

Gràcies Joan.

Altres articles de Toni Cortès Minguet

7 Comentaris

J

JOSEP MARTI ARRIBAS

IGUALADA

20 d'abril 2017.15:48h

Respondre

Moltes gràcies Toni per aquest article. El Joan una gran persona. El recordarem.

C

Concepció Soler i Ollé

Igualada

19 d'abril 2017.14:08h

Respondre

Gracies Toni :
Boniques paraules, as definit molt be , la persona que era en Joan ,tot i que jo no el coneixia gaire , pro era una persona molt integra i sensible . Persones... Llegir més com ell sempre es troben a faltar

J

Jordi Ferrer

Igualada

19 d'abril 2017.13:38h

Respondre

Moltes gràcies per les teves paraules Toni. Les apreciem molt tots els que vam tenir la sort de conèixer i treballar amb en Joan. La seva pèrdua ens ha causat dolor i sentiment d’injustícia,... Llegir més però també de gratitud per tota la feina que va fer per la seva ciutat.

F

Francesc Ricart

Igualada

15 d'abril 2017.10:15h

Respondre

gràcies per l’article Toni.

I

Isabel garcia

Rubint ( Lleida )

14 d'abril 2017.21:29h

Respondre

Quina perdua,mes gran el Joan el conexia desde petit, el veia a les Cases Barates, i quant varem creixer teniam una bona relació. Despres vam concidir politicament, Joan que reposis en pau.

R

Ramon Muntané i Vilaró

Sitges

14 d'abril 2017.20:08h

Respondre

He conegut, parlat i estimat a ell i a tota la seva familia. Recordo als seus avis (el Joan i la Sisqueta) els seus pares els seus tiets i la seva germana Francina. Massa jove i valuós per... Llegir més deixar-nos.

pepsolev

Pep Solé Vilanova

L'Espelt

14 d'abril 2017.19:35h

Respondre

Bonic homenatge i una bona descripció de les virtuts del Joan.

El Joan també tenia la virtut d’un bon sentit de l’humor. Sabia treure ferro a les coses i una conversa amb ell feia brollar... Llegir més moltes bones frases agudes com només ell sabia dir.

Una abraçada a tota la seva familia.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.