Quan sentim aquesta paraula, ens venen diverses imatges mentals... i és que quan una paraula es posa de moda, sembla que es pugui utilitzar per qualsevol cosa. Darrerament, diferents personatges públics a la TV s’auto-anomenen coach sense cap tipus de formació específica, per referir-se al seu paper més aviat de “protector” o “mentor”, un rol força diferent del d’un coach professional.

L’ús generalitzat d’aquesta paraula per designar coses diferents, intensifica la confusió entre el públic, del que és una disciplina reconeguda i contrastada des de fa més de 30 anys, amb molts bons resultats en el món empresarial, esportiu, personal i, més recentment, l’educatiu. El coaching és una disciplina professional que està creixent a nivell mundial pels seus múltiples beneficis desprès de relativament poques sessions (entre 6 i 12). Beneficis constrastats per diferents estudis i investigacions que es poden trobar a la xarxa. Conèixer l’origen de la paraula i les diferències amb altres metodologies, crec que pot ajudar a entendre millor el concepte.

Una mica d’etimologia

La paraula coaching és coneguda tradicionalment per la seva utilització dins l’àmbit esportiu. De totes formes, l’origen de la paraula coaching ve de més lluny. Durant els segles XV i XVI, la ciutat hongaresa de Kocs es va convertir en parada obligatòria per a tots els viatgers que feien el trajecte entre Viena i Budapest. Va ser en aquesta ciutat on es va començar a utilitzar un carruatge amb un sistema de suspensió que feia molt més còmode el viatge que la resta de carruatges. Va començar així a parlar-se del "kocsi szekér" o "carruatge de Kocs", símbol de l'excel·lència en aquella època.

El terme kocsi va passar a l'anglès com a coach i al català com cotxe. Així, la funció d'un coach és la de transportar a les persones del lloc on es troben actualment a un altre on volen arribar. I igual que en el cotxe, és el conductor el responsable de la ruta, així com de les decisions i resultats durant el mateix. El cotxe en sí no és més que un vehicle, una eina que ens permet arribar abans i segurs al nostre destí.

El coaching s’impregna de diverses disciplines psicològiques, filosòfiques així com la lingüística, i neix com a metodologia a Anglaterra de la mà de John Whitmore a principis dels anys 80, dins del món esportiu i empresarial. En Whitmore proposa una metàfora com a principi base d’aquesta disciplina: “Les persones som com un petit aglà, que conté en el seu interior tot el potencial per a convertir-se en un roure”. I en aquest sentit, el coaching s’enfoca sempre a les solucions i fortaleses més que a les causes o debilitats.

Llegeix tot l'article al meu bloc Kaizen Singular

Roser Claramunt. Psicòloga Coach, n.col. 6367

roserclaramunt@kaizensingular.com

www.kaizensingular.com