La saviesa popular diu que "val més la paraula que no es diu, que la que es diu de massa".

En Peter Drucker, diu que "el més important de la comunicació és escoltar el què no es diu"

En Eckhart Tolle, diu que "la veritable intel·ligència actua silenciosament. És en la quietud on trobem la creativitat i la solució als problemes".

Nietsche deia que "El camí a totes les coses grans passa pel silenci".

Podríem seguir descrivint moltes més frases i cites de personatges reconeguts i inspiradors al llarg de la història relacionades amb el poder del silenci. I tantmanteix, sovint tenim molta por al silenci, vivim en un entorn "infoxicat" (sobrecàrrega informativa), on anem amb el pilot automàtic sense parar en cap moment.

En canvi, quan ens aturem, i en silenci anem molts més enllà de les nostres enfeinades i accelerades ments i emocions, som capaços de connectar amb la quietud interna, i descobrim pau, alegria, serenor, claredat.

Avui voldria convidar-vos al silenci, a través d'un poema de Pablo Neruda titulat "A callarse", i que mantinc en la llengua que va ser creat originalment. Ara, que venen moments per compartir, moments on ens fem bons propòsits, moments que són oportunitats per a canviar, per créixer... fem silenci i escoltem la veu i el poder del nostre interior.

Ahora contaremos doce

y nos quedamos todos quietos.

Por una vez sobre la tierra

no hablemos en ningun idioma,

por un segundo detengámonos,

no movamos tanto los brazos.

Sería un minuto fragante,

sin prisa, sin locomotoras,

todos estaríamos juntos

en una inquietud instantánea.

Los pescadores del mar frío

no harían daño a las ballenas

y el trabajador de la sal

miraría sus manos rotas.

Los que preparan guerras verdes,

guerras de gas, guerras de fuego,

victorias sin sobrevivientes,

se pondrían un traje puro

y andarían con sus hermanos

por la sombra, sin hacer nada.

No se confunda lo que quiero

con la inacción definitiva:

la vida es sólo lo que se hace,

no quiero nada con la muerte.

Si no pudimos ser unánimes

moviendo tanto nuestras vidas,

tal vez no hacer nada una vez,

tal vez un gran silencio pueda

interrumpir esta tristeza,

este no entendernos jamás

y amenazarnos con la muerte,

tal vez la tierra nos enseñe

cuando todo parece muerto

y luego todo estaba vivo.

Ahora contaré hasta doce

y tú te callas y me voy.

Pablo Neruda

Quan vivim cap enfora, sovint ens allunyem progressivament de les nostres passions, dels nostres valors, del què més ens agrada i dediquem energia a moltes coses que no ens aporten. En algun moment, ens adonarem que estem massa lluny del què havíem previst o voldríem.

Aturem-nos de tant en tant, en silenci, i mirem cap endins. Potser descobrirem la força i energia que tenim, per dedicar un temps a anar sembrant grans de sorra per arribar on ens proposem, i sobretot, per Ser. Busquem el temps (per poc que sigui, uns moments, una estona, cada dia o cada setmana) i siguem perseverants. Com deia B. Franklin, "l'energia i la perseverança conquereixen totes les coses".

Autora del text: Roser Claramunt, psicòloga-coach certificada

roserclaramunt@kaizensingular.com

Regala't o regala coaching, un espai per aturar-te i reenfocar els teus propòsits o els de qui més estimes.

Pots subsciure't gratuïtament al bloc de Kaizen Singular o seguir-me a Twitter: @kaizensingular