//Plugins sense CDN ?>
Mons ocults, dimensions addicionals... Els físics que treballen en el gran accelerador de partícules LHC i que investiguen els orígens del cosmos creuen que serà durant aquest any que podran disposar ja de les primeres proves de l'existència de nous fenòmens fins ara impensables. Per comprendre la dimensió d'aquest treball i de les fites que poden haver-hi a l'horitzó, tot i que a la majoria dels mortals se'ns faci molt difícil assimilar-ho, destaca el fet que des de la comunitat científica fins i tot es parla d'una nova Física. Insisteixen en que l'aportació del Gran Col·lisionador d'Hadrons podria canviar totalment la visió actual de l'univers i el seu funcionament. Alguns dels conceptes que fins a l'actualitat havien quedat reservats al món de la Ciència Ficció, podrien ara fer-se presents al món nostre, al món real. Tot un conjunt d'experiments intenten confirmar unes teories físiques que ens parlen d'universos paral·lels, de formes desconegudes de matèria, dimensions extra... si no fos perquè són paraules que coneixem, és com si ens parlessin en xinès; però probablement ni coneixem ni acabem de fer-nos la idea del que poden arribar a representar.
Si parlem d'un 'femtobarn invers', per exemple... ja ens comencem a desorientar una mica, oi? Doncs això és el que s'espera per a enguany. Així s'anomena el que resultarà de l'increïblement elevada taxa a la qual es produiran les col·lisions, que vindria a ser una quantitat gegantina d'informació perquè sigui analitzada. En aquest anell subterrani de vint-i-set quilòmetres de llarg tots els protons van més que embalats. Si fa uns mesos els xocs es donaven a una taxa de 5 milions per segon i no ha deixat d'incrementar... imagineu-vos!
Tot i les complicacions inicials, el Gran Col·lisionador d'Hadrons segueix treballant i ara han d'arribar els principals objectius. L'optimisme creix entre els centenars de científics que n'estan pendents. És d'esperar, però, que a mesura que es vagin obtenint resultats, des del centre d'investigació situat a la frontera de França i Suïssa (prop de Ginebra) es treballi també en la pedagogia per explicar a tothom de què va tot plegat, perquè entendre què s'hi cou no sigui una exclusivitat d'uns pocs experts. Si tanta rellevància ha de tenir el que en surti, si hi ha d'haver una autèntica revolució, que no ens en deixin al marge. Que no sigui, sobretot, que –sense que nosaltres ens n'adonem– ells hagin descobert aquest altre univers paral·lel i decideixin emigrar-hi, deixant-nos per a nosaltres aquest món atrotinat que ja fa tant temps que ens aguanta...
Albert
Igualada
11 de febrer 2011.09:13h
És clau poder explicar el que es fa. La ciència ha d’estar a l’abast de tothom per què sinó corre el perill de tornar a desaparèixer com ja va passar fa 2000 anys.