Una de cada quatre persones patirà un trastorn mental al llarg de la seva vida

Els trastorns mentals tenen un efecte important en la vida de les persones que els pateixen i afecten el seu entorn familiar, laboral i social. Per contribuir a la millora de la qualitat de vida d'aquestes persones cal garantir-los una atenció integral i continuada que prevegi la promoció de la salut, la prevenció, el tractament i la rehabilitació, així com la inserció social i laboral i el respecte als seus drets.

 

 

Actualment el Departament de Salut està treballant per disposar d’un nou model d’atenció comunitària de salut mental. L’objectiu és fer un abordatge de salut pública per a la salut mental promovent la intervenció precoç en totes les etapes de la vida. El pla contempla visualitzar el pacient tenint en compte el seu entorn socioeconòmic i posar especial èmfasi a les poblacions més vulnerables per evitar les desigualtats socials en salut. Per al 2020, el repte és destinar un 60% del pressupost en salut mental a l’àrea comunitària i el 40% a l’hospitalària, una circumstància que ara es dóna a l’inrevés.

 

L’observatori sobre els efectes de la crisi en la salut de la població disposa d’estudis que mostren que l'empitjorament dels indicadors socials i econòmics en el context de crisi té un impacte negatiu sobre la salut dels grups de població més vulnerables i en risc d'exclusió social, amb especial significació sobre la salut mental. Concretament l’estudi mostra que la població aturada presenta un risc superior de patir un trastorn mental que la població ocupada. El 2014 la prevalença de risc de mala salut mental en la població amb un atur d’un any o més era del 14,8%, mentre que en la població ocupada era del 6,7%.

 

Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), una de cada quatre persones tindrà algun tipus de trastorn mental al llarg de la seva vida. Segons les últimes dades de 2015 de l’Enquesta de salut de Catalunya (ESCA), una de cada 6 persones declara patir problemes d’ansietat o depressió, més les dones (20,8%) que els homes (12,2%), i la incidència també és més gran amb els grups de més edat, les classes socials menys afavorides i les persones amb un nivell d¡estudis més baix.

 

D’altra banda, els problemes relacionats amb la salut mental van ser motiu de consulta per gairebé el 20% dels pacients atesos en els centres d’atenció primària.

L'any 2015 els centres de salut mental de la xarxa sanitària de Catalunya van atendre un total de 239.584 persones. Pel que fa als centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ), el nombre de persones ateses va ser de 70.521, això suposa un increment del 31% dels darrers cinc anys.

 

 

La salut mental serà una de les prioritats del Departament per al 2017 i, tal com va anunciar dissabte el conseller, Antoni Comín, a Lleida, l’any vinent hi haurà l’increment pressupostari més gran de la història en aquest àmbit. Comín va assegurar que és urgent i necessari injectar aquests recursos perquè els únics indicadors de salut que han empitjorat en els darrers anys són els de la salut mental. En aquest sentit, va apuntar que la crisi econòmica i les desigualtats que se’n deriven han impactat greument en la salut mental i també va afegir que s’ha de treballar per acabar amb l’estigma de la malaltia.