TORNAR

El govern continuarà amb polítiques participatives després de Cal Badia

L’alcalde anuncia que el pla de mobilitat inclourà elements de participació

societat
Divendres, 20 febrer 2015. 03:00. Francesc Vilaprinyó i Albareda.
D'un cop d'ull

Amb la presència del diputat provincial Josep Oliva, l'Ajuntament d'Igualada va presentar ahir a l'Espai Cívic Centre el projecte de Cal Badia un cop acabada la fase de participació. Marc Castells, alcalde, i Joan Requesens, regidor de Joventut, mantenen el compromís per seguir invertint en l'equipament

La sessió de 'devolució' de Cal Badia va aplegar a l'Espai Cívic Centre a representants de les diverses entitats de joves que han pres part en el procés participatiu, a més de diversos membres de l'equip de govern i d'altres forces polítiques. Amb el diputat Josep Oliva, company de l'alcalde Marc Castells a l'ens provincial, els tècnics de Joventut i de les cooperatives que han pres part en el procés van donar a conèixer com s'ha transformat l'espai de Cal Badia i què s'hi pensa fer a partir d'ara, amb els joves com a principals protagonistes. L'alcalde igualadí va comprometre's a continuar invertint a Cal Badia, que enguany rep 100.000 euros i "rebrà una quantitat similar el 2016" per seguir amb la seva transformació. Castells també va anunciar que en unes setmanes es presentarà el nou Pla de Mobilitat que constarà d'un procés participatiu en què "la ciutadania hi tindrà el seu paper". 

Alguns dels joves dels col·lectius de Cal BadiaEl Pla de Mobilitat, definit pel govern com el segon document més important després del pla urbanístic municipal, s'engegarà en breu, doncs, i es complementarà amb el futur POUM i amb un altre programa global d'aquest tipus per a tota la Conca d'Òdena. En un sentit similar va parlar el convidat, Josep Oliva, afirmant que "canvia el concepte que la ciutadania votava cada quatre anys i n'esperava quatre més per triar si se li tornava a donar confiança. Ara, cal renovar la confiança en el dia a dia". Joan Requesens, el regidor de Joventut, va agrair el suport de la Diputació en el projecte: "hem complert els objectius i hem après a treballar com a departament. Mai havíem fet un procés així i ha tingut molta importància, a més, pel volum de pressupost". Se'n ressalta el suport de la majoria absoluta del ple d'Igualada al procés participatiu. L'alcalde, al seu torn, va afegir que era el més important de la història de la vila i "segurament un dels més importants de Catalunya". Requesens no continuarà dins el govern el mandat 2015-2019, però comentava que "seguirà d'a prop l'evolució" de Cal Badia.

Culminació d'un objectiu històric

A la sala de l'Espai Cívic Centre es va projectar un audiovisual en el que es veia l'estat anterior de Cal Badia i es va exhibir en diversos suports com ha estat el procés del canvi. Un canvi que serà permanent, que continuarà els propers anys, amb la construcció de noves dependències, segons les necessitats dels col·lectius. En un barri on hi haurà transformacions importants també en breu, com el nou institut o la discutida superfície d'Aldi. La cap del servei de Joventut, Maria Vidal, resumia el procés de Cal Badia com "una necessitat històrica, ja que pel tipus d'espais que disposàvem de titularitat municipal, molts col·lectius no podien desenvolupar les seves activitats". El model inicial per l'equipament és de cogestió entre joves i administració, tot i que a la llarga es confia que s'arribi a una autogestió amb un òrgan comú entre els diferents grups. En el procés, de fet, hi han pres part 28 entitats diferents i més de 100 persones. 

En un futur proper, l'objectiu del grup de joves és confeccionar un pla de finançament que faci que no només es depengui de l'Ajuntament. I, al mateix temps, segons la tècnica, establir "un pla de comunicació propi" per fer difusió dels objectius i de les accions que es fan a Cal Badia. També va intervenir l'arquitecte municipal, Carles Crespo, que ha acompanyat als col·lectius en una de les sessions de la fase de participació. Crespo ha parlat de l'edifici i del seu estat: "no estava en runes i no presenta patologies greus. Era un bon punt de partida". Va coincidir amb Anna Clemente, una altra de les tècniques, que es podran crear annexos en un futur breu depenent del desenvolupament. 


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.