Ahir, una persona molt jove em deia que li feia por no tenir feina d’allò que està estudiant. Li feia por que el que està estudiant no li serveixi per res. Sense ser conscient que això és una trampa: és l’excusa perfecta per dir-se a un mateix que no val la pena estudiar o esforçar-se.

En el món dels adults també passa. En el món laboral, per exemple, els que tenen feina estable, tenen por a perdre-la. Els que la tenen inestable (ja treballin per un altre, o com a freelance o emprenedors), tenen por que surtin imprevistos que no puguin assumir, tenen por a trigar temps a trobar un nou projecte. I tot això, sovint es tradueix en neguits i ansietat.

Hem passat d’un món on moltes coses eren previsibles i estructurades a un món on el canvi és constant. Com deia Lennon, “la vida és allò que ens passa, mentre fem altres plans”.

Conviure amb el canvi constant, demana una bona dosi d’habilitats personals per a gestionar la incertesa i totes les coses que ens preocupen.

Hem de tenir clar que la incertesa hi és i hi serà sempre. I que no podem tenir-ho tot controlat. Hem d’aprendre a conviure amb ella, si o sí.

També hi ha algunes coses que poden ajudar a relativitzar i gestionar millor la incertesa:

• Informar-nos / preparar-nos al màxim possible sobre la situació que ens preocupa. Tot és aprenentatge, i sempre ens pot ser útil.
  
  
• Preguntar-nos què depèn de nosaltres en allò que ens preocupa, hi podem fer alguna cosa? I si és que sí centrar-nos en allò que podem fer. Si dediquem l’energia i l’atenció a coses on no podem actuar, que no depenen de nosaltres, estem perdent la nostra energia.
  
  
• Tornar al moment present, estar a l’aquí i ara. El Mindfulness, actualment, és una eina que ha sorgit en el món occidental amb força per a gestionar aquesta incertesa del canvi constant. El Mindfulness convida a fer atenció a allò que està passant mentre està passant, al moment present. I davant d’una situació complexe o difícil, a centrar l’atenció en allò que depèn d’un mateix. El neguit sorgeix sovint de no poder controlar, allò que no és controlable. En moltes situacions, podem fer alguna cosa, per provocar canvis o trobar soluciones. En les que no, es convida a acceptar-ho, perquè com diuen “a allò que ens resistim, perdura. Allò que acceptem, es transforma”.
  
  
• Planificar / preveure un pla B si allò que pensem que pot passar, passa de debò. Com que estem actuant des d’allò que podem fer, ens dóna sensació de control, i guanyem tranquil·litat.
  
  
• Agrair allò que si tenim, centrant l’atenció en allò que tenim, allò que vivim, per senzill que sigui, més que en allò que ens falta.
  
  
• Observar la situació des de la distància (o bé imaginant que estem sobrevolant la situació, com si fóssim una àliga, o imaginant-nos què en pensarem d’això que ens preocupa d’aquí a 10 anys.
  
  
  No és fàcil no preocupar-se, però també és veritat, que tampoc soluciona gran cosa, no et sembla? Quina estratègia utilitzes tu per gestionar la incertesa?