El calafí Èric Torra explica des de Suècia com ha reaccionat aquest país al coronavirus

Els països del nord d'Europa han trobat una resposta eficient a la COVID19, almenys pel que fa a la xifra de morts. A Noruega, Dinamarca i Finlàndia, cada una amb una població que equival a la meitat de la de Suècia, les morts han estat proporcionalment molt baixes (a Dinamarca, no arriben a 600, i dels tres països és el que té més afectació). A Suècia, però, la xifra ja s'ha enfilat per sobre de 4.400 persones. AnoiaDiari ha contactat amb un altsegarrenc, Èric Torra, enginyer en acústica tècnica, des de fa uns 20 anys viu a Suècia amb la seva dona i filles. Explica que "s'han fet només recomanacions i la societat ha actuat amb responsabilitat des del primer minut. Les escoles s'han mantingut obertes. La pandèmia, on ha fet estralls ha estat a les residències."

L'arribada de la pandèmia a Suècia "va ser el març, quan un grapat de persones que havien aprofitat les vacances de l'anomenada setmana de l'esport per anar a esquiar als Alps, abans de l'alarma italiana, varen tornar infectats amb el virus. La primera mesura va ser aïllar aquestes persones i les seves famílies fins que estiguessin sanes. De totes maneres aquesta mesura no va ser totalment satisfactòria, perquè aviat es va veure que hi havia transmissió del virus entre gent que no havia viatjat a l'estranger."

En aquell moment, "l'organisme encarregat de la gestió de pandèmies Folkhälsomyndigheten (FHM) va anunciar les mesures per evitar la propagació massiva del virus. Aquestes mesures bàsiques són encara actuals ara i seran vàlides amb petites modificacions com a mínim fins a la fi d'aquest any. L'Estat s'ha limitat només a facilitar i aplicar les mesures aconsellades pel FHM." Són mesures que "es basen principalment en el distanciament social, per exemple, a parlar a una distància entre un i dos metres dels receptors, evitar les trobades familiars i d'amics, evitar viatges innecessaris, treballar des de casa tant com es pugui, i evitar el transport públic. Una conseqüència de les recomanacions del FHM ha estat que l'Estat ha prohibit espectacles i esdeveniments esportius, i les classes universitàries i d'institut han esdevingut virtuals."

Una segona mesura "és la higiene, rentar-se les mans sovint. I finalment hi ha les mesures dedicades a la gent gran que es el col.lectiu més vulnerable com els fets ens demostren. S'ha recomanat a la gent gran que no surti al carrer i a no reunir-se amb les seves famílies. S'ha reiterat des d'un principi que és essencial evitar les trobades entre persones de diverses generacions. També, però, s'ha explicat que és bo que la gent surti a passejar, per exercitar el cos, guardant sempre les distàncies. En l'àrea de la gent gran, també s'ha prohibit les visites a les residències geriàtriques des de l'inici."

Torra assenyala que "aquestes recomanacions, repeteixo, recomanacions, han estat les úniques mesures que ha pres la societat per consell del FHM. La societat ha actuat amb responsabilitat des del primer minut i això és molt important i essencial. Ni confinaments, ni mascaretes, ni guants, ni estats para-policials, ni tancament d'escoles han estat recomanats pels experts. Sempre s'ha explicat que les mesures anteriors no són adequades en aquests moments (confinament), o no tenen valor epidemiològic (tancament d'escoles), o senzillament donen una falsa seguretat (mascaretes i guants) que accelera la transmissió." Comenta que "la gestió del FHM ha estat totalment transparent i coherent des del primer moment amb totes les dades publicades a la xarxa i rodes de premsa diàries, no nomès del FHM, sinó que també d'altres organismes rellevants. La sensació que tinc és que la majoria de la societat sueca ha donat per bona la gestió i segueix els consells tant bonament com poden o volen."

Ara bé, "no tot no han sigut flors i violes o com diuen equivalentment aquí, no ha estat 'un ball sobre roses'. S'han comès errors, sobretot en les residències de gent gran on el virus ha fet estralls. Majoritàriament han estat residències privades, en què no es disposava de pressupost econòmic per a comprar material sanitari com viseres de protecció, gel desinfectant i mascaretes per als treballadors. Un altra volta, el sistema capitalista ens demostra el seu vessant més salvatge. I el que ens queda per veure. Aquesta ha estat una de les diferències que hi ha envers els altres països escandinaus amb infinitament menys morts que a Suècia, que a part de fer un confinament curt d'alguna setmana, els treballadors de residències tenen uns contractes fixes que connoten una seguretat social." La diferència: "una part dels treballadors de les residències sueques són personal contractat a hores i això fa que la gent gran s'hagi relacionat amb una quantitat més alta de treballadors incrementant el risc d'infecció exponencialment."

De tota manera, "la corba epidemiològica (nombre de morts) s'ha aconseguit frenar i ha permès d'aquesta manera al personal sanitari a fer-se càrrec de l'allau de pacients. La quantitat de pacients ha fet que el personal sanitari hagi treballat molt, i que en alguns moments s'hagi tingut por perquè el material sanitari no donés l'abast. Però no ha estat majoritàriament així, i fins i tot, no s'ha inaugurat un hospital provisional amb centenars de llits, tot i que estava completament preparat per atendre els pacients. Però en aquests moments, la situació és també provisional i ens haurem d'esperar al fet que l'epidèmia hagi fet el seu curs per a treure'n uns resultats rellevants."

Més informació sobre la COVID19

En el seu cas "he anat a treballar amb bicicleta cada dia a la feina, hem guardat les distàncies i hem tingut present en tot moment la gravetat de la situació, i així hem actuat amb conseqüència. He anat cada dia a dinar el menú al restaurant, tot i que els comensals durant les primeres setmanes s'havien reduït en un 70%. A la feina de la meva dona han treballat totes des de casa des de fa mesos. Les meves filles han anat a escola cada dia, una escola de 800 alumnes en classes de 25-30 alumnes. Les professores han anat cada dia a treballar. Les cuineres han anat cada dia a treballar. Les conductores d'autobusos han anat cada dia a treballar."

Es mostra "astorat, i molt suecs també, amb l'experiment que s'ha realitzat a molts llocs del món, com és el cas de Catalunya, en què s'ha decretat un Estat d'alarma i para-policial consistent en posar la por al cos de la gent, i el que em sap més greu de tot, en què s'ha permès tancar les escoles, organismes essencials pel creixement no tan sols educatiu de les properes generacions sinó també pel creixement personal i social. És important sempre agafar la perspectiva dels nens i això la societat sueca ho ha tingut en compte."

Considera "totalment desesperant com gairebé ningú fa autocrítica sobre les decisions que ha res l'Estat i el Govern de Catalunya. L'experiència m'ha ensenyat que els Estats, incapaços de molt, són capaços d'enganyar la població. Potser la incapacitat de molt i la capacitat d'enganyar són indestriables i directament proporcionals". Conclou que "volia donar una altra visió de com solucionar o mitigar un problema. En aquests moments Suècia (10,3 milions d'habitants) porta uns 4.300 morts, la meitat d'ells han estat a la ciutat d'Estocolm on visc. No hi ha hagut pànic, ni esperem futurs traumes psicològics causats per un Estat para-policial. M'agradaria que aquesta situació vírica ens servís per fer autocrítica de les nostres accions, per fer crítica (actualment escassa) de la gestió de l'Estat i Govern i també ens servís per potenciar l'estatus social i econòmic dels treballadors pilars, pedres clau de la nostra societat com pots ser tot el personalment sanitari, professorat, pagesos. Els aplaudiments als balcons no serveixen per res. Un cop més l'Estat distreu, l'Estat guanya i el poble mor."