L’assertivitat és una forma de comunicar-se en la qual defenses els teus drets, expresses les teves opinions i fas suggeriments de forma honesta i franca, i no agressiva. Per tant, el que volem és respectar l’altra i a la vegada, respectar-nos a nosaltres mateixos. I totes les persones hi tenim dret.

Segons Laurus, un dels primers autors a desenvolupar el concepte de l’assertivitat, tenir una conducta o comunicació assertiva implica 4 habilitats bàsiques:

1. Habilitat de dir no.
2. Habilitat a l’hora de demanar i fer favors
3. Habilitat d’expressar sentiments positius i negatius
4. Habilitat d’iniciar, mantenir i tancar converses.

En definitiva, és tenir la capacitat de donar les veritables opinions. És una conducta necessària i que es pot aprendre a potenciar.

EL PREU DE NO SABER DIR NO 

Una comunicació passiva de forma continuada, on no expresses realment la teva opinió, et pot provocar:

1. Malestar emocional: ansietat o tristesa.
2. Baixa autoestima i autoconfiança.
3. Sensació  que els altres s’aprofiten o abusen de tu. Si moltes persones recorren a tu en excés és perquè els has acostumat així. El primer dia potser els sobtarà. Prova-ho, i veuràs que no passa res.
4. Sentiment de culpa per no ser capaç d’expressar els teus desitjos reals.
5. Sensació d’insatisfacció.
6. Explosions d’ira o ràbia. Potser “esclates” per alguna cosa sense importància, a causa de l’acumulació prèvia.

COM VIURE DIENT EL QUE REALMENT SENTS DE DEBÒ?

1. Elimina els pensaments negatius sobre el que pensarà l’altra persona o si et sentiràs malament en dir no. Cal fer prevaler també els teus drets. I tu tens el dret a dir el que penses. Amb bona educació es pot dir tot.
2. Accepta que l’altre no et pot endevinar el pensament. No pressuposis que els altres han de saber tot el que et sap greu o esperes d’ells.
3. Pensa i centra’t en el teu objectiu. Què necessites/què vols.
4. Escull el moment adient. A vegades la situació requereix dir-ho en un lloc tranquil o esperar que l’altra persona estigui en un moment tranquil, etc.
5. No esperis que l’altra entengui o justifiqui la teva conducta. Únicament estàs informant de la teva opinió, i no té perquè ser compartida.
6. Pensa i escriu el que diràs en primera persona. No és el mateix dir “Tu m’has tractat malament aquesta setmana” que dir, “Em sento molt malament de la forma amb la qual m’has tractat aquesta setmana”.
7. Estructura el missatge en aquestes 4 parts.
   
   ELS FETS (no judicis)…….
   ELS SENTIMENTS…….
   LA CONDUCTA QUE ESPERES / LA SOLUCIÓ …….
   CONSEQÜÈNCIES……
   
   Explicar els fets que ens molesten sense jutjar, els sentiments que això ens genera (perquè l’altra persona no ho hagi d’endevinar o pugui interpretar erròniament), la conducta que volem que tingui l’altra persona i les conseqüències. “Molt sovint em demanes ajuda per fer la feina que et pertoca, perquè no et dóna temps o perquè no saps com fer-ho (fets). Estic cansada de fer, a més a més de la meva feina, el teu també (sentiments). Així que, a partir d’ara, intenta fer-ho tu mateix (conducta), i així segur que et serà més fàcil la propera vegada (conseqüències)”.

En clau de coaching:

A tu et costa dir no?,
Per què creus que et costa?,
Quan has provat de dir no, què ha passat realment d’allò que imaginaves que podria passar?,
Què és el pitjor que pot passar si dius no en una situació concreta?,
Què faries si no tinguessis por?,
Què passarà o com et sentiràs si continues dient que sí quan realment vols dir no?.

Article original escrit per Roser Claramunt (www.roserclaramunt.com) per a AnoiaDiari.cat