//Plugins sense CDN ?>
Les 12 era l'hora límit. La cua era quilomètrica a la sortida de la C-37 amb la C-15, mentre que a punts com la carretera de les Maioles, els automobilistes que volien sortir (sabent que no podrien entrar), no havien d'esperar tant. Resignació i angoixa davant una quinzena que es farà molt llarga, però imprescindible per frenar l'expansió del coronavirus. Segons Buch, els agents van fer 765 identificacions fins a 2/4 de 2 de la matinada. Identificacions per poder optimitzar la "traçabilitat" del virus si resulten infectades més persones.
Així que el conseller Miquel Buch decretava l'inici del Pla PROCICAT en fase d'emergència i el confinament de la Conca d'Òdena, desenes de cotxes van començar-se a acumular a les diferents sortides de la conurbació. Es decretava poc abans d'1/4 de 10 del vespre, però era vigent des de les 9. Els grups de missatgeria instantània bullien. A l'Ajuntament d'Igualada continuava la reunió entre caps de policia local i els batlles de la Conca d'Òdena. Tres batlles podrien sortir (els de Jorba, la Pobla i Castellolí), és a dir, els seus municipis no serien confinats, mentre que quatre quedaven a la zona tancada. Joan Serra, el batlle de Castellolí, va sortir per la Ronda Sud a Montbui i va agafar la C-37. Hi havia dos controls dels Mossos. Es trobaria el mateix que molta, molta gent. Persones que estarien tres o quatre hores fent cua per sortir de la conurbació abans de l'hora límit del confinament pel coronavirus.
Les 12, una hora que portava a confusió a alguns automobilistes: de dijous cap a divendres o de divendres cap a dissabte? Itzel, una igualadina, atrapada a la retenció a l'altura de Vilanova, explicava que "treballo a Barcelona. Quan he sentit que feien el confinament he pensat anar-hi per explicar la meva situació. Diuen que el tancament no es farà fins demà a la mitjanit". Altres conductors es trobaven a la C-37, en una cua quilomètrica, de rebot, com Enric, un manresà. A la tarda havia anat a Masquefa i "després he anat a Igualada a veure uns companys de feina. La noia està embarassada però hem escoltat això del confinament i m'han dit que havia de marxar abans de les 12, quan no podrà sortir ningú". Havia sortit la Ronda Sud i es va trobar parat en la cua de la rotonda de la C-15. "Vaig sortir de pressa i corrent d'Igualada i m'he trobat aquí, dues hores o més parat, en 200 metres i molt desinformat".
"Espero que no hi hagi res més i que em deixin sortir, perquè són més de les 12" deia poc després. Alguns cotxes paraven els motors davant la por que se'ls acabés la benzina. Per la vorera d'emergència anaven passant furgons dels Mossos. En època quaresmal, hi havia molta resignació cristiana en les actituds de la gent, també perquè les ràdios repetien clarament que la situació era excepcional, com hores abans ho havia ressaltat el batlle Marc Castells o la consellera Alba Vergés, que per la televisió va enviar un missatge a la seva família, confinada.
El control de la rotonda de la C-37 a Montbui era més senzill, on els agents simplement preguntaven cap on s'anava i recordaven que no es podria tornar. Hi havia l'opció d'anar cap a la Llacuna o Valls. Però el segon control, pels que seguien per la Ronda Sud, ni s'albirava des de la cua. I el temps passava. Alguns autombolistes es posaven l'armilla d'emergència i caminaven amunt i avall. El fred no era gaire viu i la gent feia petar la xerrada. A la ràdio, RAC1 entrevistaven a Adrià Carmona, el futbolista igualadí, que era dels que havia passat la cua. Quan l'extrem havia escoltat que hi hauria el confinament va sortir de la ciutat. El definien com "la darrera persona en sortir d'Igualada", cosa que feia molta gràcia als que encara eren a la retenció des de feia hores per deixar enrere la Conca d'Òdena.
A les 12, passada l'hora límit, la gent es repetia si després d'haver-se empassat ja dues hores de cua, se'ls faria girar cua (valgui la redundància). I sobretot, quant duraria la retenció. Els dos carrils confluïen en un i, per fi, el control de Mossos. Un control que separava quedar-te dins o fora de la Conca d'Òdena durant 15 dies. Tracte correcte per part dels Mossos. Demanaven el DNI i cap on s'anava. Recordaven dues vegades que no es podria tornar. Resignació, paciència, angoixa, tot queda enrere, com també 67.000 ànimes. Ara, a resar i confiar en les mesures per acabar amb una plaga inesperada que ha canviat la història, ens agradi o no. Punt i a part. El coronavirus ha unit la Conca, però amb una carambola inquietant.
I els que entren
La confusió sobre les mesures del PROCICAT també va apressar a molts veïns de la Conca d'Òdena que treballen fora. Passada la 1 de la matinada, una filera de cotxes estava esperant a la primera de les sortides de l'A-2 cap a Igualada. El que ja era a casa era l'igualadí Jordi Marcé, que venia de Tarragona, on és professor de la Universitat Rovira i Virgili. Ell era a l'altre costat del mirall dels que volien sortir per la rotonda de la C-15: "vaig arribar a 2/4 de 10, mitja hora després que s'activés el PROCICAT. No hi havia gaire enrenou ni d'entrada ni de sortida i vaig tardar 20 minuts. Els Mossos preguntaven si sabia a què m'exposava. Van comprovar que al meu DNI posava Igualada i em van deixar passar".