Els astronautes es canvien la roba un cop al mes

societat

Dimecres, 13 gener 2010. 11:30. Redacció AnoiaDiari.

D'un cop d'ull

Diuen que els astronautes no renten la roba a l’Estació Espacial Internacional. Simplement la van canviant de tant en tant, i és que com que l’aigua va escassa tampoc poden fer massa cosa més; actualment no tenen rentadora i la poca aigua de la qual disposen la reciclen, i només la fan servir per beure i per netejar-se. És per això que fan l’esforç d’utilitzar al màxim cada una de les peces de vestir; asseguren en aquest sentit que la seva composició de materials especials també hi ajuda molt. Que fer l’esforç de no canviar-se també sona una mica paradoxal. En tot cas deu ser més aviat l’esforç psíquic i emocional d’aguantar-ne i conviure amb les conseqüències olfactives que se’n poden desprendre.

Enlairament des de l'estació de la ESA

Perquè quant a esforç físic, justament seria el contrari: en no canviar-se no han de fer cap esforç, mentre que nosaltres sí que aquí baix ens “esforcem” diàriament” per anar sempre ben nets i polits. Alguns pensaran que només faltaria!, mentre que en determinats països pobres ja els agradaria poder-se canviar la roba, encara que fos un cop a l’any. La realitat canvia molt depenent dels ulls de qui els mira… però tornem als astronautes, que ens concreten alguns aspectes més de les seves tasques de neteja perquè ens fem la idea de com pinta el panorama per l’estació. Alguns exemples que posen: els mitjons esportius, com que en fer esport suen, se’ls canvien un cop per setmana. Les camises, en canvi, poden recanviar-les tranquil•lament un cop al mes. També és cert que, com diuen, si se la canviessin tota cada dia, seria molt pes el que caldria transportar. Potser haurien d’enviar una estació espacial paral•lela només per a la roba, que servís d’una mena de tintoreria permanent.

La higiene diària dels astronautes de l’Estació Espacial Internacional es pot dir que es redueix a un got d’aigua, sense que aquesta referència volumètrica signifiqui una exageració de la quantitat. I és que allà tot és un altre món, fins i tot en aquest àmbit de la higiene. No té res a veure amb el concepte que poguem tenir a nivell terrenal. De dutxes, ni pensar-ho. L’aigua per rentar-se prové d'uns cartrons i tubs que poden agafar de la unitat distribuïdora. Diguéssim que les dimensions de tots els elements són extraordinàriament diferents; fins i tot les de les gotes d’aigua. Cada una d’elles, allí dalt, multiplica la productivitat enormement.

Amb tot, i després de conèixer una mica més l’ambient que es “respira” per allà dalt, preguntaria a tots aquests voluntaris que esperen el seu torn per viatjar a l’espai… segueixen tenint les mateixes ganes d’experimentar aquest insòlit viatge? Algú ha canviat d’idea? Perquè si algú s’ho repensa, segur que molts de nosaltres estaríem disposats a posar-nos durant uns dies una pinça al nas i… cap amunt!

Oriol Solà i Prat