Àngel Farré: "Malgrat les bones xifres de Montmaneu no es pot baixar mai la guàrdia. Ens agradaria que vingués més jovent amb canalla”

Fa uns anys, un estudi de la UdL avisava que diversos municipis de l’Anoia tenien risc de despoblament si les xifres d’habitants no canviaven els propers anys: Castellfollit de Riubregós, Calonge de Segarra, Bellprat… Entre aquests, també hi havia Montmaneu. Abans de la pandèmia hi havia uns 150 habitants a aquest poble de l’oest de la comarca. Ara ja en són més de 215. Segons les dades de l’IDESCAT, Montmaneu és el poble de Catalunya on més va créixer la població l'any 2023.

L’alcalde del municipi, Àngel Farré, explica que des de l’Ajuntament es van impulsar diverses mesures per renovar el poble i fer-lo més atractiu: “vam ser uns dels primers a tot Catalunya de tenir fibra òptica. Teníem una aigua deficient i ara tenim aigua del canal Segarra-Garrigues. Ha canviat tota la fisonomia del poble, amb places, carrers, entrades i sortides a Sant Guim de Freixenet i a la Panadella…”

El darrer poble de la demarcació de Barcelona (o el primer) ha vist com les cases tornaven a estar habitades. Gent nouvinguda o famílies que tornaven als seus orígens i omplen els carrers. Fa poc una casa es va buidar, i en menys d’un mes ja tornava a estar llogada.

Ara mateix només hi ha un bar, que fa la funció de local social. Com a qualsevol municipi d’aquestes característiques, no és només el lloc on anar a fer una cervesa o un vermut, el bar és el motor del poble. És el punt de reunió, on tothom es pot trobar.

Segons l’alcalde, l’objectiu actual és arribar a la xifra d’habitants que hi havia a mitjans del segle passat (uns 400-500). “Ara estem treballant pel polígon industrial i pel residencial. Hi ha uns constructors que estan parlant de fer unes 60 cases, però tot això és privat. L’Ajuntament no té terrenys, però posem totes les facilitats perquè així sigui.” Ara bé, Farré també defensa que el creixement no pot ser descontrolat: “No ens agradaria que el poble es disparés i que tingués 1000 habitants. Però sí que sigui com era abans. Almenys que hi hagi una botiga de comestibles i la gent no s’hagi de desplaçar a Sant Guim.”

Com passa en altres municipis d’aquesta magnitud, la burocràcia és una de les grans queixes: “Ens tracten com a Igualada o Cervera. I només som la secretaria, els regidors i jo. La burocràcia ens mata. Hem trigat 3 mesos a començar unes obres tenint els diners, perquè s’anaven passant la pilota entre institucions.”

Des de Montmaneu confien en el fet que l’Estatut de Municipis Rurals, que ha d’entrar en vigor aviat, ajudarà a reduir aquests inconvenients i flexibilitzarà els tràmits d’aquesta mena d’ajuntaments.

El poble s’ha revitalitzat, i l’amor a aquest territori dels que hi viuen és potent: "La gent de Montmaneu té un sentit molt profund del que és el seu poble”. 

El nom de Montmaneu potser no és gaire conegut però a tothom li sona la Panadella. Aquesta zona tan freqüentada forma part del municipi. Justament fa poques setmanes es van acabar les obres de restauració de la Torre, un Bé Cultural d’Interès Nacional construïda cap a l’any 1848.

Montmaneu sembla que va pel bon camí per evitar el despoblament, però l’alcalde explica que “malgrat les bones xifres, no es pot baixar mai la guàrdia. Ens agradaria que vingués més jovent amb canalla”. El primer poble de la demarcació de Barcelona cada vegada té més habitants.