Els elefants volen liquidar els humans; arriba l'hora de la seva venjança

Són nombrosos els paquiderms que estan atacant diversos assentaments humans, i no precisament perquè hi vagin a buscar menjar. Les seves idees són molt més malèvoles; gairebé inversemblants. I és que el que en el fons pretenen no és res més que venjar-se d'assumptes que generacions humanes anteriors van deixar pendents amb generacions d'elefants anteriors. Sí, sí: una venjança amb tota regla. I és que un estudi fet a Kenya assegura que els elefants no només tenen una gran memòria: ni obliden ni tampoc perdonen.

Tot s'explica (segons els investigadors) pel suposat desordre d'estrès posttraumàtic que pateixen, a arrel d'experiències anteriors que en alguns casos poden haver viscut en primera persona però que en altres –i això sorprèn encara més– es poden transmetre d'una generació a una altra. Pot costar imaginar com l'avi-elefant explica a cau d'orella del nét-elefant les tortures a les quals van estar sotmesos ell i altres compatriotes... però és ben cert que els científics sospiten que d'alguna manera o altra cada generació ha pogut transmetre a la següent aquell sentiment de desconfiança vers els humans que motiva l'actitud actual dels elefants rebels. L'origen de tot plegat coincidiria amb el moment àlgid de la caça furtiva, que se situaria cap a la dècada dels 70 i 80. Molts elefants hi van perdre la vida, i ara veiem que molts altres en van patir també les conseqüències, tot i que en sortissin vius. Poseu-vos en la pell dels elefantons que queden orfes de petits, o en aquells altres que veuen com de sobte es desestructura el ramat... tots ells queden tocats. Per entendre aquest desordre d'estrès posttraumàtic hauríem de pensar en el que en els éssers humans vindria a ser una forta depressió, tot un conjunt de malsons i un bon quadre d'ansietat.

Els hem fet enfadar. I de raons no els en falten: determinades massacres han estat horribles. Per això ara tenen l'ésser humà posat entre cella i cella (o entre orella i orella) i volen espantar-los i tornar-los el patiment que anys enrere anava en sentit oposat. El principal problema és que els elefants tenen molts números per sortir sempre perdent. Així, quan presenten actituds violentes són ràpidament liquidats pels directius dels parcs naturals, que prefereixen estalviar-se problemes. I és clar, ja hi tornem a ser: així donem més arguments a les generacions futures perquè la venjança sigui encara més gran. Tampoc parla gens bé de nosaltres el nombre d'incautacions de marfil que hi ha hagut el darrer any, marcant un nou i trist rècord; això és sinònim d'un resorgiment de la caça furtiva d'elefants a l'Àfrica (els ullals s'envien majoritàriament cap a l'Àsia, per fer joies o com a guarniment). El dia que s'hi posin tots alhora i ens enganxin desprevinguts...

Oriol Solà i Prat