Els col·lectius contra el Pla Director critiquen "una participació que només cercava on posar els polígons"

El procés participatiu del PDUAECO arriba a l'anomenada "fase de retorn", és a dir, el moment en el qual Territori tracta els resultats de la participació i s'engegarà la confecció del document. Les plataformes indiquen que "ha estat un procés fet telemàticament" i amb "poca participació". Lamenten que hi ha hagut "limitacions degudes al fet no presencial" i que "ha estat un pur tràmit: amb la mancança i la impossibilitat de debatre-hi el model de territori. Era una necessitat ineludible que fa temps que reclamem perquè el pla urbanístic vigent ha fracassat (no s'ha pogut desenvolupar) i no és vàlid com a marc de referència". Assenyalen que "la participació ha estat només pensada per triar on es posaven polígons i no el model econòmic". Afegeixen que la planificació i el PDUAECO s'ha gestat des de la Mancomunitat "en un programa que no passa per les urnes" i que "no té l'aval de la ciutadania". 

"Cal un canvi de les prediccions de creixement"

Sobre el PDUAECO, manifesten que "cal canviar les prediccions de creixement per unes de realistes i incorporar a la planificació les noves exigències socioeconòmiques i mediambientals actuals". Lamenten que no hi ha hagut un marc actualitzat per "planificar l'urbanisme per a les activitats econòmiques de futur. El procés no va permetre cap aportació en aquest sentit". Les plataformes assenyalen que només s'ha seguit un guió: "una decisió presa en despatxos que cal habilitar grans superfícies a la Conca per poder vendre-les a empreses que vinguin de fora".

La doble negativa a Can Morera i el Pla dels Ametllers

Aquestes darreres setmanes, Adequa, empresa de la família Singla, i el PSC han insistit que la nova superfície industrial que se cerca en el PDUAECO ja tenia un emplaçament idoni, Can Morera (que no és contemplat per la Generalitat ara). En aquest sentit, els col·lectius que s'oposen al PDUAECO entenen que "els propietaris de Can Morera diuen que tenen un projecte, que aquest és el millor i que només es pot fer a casa seva". Manifesten que "hi ha dos compromisos que ens fan pensar que les administracions no reclamaran aquest sector. Un és la moció aprovada pel ple municipal d'Òdena (i per tant és un compromís de l'equip de govern amb els ciutadans d'Òdena) i l' altre és el compromís dels responsables de la Generalitat de respectar la voluntat municipal". No contemplen cap canvi  "encara que els propietaris de Can Morera, la UEA i el PSC d'Òdena facin campanya obertament".

"La correlació entre més superfície industrial i més feina és incorrecta"

Una de les argumentacions favorables a la implementació de polígons és que l'arribada de noves indústries en aquestes superfícies ampliarien la xifra de llocs de treball de la comarca. Per la Conca, Unió de Pagesos i Salvem Can Titó rebaten aquesta argumentació: "la correlació directa entre més superfície industrial i més feina és incorrecta. El mercat de treball depèn de moltes variables i és un error greu analitzar-lo de manera tan simplista d'acord amb una sola variable. Com s'entén sinó que arrosseguem una taxa d'atur elevada i tinguem polígons sencers buits, o que en època de més bonança l'atur s'hagi reduït sense incrementar l'ocupació de sòl industrial? És preocupant que els responsables polítics i els actors empresarials facin servir aquest argument simplista i el presentin com antídot a l'atur".

Defensen que "hi ha el talent de la gent que vol viure aquí, el treball en xarxa i la col·laboració, les idees que en algun moment comencen a créixer, la capacitat de treball i la necessitat de seguir endavant. Aquests són els ingredients principals per cuinar una recepta que alleugeri l'atur. Potser en comptes d'invertir en planificacions que costen moltíssims diners públics, caldria invertir en crèdit local. Pensar que ampliar el mercat de sòl industrial ens solucionarà els problemes és, pel cap baix, temerari. Per millorar el mercat de sòl industrial cal trencar-se la closca per trobar una solució al barri industrial del Rec, perquè es pugui reomplir amb activitats econòmiques de valor afegit sense necessitat de ser agressiu amb l'hàbitat no urbanitzat que ens queda".

Sobre una proposta que hi ha sobre la taula, la del Parc Agrari, apunten que "té potencial per ajudar a dinamitzar i impulsar una part del sector agroalimentari local. És una start-up d'aquest sector i com a tal necessita inversió. Ara se sosté per la convicció i capacitat de treball dels seus impulsors i una implicació decidida de les administracions podria fer brotar amb força la llavor que estan plantant".

Pel que fa a l'opció d'Igualada-Jorba, els col·lectius opinen que "no és una bona idea apostar per les grans superfícies com a opció de futur. En canvi, no rebutgem pas l'adequació dels polígons industrials existents, sigui reestructurant-los o ampliant-los segons les necessitats. Estem al costat dels veïns de Sant Jaume Sesoliveres, de Jorba i de l'Espelt que s'estan organitzant. Ningú els ha anat a explicar res ni des de la MICOD ni des de les alcaldies, tot i que sí que reben informació d'altres temes no tan importants. Molts veïns tot just ara comencen a adonar-se de què s'està planificant al costat de casa seva i ens truquen a nosaltres buscant informació o per saber com accedir-hi".

"Una participació dirigida només a pensar polígons"

Conclouen que s'ha pres la decisió de "demanar un marc legal per imposar grans superfícies i la ciutadania no hi hem pogut participar. La planificació es va gestar a la Mancomunitat Intermunicipal de la conca d'Òdena durant la passada legislatura i s'ha donat per feta i com una victòria mitjançant notícies a la premsa". Afegeixen que "la MICOD és una associació voluntària de municipis amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per al compliment dels seus fins. El que té de controvertit és que el seu programa no passa per les urnes. O sigui, que cap alcalde ha explicat el pla com a part del seu programa electoral i no ha estat avalat de manera democràtica".