És prou sabut que -no fa pas molts anys-, els igualadins eren fora d'Igualada per la Festa Major. A Calafell. Els més joves, marxàvem pitant i sense excuses cap a altres pobles que estaven de festa. Vilafranca del Penedès, Gràcia, Hostafrancs... No és gens menys conegut que, d'uns anys cap aquí, la història ha canviat. Molt. I no ha estat l'atzar, ni la casualitat. Va ser, en el seu moment -i transcendental- per la tossuda trempera engrescadora i encomanadissa dels joves que fan parir la Coll@nada. Ha estat la irrupció, també jovenívola, de moltes colles (Ball de Sant Miquel, Cercolets, Pastorets, els Voladors, Ball de Bastons, etc.), i entitats com La Teixidora en el seu moment i ara el Casal Popular d'Igualada, convivint amb altres que feia anys que la feien ballar, com Dessota, l'Agrupació Sardanista, l'Esbart Igualadí, la Xarxa, etc. Ha estat, essencialment -i això no és d'ara- gràcies a la dedicació tenaç, constant, generosa, de moltes i moltes persones, que han dedicat, dediquen i dedicaran, part del seu temps lliure, part dels seus diners, alguns maldecaps, però també il·lusions i satisfaccions, perquè la gent, quan surti al carrer, gaudeixi d'una gran Festa Major.

Majoritàriament, aquesta és la mateixa gent que, a part de la festa, al llarg de tot l'any, també "han dedicat, dediquen i dedicaran, part del seu temps lliure, part dels seus diners, alguns maldecaps, però també il·lusions i satisfaccions" per omplir de vida la ciutat. Una ciutat, en aquest sentit, privilegiada. En veurem alguns a les fotos. Els de sempre. A mi, personalment, m'agraden els que no hi surten. Els que discretament, treballen a l'ombra. Són els que venen números de la panera per comprar carretilles. Són els que enganxen cartells de matinada (abans, quan es podia...). Són els que cusen els traus dels vestits, els que repassen el vernís de les bitlles...

A mi m'agrada voltar, els dies previs a l'inici de la Festa Major, per algunes places del centre d'Igualada i sentir, veure i viure, els sorolls, els ritmes, l'engrescadora melodia del presagi i l'anunci d'una festa que està a punt de començar. És una mena de ritual, un costum que faig des de fa uns anys. M'agrada veure les colles com es preparen. Els diables com assagen els versots, els Moixiganguers com preparen les pinyes, com ressonen les futes dels bastoners pel correló...

I arriba l'inici de la festa. L'esclat. Vuit dies plens d'activitats. De dilluns a dilluns. Propostes de totes les mides, colors i olors. Per a tothom. Tothom. Aquest any, des de primera hora del matí d'aquest dilluns 21 d'agost i fins que el Tonet i la Conxita hagin anat a "retiro" i la simpàtica família del Clein hagi desat les taules i cadires, el programa d'actes de la Festa Major que edita l'Ajuntament d'Igualada s'obre i, com papallones, surten volant desenes de propostes.

Al darrere, com sempre, aquella gent que esmentava abans. La FESTHI, sí. Dessota, també. I La Coll@nada, és clar. Admirables!!! La cirereta de la festa que avui estem vivint -tan diferent de la de fa uns anys, com dèiem a l'inici- és gràcies, en bona part, a la seva intervenció. Però no s'acaba aquí...

Hi ha moltes propostes del programa de la Festa Major on, possiblement, no m'hi veureu pas. Però no les rebutjo. La Festa Major ha de ser una manifestació del poble, de la seva diversitat i pluralitat. De la seva tradició, dels seus orígens i també de les nous aires, com en el seu moment ho va ser La Coll@nada. La festa, al carrer, a la plaça, ha de ser viscuda com una república lliure, mig seny, mig rauxa. Des de l'Ofici fins als "cavallitos" (que són dos dels llocs on no m'hi trobareu...)

I, dins aquest ampli ventall, que hem de respectar, conèixer i entendre, amb empatia, enguany hi ha al darrere -a part de l'Ajuntament-,: Dessota, FESTHI, el Cadal Popular d'Igualda, Agrupació Folklòrica d'Igualada, Bitrac Dansa, Ball de Pastorets, Ball de Bastons, Ball de Cercolets, Ball de Sant Miquel, la Banda de Música d'Igualada, els Moixiganguers d'Igualada, la Colla Gegantera del Bisbalet, Colla dels Gegants Vells, Diables d'Igualada, Petits Diables d'Igualada, els Pixapòlvora, Mal Llamp, els Petits Mal Llamp, Gallarda d'Igualada, Grallers d'Igualada, Agrupació Torxa, La Xarxa d'Igualada, La Coll@nada, Anoia Rugby Club, El Garbell, Unión Cultural Extremeña, Rec on Fire, SET Ateneu, Progats, Club Atlètic Igualada, Softball Igualada, Anoia Golf Club, Club d'Escacs d'Igualada, Club de Ping Pong Igualada, Associació cultural El Pati d'Igualada, el Tabal, Els Voladors, trabucaires d'Igualada, Gegants de Sant Ignasi; Gegants de la Font Vella, Gegants Vells d'Igualada, l'Àliga d'Igualada, APINAS, portants d'honor, Festival Zoom, Club Futbol Igualada, Escola Esportiva CERRR, UD Montserrat, Club de Bitlles Igualada, Protons, Agrupació de Veterans Futbolistes d'Igualada, Casal Popular d'Igualada, Associació Gent Gran d'Igualada, Teatre de l'Aurora, Comissió de Festes del barri de la Font Vella, Agrupació Coral La Llàntia, Colla gegantera del Bisbalet, Swing Anoia i Country Ateneu, Coral Merlet, Parròquia de Santa Maria, el Salero i la Salereta, el Centre d'Estudis Comarcals de l'Anoia, el Drac d'Igualada, la Víbria Jove d'Igualada, el drac Flameus, el Drac Voraxcis, el Bisbalet, la Cinta i els Capgrossos Carme i Caterina, els grallers del Bisbalet; els nanos, els capgrossos de la ciutat; gegants dels barris; gegantons Pia i Tomeu; Tonet Blanquer i Conxita Teixidora, grallers de Santa Madrona; Agrupació Folklòrica d'Igualada. La gent de la regidoria de Promoció Cultural, del Teatre Municipal, l'Arxiu, el Museu, la Biblioteca Central, la brigada de neteja... Ells, tots ells, fan i són la festa. (Disculpeu si m'he deixat algú). Des de la manifestació més antiga present a la cercavila fins al country. Des de les "moixigangues" fins al golf. Des dels gegants amb pedigrí fins als gegants que potser no en tenen però que van a ballar per als  avis de les residències. Sí, tot té cabuda dins una festa major popular. A la festa del poble. De tot el poble.

Actualment, la ciutat d'Igualada viu una de les èpoques més dolces pel que fa a l'activitat cultural, al dinamisme del teixit associatiu, a la participació. I la Festa Major n'és un símptoma. Envejat en molts municipis del nostre país, que batega i batega. I, a Igualada, aquest batec potser és més intens que en altres pobles semblants al nostre. Aquest bategar fa moure una ciutat, una ciutat que, fa uns anys, es movia per altres coses.

Avui, a Igualada, algunes persones i entitats tenen uns objectius, pel que fa al futur de la festa, clars, dignes i respectables. Personalment, penso que, com a ciutat, hauríem de tenir l'objectiu d'alenar, encara més, aquest batec i, consolidada la participació, assumir el repte de la inclusió. Per a una Festa Major per a tothom. Per a una Festa Major organitzada, participada, viscuda i estimada per tothom. Visca Igualada. Visca (tota) la Festa Major!