Aquest diumenge vàrem gaudir (o patir) una nova gala dels Òscar, i no parlo dels del "teatrillu" de la ràdio. Estàvem en les mans del Chris Rock i el seu humor punyent, a mi m’agradaria una gala en què el presentador fos el Louie CK per a veure si demà al matí tots som una mica millors. Tots aquells a qui agrada el cinema estaven esperant que en Leo DiCaprio guanyés el seu primer Òscar després d'haver estat nominat en vàries ocasions. També n'hi havia que patien perquè no sabien si un director mexicà com l'Iñárritu podria guanyar el seu segon premi de l'Acadèmia de manera consecutiva, cosa que de segur que faria les delícies del Donald Trump i el seu gran amor pel poble mexicà emigrat.

Però aquest any els americans no són el nostre centre d'atenció ja que hi ha un film espanyol molt més poderós que no pas tot allò produït a Califòrnia, i no és pas el més que discret "Ocho apellidos catalanes". M'estic referint a la gran història èpica de Sánchez i Rivera, també coneguda com "Dos hombres y un destino" o "Mucho ruido y pocas nueces".

Els Òscars són molt menys interessants que no pas les aventures dels nous "Goonies" ja que avui per avui tenim un projecte que no pot anar a bon port sense trobar més amics de viatge. Com ja sabem tots, als Òscar hi ha diferents nominats per categoria, l'única que no és clara és millor pel·lícula o millor director ja que en moltes ocasions hi ha més nominades per a fer content a tothom, bé, a tothom menys a Will Smith.

Tal i com ho entenc estem mirant "Alien, el octavo pasajero" en què Pedro Sánchez (PSOE), Albert Rivera (C's), Pablo Iglesias (Podemos), Joan Tardà, Ferran Bel (DL), José Andoni Agirretxea (PNV), Felipe VI (Borbones), esperen ésser devorats per  Mariano Rajoy, la bèstia silenciosa que els vol fer anar desapareixent a poc a poc.

Però el guionista de Pedro Sánchez ha preparat una adaptació castellanista de "The Revenant" en què un cadàver polític com el líder socialista ha tornat a la vida amb la companyia d'un amic inesperat com és el Rivera. És la "Extraña pareja" del segle XXI, però ja se sap que les parelles les carrega el dimoni.

Pel que fa a Pablo Iglesias s'ha quedat sol com si fos dins la pel·lícula "Marte", tot i que vol que el recullin els 900 000 votants de IU que poden posar benzina a la seva nau.

Però com sempre a Madrid, per molt que els dolgui, necessiten els vots dels catalans si no hi ha gran coalició, i com que els catalans estan una mica revoltats com si fossin "Gremlins", els guionistes de l'Estat han buscat un nou argument. I per a tenir els catalans ben calladets tenim el CNI investigant tot el que fan els partits i els polítics catalans a tots els nivells, dedicant-se a fer la segona part de "El puente de los espías".

I per a no oblidar-nos-en hem de mencionar en Mariano a qui els diaris segueixen publicant dia rere dia escàndols en el millor estil de "Spotlight". Tot i que no podeu oblidar que ningú no sabia res com passa a "La gran apuesta". 

Amb tot, crec que la sorpresa és que la presidenta andalusa, Susana Díaz, se sent desplaçada a Madrid com si fos la protagonista de "Brooklyn". Ningú no l'espera ja que els afers de la capital són massa capritxosos per a aquesta noia de províncies que no acaba d'entendre el món de la modernitat madrilenya.

Així que aquesta nova "Mad Max: Furia en la carretera" provarà de fer-nos patir, somriure, excitar-nos, sorprendre'ns, però sobretot passar una bona estona. Personalment proposaria tancar  tots els candidats a "La habitación" i perdre la clau de la manera més innocent per a desfer-nos d'un bon grapat de pesats.