La persistència de la crisi es reflecteix en els números de la immigració a la comarca. Aquest 2014 hi havia censats 9.902 estrangers a l'Anoia, 700 menys que l'any anterior. Les xifres totals de la població anoienca, segons els padrons, també cauen: de 118.467 a 117.842.
La població anoienca d'origen estranger era aquest 2014 del 8,4% sobre el total d'habitants de la comarca. Una caiguda de més de 700 persones respecte el 2013, quan suposaven el 8,97%. És la tercera comarca amb menys immigració. La continuïtat de la crisi econòmica ha anat delmant la presència d'immigrants a l'Anoia i aquest 2014 les xifres són les més baixes des de 2007 i, per primer cop, les persones d'origen forani censades són menys de 10.000 segons les estadístiques de l'Idescat: 9.902. La minoria més important, la marroquina.
En paral·lel, la presència de ciutadans estatals a l'Anoia ha crescut. El 2008, a l'inici de la crisi, les persones de ciutadania espanyola als padrons municipals, que és d'on s'han extret aquestes dades, es comptaven en gairebé 104.000 (103.998); ara, són 107.940 i no han parat de créixer. La relació estadística entre persones de nacionalitat espanyola i de nacionalitat estrangera fa que l'Anoia sigui la comarca de Catalunya, després de Ripollès -8%- i Berguedà -8,21%- amb menys presència de persones amb una altra ciutadania.
El contrast és especialment notable amb les comarques veïnes com la Segarra, amb un 24,74%, però també lluny de Solsonès i Alt Camp, per sobre del 12%, o les industrialitzades Bages i Baix Llobregat, amb un 10,9 i un 10,06%, respectivament.
Cauen tots els orígens, excepte els asiàtics
Només els anoiencs d'origen asiàtic o d'Oceania han crescut, i en un nombre molt minso. El 2013 es comptaven en 585 i el 2014 eren 601. Les persones amb ciutadania d'algun país africà, el contingent més important, han caigut de 5.270 a 5.072; en termes absoluts el descens més important és el de ciutadans de la Unió Europea que passen de 2.241 a 2.002 i, en segon terme, els d'Amèrica del Sud, de 1.477 a 1.267.