Dijous, 5/5/2016
1196 lectures

Cinema i política

Ja és oficial! Tornarem a gaudir de la festa de la democràcia ben aviat. El dia 26 de juny tornarem a veure aquelles cues de gent, aquelles cares de felicitat, aquells nervis que ni una final de la “Champions” provoquen.

Com ja sabeu a aquestes alçades, i si per algun motiu poc comprensible per a la meva persona encara no ho sabeu ara ho descobrireu, en un mes i mig votarem altra vegada per a elegir novament  Mariano Rajoy, perdó, per a elegir el nou president d’Espanya que guiarà les retallades i els dispendis absurds durant els propers quatre anys.

                                                                                   

I tothom està enfadat perquè encara no fa mig any que vàrem votar i ens tornen a cridar per a expressar les nostres opinions... quines emprenyades més supèrflues! Ni que fóssim una democràcia i votéssim per a arreglar els problemes... Aquesta setmana mateix he pogut veure un home sentenciant en un programa de televisió que els nostres polítics són un grup d’ineptes perquè no han sabut fer govern i ara haurem de tornar a votar. Aquestes coses amb Franco no passaven. 

                                                                                 

Els tertulians ens expliquen que les intrigues personals són més importants que no pas el benestar del país, com si els polítics fossin humans especials enduts per un altruisme infinit que només mira per l’altre, com si de perfectes budistes es tractés. Jo mateix la setmana després de les eleccions us explicava en aquestes pàgines virtuals que tot dependria del “coletas” o com se’l coneix a casa seva i no a EsRadio, del líder de Podemos, Pablo Iglesias.

                                                                                

Però siguem seriosos, si per algun motiu sou d’aquells ofesos perquè haureu de veure una altra campanya electoral buida i sense sentit; si pertanyeu a aquell grup d’éssers humans que s’irriten perquè un diumenge al matí heu de perdre mitja horeta per anar a expressar-vos lliurement; o si, i ja acabo, no suporteu els nervis dels resultats electorals la nit del 26-J, no patiu. Jo us proposo que aneu a viure a l’Aràbia Saudita i deixeu la democràcia enrere perquè és massa complexa i no condueix enlloc.

Si per algun motiu encara no enteneu que estic sent sarcàstic, ja us ho expresso ara mateix. Som un grup peculiar, els hispans! Quaranta anys demanant votar i ara que fem un combo i podem decidir novament ens emprenyem perquè els polítics no han fet la seva feina. No l’han feta? De debò? Jo crec que sí l’han feta, però penso que molts dels que es queixen no saben quina és la feina d’un polític. Potser peco de maquiavel·lisme polític però crec que tant Pedro Sánchez com Albert Rivera volen governar per a aplicar el que ells creuen que és el millor per al país. I en Pablo Iglesias sap que si són aquests dos qui governen el que ell personalment pensa que és millor per a Espanya no ho aconseguirà. Així doncs, els polítics fan de polítics i això no és res més que provar de governar i fer allò que els toca com a professionals de la gestió pública: aferrar-se a la poltrona tant per a interès personal com per a altruisme públic.

                                                                                 

Amb tot, us he de dir una cosa. No confio en les segones parts. Fa molt que m’agrada el cinema i que sé que en general les segones parts no solen ser millors que les primeres. Tots coneixem excepcions a la llei, com són “L’imperi contraataca” de l’any 1980 que feia justícia a la seva primera part, o “El padrí II” de l’any 1974 que era una molt bona continuació de la primera part del film de Francis Ford Coppola. Però estic segur que mentre llegiu aquestes paraules esteu pensant en totes les males segones parts que heu patit. Són majoria. 

                                                                                      

I per tant, què té més opcions, que ens trobem una gran segona part o que ens hàgim de menjar una funesta segona part? Doncs molt em temo que anem dirigits cap al desastre. Pagarem una entrada per una segona part en la que sabem qui guanyarà, qui perdrà i l’únic que queda per veure és si hi ha una tercera part anomenada: “Pacte en l’hemicicle”. Si després del mes de juny i les seves eleccions ens trobem en un juliol dedicat al pacte, unes vacances d’agost immerses en especulacions ineptes sobre les possibles sumes, i un setembre marcat per una Diada massiva i un congrés encara indecís proposo que ignorem el procés de producció de la tercera pel·lícula i avancem cap a sòlides alternatives com són els escrits de Corin Tellado o les sèries veneçolanes amb molts homes musculosos i dones de sinuoses formes.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.