La mortalitat del brot de coronavirus s'aproxima a l'efecte de la grip de 1918 a Igualada

El ball de dades sobre l'abast del coronavirus aquest març i abril del 2020, que ha generat fortes discrepàncies en el recompte entre Ajuntament d'Igualada i Departament de Salut, no és impediment per considerar l'impacte de la pandèmia com una de les més punyents de la història de la ciutat. El precedent més recordat és el de la grip espanyola de 1918. El brot de coronavirus que ha afectat la Conca d'Òdena no ha acabat, però les xifres de víctimes que han apuntat els ajuntaments (prou fiables, ja que comparen la mitjana dels darrers anys, sense COVID19, amb les dades molt superiors d'enguany) indiquen que en termes absoluts les morts es poden equiparar a les de fa un segle. El balanç de la grip en quatre mesos va ser de més de 150 persones, aquella tardor; ara, la Conca d'Òdena ja s'ha superat aquella xifra.

Els dos treballs històrics més fiables sobre aquell episodi són l'article de Marga Sànchez Díaz a 'Història de les ciències mèdiques' i una peça escrita a quatre mans pels berguedans Daniel Montaña i Joan Pujol i Ros, a la revista d'història mèdica 'Gimbernat'. Els articles, escrits fa vint-i-cinc anys, són força exhaustius sobre els efectes de l'epidèmia i les mesures que es van prendre.

El coronavirus del 2020 i les xifres

La darrera aproximació global del 2020 sobre de morts de tota la comarca, el 10 d'abril, és d'un total de 206 víctimes de COVID19. Els quatre ajuntaments de la Conca, en les comparatives que han presentat, indiquen que l'augment de decessos aquestes setmanes respecte a l'any passat és d'un centenar de morts el mes de març i de 66 fins a mitjan abril.

El 1918, Igualada tenia uns 12.000 habitants, dels quals en van morir 155 per la grip. Segons els estudis, un 25% dels igualadins van patir l'epidèmia. En termes absoluts, les morts actuals a la Conca d'Òdena són similars a les de fa un segle. Aleshores, Montbui i Vilanova no arribaven al miler d'habitants. A Òdena, eren uns 1.700. El conjunt de la Conca d'Òdena, per tant, sumava uns 15.000 habitants. El cost humà al total de la Conca d'Òdena va ser un pic per sobre del d'Igualada. Les fonts no contemplen l'efecte a unes poblacions veïnes amb poca població aleshores. 

En l'actual pandèmia, les dades que tenim sobre l'edat de les persones que n'han estat víctimes són, només, de la primera setmana. El Departament de Salut anunciava les morts de pacients "amb patologies" prèvies i que tenien edats per sobre dels setanta anys. A partir de la tercera setmana de pandèmia, l'administració de la Generalitat va deixar de donar dades específiques d'Igualada i la Conca d'Òdena.

La informació que tenim sobre aquella tardor de 1918, i que tractava a l'AUGA fa dos anys el professor i historiador igualadí Bernat Roca, és que aquella grip es va aferrissar sobre tots els grups d'edat. Persones es llevaven amb febre i al vespre ja no seguien vives. Amb l'epidèmia estesa, els regidors instaven a tancar "cinemes, teatres i esglésies els dies festius". Com aquest dissortat episodi actual, "es comptaven cinc morts diàries". El batlle va fer una crida a "la solidaritat, a aportar fons per a la gent que no podia treballar perquè havia emmalaltit". Entre aquestes morts, les de dos metges, un d'ells el jove Miquel Catarinell, de només 25 anys.

Al cap del primer mes, el brot es va atenuar. Era el novembre del 1918. La factura humana ja havia estat enorme. L'estudi de Montaña i Pujol indica que "pel que fa a sexes, l'afectació va ser més o menys igual entre homes i dones. Amb relació a les edats, cal dir que va afectar més els homes i dones d'edats compreses entre 25 a 45 anys. Les causes de mort que figurava en els llibres de defuncions del Registre Civil s'ha de dir que eren moltes i variades, però la majoria de vegades trobem les següents denominacions: Grippe, Bronconeumonia gripal, Bronconeumonia..., etc.". Els mitjans i els recursos sociosanitaris i de la medicina, en un segle, són infinitament millors. La resposta d'aquells igualadins i igualadines (el paper heroic de dones en les cures pal·liatives és molt ressaltat en les fonts) en aquella pesta mereix ser tan recordada com el sacrifici del personal sanitari dels nostres dies.