Els pioners i pioneres de Calafou, que trien el gentilici de calafites, van arribar a la vella colònia Marçal en un context post-15M, en un moment polític i sobretot social especialment convuls. La Cooperativa Integral Catalana (CIC) va posar en marxa la compra col·lectiva de la colònia amb l'objectiu de repensar, "des d'una perspectiva crítica, els usos i models tradicionals de gestió d'una colònia industrial per tal de tornar a dur vida a un lloc que feia anys que estava en una espiral d'abandó i decadència". AnoiaDiari ha volgut conèixer de més a prop aquest ideal social únic a l'Anoia, que en deu anys s'ha consolidat, amb 32 persones –tres d'ells infants–, acompanyats de "quatre gats, dos gossos i un conill". Conviuen en una superfície d'uns 28.000 metres quadrats. Una superfície que volen seguir transformant: "fa poc ens hem endeutat per fer unes obres que han de servir per transformar l'antiga nau cremada i inservible en un conjunt d'espais pròximament funcionals. Volem obrir Calafou a les arts escèniques, filosofies poètiques, cultius hidropònics, jocs de rol, tallers de forja o tot allò que algú s'atreveixi a tirar endavant".

La construcció havia estat símbol de prosperitat econòmica per a la zona, però recorden que també "del capitalisme, el patriarcat, l'opressió obrera i fagocitació de l'entorn". Han recuperat l'espai per a un nou segle, amb noves il·lusions. Aquell juliol de 2011 es firmava un contracte de lloguer amb opció a compra amb l'anterior propietari. Un grup de joves i no tan joves, "amb més entusiasme que mitjans" es feia càrrec de l'espai amb "moltes ganes de mostrar que al camp es pot viure dignament i somiar un futur millor per a tothom".

El substrat ideològic

Els i les calafites es van inspirar en idees com l'ecotecnologia de Murray Bookchin, que planteja "articular eco comunitats sostingudes per tecnologies flexibles, versàtils, el programari i la cultura lliure que creu que el coneixement i la cultura s'han de compartir per a prosperar, una forta convicció feminista i de respecte a la pluralitat de gènere". I també partien de l'anarquisme "de tradició autòctona que aposta per la llibertat, l'autonomia obrera, el cooperativisme i l'ajuda mútua". Des d'aquell primer dia van començar per fer "nous projectes productius en els espais industrials", per a rehabilitar i adaptar als nous temps els habitatges de les treballadores i per a recuperar l'entorn natural de la zona, força malmès.

Aquell col·lectiu pioner eren persones vinculades als moviments socials i centres socials okupats autogestionats (CSOAs) de la ciutat de Barcelona com La Carboneria, Barrilonia o La Universitat Popular de la Rimaia, entre d'altres. També van tenir un pes important activistes de diversos països, la majoria dels quals estaven associats a col·lectius de desenvolupament de programari i de la internet lliure. Assenyalen que "érem un grup heterogeni i ben aviat es va convertir en un espai d'innovació social on, més enllà de lluitar per fer realitat models d'economies socials i solidàries (ESS), la convivència diària d'un grup de persones força canviant amb necessitats i desitjos diversos va ser la gran aventura dels primers anys". Uns anys gens fàcils, als que es van sobreposar gràcies al suport de gent de Vallbona d'Anoia i també de molta gent de Piera, Capellades, Cabrera o Mediona.

Les noves tecnologies han estat un element de cohesió i construcció de Calafou. Entre les diferents activitats a través de les quals la colònia ha buscat obrir-se al seu entorn cal destacar la participació en l'Ecoxarxa Anoia i la seva cooperativa de consum, un esdeveniment dedicat als eco motors i les estufes ecològiques "que bona falta feien per a passar en millors condicions els hiverns", i el TransHackFeminist, esdeveniment d'abast internacional "que marca el posicionament feminista radical que ens caracteritza". Recorden que "vam tenir primer wifi a tota la colònia que aigua corrent". La tecnologia i la sobirania tecnològica ha estat un eix vertebrador "des de tecnologies basals associades a la preservació de la vida, tant humana com d'animals i plantes, com les energies alternatives (fotovoltaica, eòlica, hidràulica), les tecnologies del cos i la salut, així com les tecnologies apropiades i permaculturals". De Calafou "han sortit els dos volums de Sobirania Tecnològica, en la redacció dels quals han participat destacades figures del tema tant nacionals com internacionals".

Els calafites destaquen tots aquells i aquelles que han vingut a la cooperativa a fer-lo camp base de les seves iniciatives i operacions tecnològiques. Calafou ha generat esdeveniments com Hackeja la Terra, HackTheBiblio, Kunlabora, l'scanner de llibres de Voja Antonic, el Transhackfeminista, Hackmeeting, Backbone, Femme brutal, Ecomotores, Kunlabora i també les Jornades de portes obertes que fem anualment participen d'aquest esperit. De tots ells el més representatiu és el Hackeja la Terra, Hack the Earth en anglès, que realitzem anualment a la primavera (fins a l'arribada de la COVID-19). Durant quatre dies Calafou es converteix en un "punt de trobada de gent diversa que a través de tallers, xerrades, concerts, tertúlies, comparteix els seus coneixements, prototips, descobertes amb l'objectiu de crear xarxes que en sostinguin a totes".

Són projectes que no podrien ser "sense les infraestructures que disposem a Calafou per a desenvolupar-los. Les principals que tenim en l'actualitat són un taller de fusta, un taller de ferro, un taller de costura i serigrafia, un laboratori d'electrònica i computació, un hacklab desterritorialitzat i rizomàtic...". I afegeixen "som una comunitat oberta a donar suport a les propostes més arriscades".

Constituïts en cooperativa de consum

El col·lectiu es va constituir en una cooperativa de consum per tal de gestionar les qüestions legals. La governança es porta mitjançant una assemblea quinzenal i "dividim les diferents tasques que aquest 'monstre' demana en àrees de gestió". Hi ha "grups de treball, grup de dones, grup d'homes i individus que no consten en l'esquema de gèneres tradicional". Un "complex" mecanisme de governança que s'ha anat variant i afinant durant aquests deu anys d'existència.

El mecanisme que "ens permet ser alhora cooperativistes, feministes, anarquistes de diferents pelatges, comunistes heterodoxos, socialistes o cíborgs i, seguir treballant conjuntament pel present i futur del projecte". Ara que venen els deu anys i ve també el bon temps, s'acosta el moment de "reunir-nos a la fresca a somiar sobre els futurs possibles i totes les coses que farem". Perquè a Calafou és "un dels nostres conceptes favorits és el de futurotopia. Aquest consisteix a contraure els futurs i les nostres utopies per a ressaltar la possibilitat de pensar juntes cap a on volem anar, tornant-los possibles en el mateix gest de pensar-los i compartir-los conjuntament".

I no és senzill, són realistes amb el present: "som poques les que podem guanyar-nos el pa treballant en els projectes de Calafou i la majoria hem de treballar fora per a poder pagar el lloguer. Tanmateix no perdem la il·lusió en el lloc i les seves possibilitats". Prova d'aquesta perseverança en la il·lusió és que després "de deu anys de sang, suor i llàgrimes per poder comprar l'espai ara ens hem tornat a endeutar per poder fer unes obres que han de servir per transformar l'antiga nau cremada".

No és fàcil tampoc perquè "a vegades, les idees queden en foc d'encenalls, i molts dels projectes que hem iniciat no han aconseguit consolidar-se. Que són moltes les companyes que han abandonat Calafou i no sempre sense gran dolor i profunds conflictes. Que no sempre arribem a consensos entre nosaltres. Que no tot són flors i violes".

La natura i els elements també intervenen: "se'n va la llum i ens quedem a les fosques, els pins cauen sobre els cables de la xarxa i ens deixen desconnectades i perdudes. Que hi ha moments en què sembla que l'hivern no s'acabarà mai i que el fred i la humitat ens acabaran vencent". La contrapartida, "que llavors una nova amiga truca a la nostra porta carregada d'il·lusió perquè en algun lloc ha sentit a parlar de Calafou i vol venir a conèixer-nos i li agradaria viure amb nosaltres. Hem caigut moltes vegades, però sempre hi ha hagut algú que ens ha ajudat a alçar-nos".