L'espai comunicatiu català s'exposa a La Teixidora

El passat dijous, va tenir el lloc el setè acte de la campanya Voler és Poder impulsada des del Casal Independentista La Teixidora de cara al 9N. L’acte va ser presentat per Jordi Gabarró, llicenciat en Història per la UB. L’acte d’aquest dijous va anar sobre com ha de ser l’espai comunicatiu català en la Catalunya del futur. La concepció de mitjans fets des del territori i en contacte directe amb la població, que no són només consumidors, va ser un dels temes principals.

La primera ponent de la xerrada era Laia Altarriba, membre del grup Ramon Barnils. Altarriba va començar la seva intervenció explicant què s’entén per Espai Comunicatiu Català, que són tots els mitjans de comunicació que operen dins de l’àmbit lingüístic català i que té com a marc els Països Catalans. Fins als anys 90, hi havia el diari Avui com a premsa escrita en català, i no va ser fins l’any 1997 que va aparèixer el Periódico en català o el Punt Diari, i de revistes, hi havia Illacrua (avui fusionada amb La Directa) i El Temps. Pel que fa a ràdio i televisió, hi havia TV3 i Catalunya Ràdio, a banda d’altres televisions i ràdios comarcals. De tots aquests mitjans, però, a nivell de Països Catalans només hi havia El Temps, TV3 i Contrainfo (avui La Directa). Des d’aleshores fins a l’actualitat, hi ha hagut un enorme i positiu canvi en l’Espai Comunicatiu Català, especialment entre l’any 2000 i fins a finals de la dècada, ja que la crisi ha colpejat també l’àmbit comunicatiu i ha causat que es tanquessin alguns mitjans, com les revistes 13 Vents o Jazz van haver de tancar quan es començaven a professionalitzar. A les illes, el PP s’ha carregat molta feina feta amb el tancament de la ràdio i televisió Mallorca, i també al País Valencià.

Altarriba afirma que hi ha un balanç positiu de l’espai comunicatiu català en els últims quinze anys. En aquest sentit, destaca el gran boom digital que hi ha hagut, que és el reflex d’una revolució, ja que gent amb pocs recursos ha pogut fer mitjans de molta qualitat gràcies a internet. A més, els mitjans digitals han fet que es poguessin tractar temes o utilitzar termes que els mitjans tradicionals sempre havien silenciat, de manera que aquests mitjans digitals han alterat l’agenda dels grans mitjans. Altarriba va concloure la seva intervenció dient què fan des del Grup Ramon Barnils per continuar empenyent l’Espai Comunicatiu Català. D’una banda, treballen per la llengua, perquè hi hagi més mitjans en català i, de l’altra, per un periodisme fet i pensat des dels Països Catalans. Hi ha d’haver mitjans i periodistes compromesos amb la llengua, que creixin, que es reforcin, i que cada cop s’arribi a més gent per a la construcció nacional dels Països Catalans.

"Gratar quin és el nostre país de debò"

El segon ponent de l’acte va ser Sergi Franch, impulsor de Ràdio Terra. Ràdio Terra és un projecte de comunicació de caràcter professional per dignificar i posar en primer pla els pobles i les persones, per connectar les veus de les comarques, el coneixement, la cultura i la realitat del país. Franch va fer una aposta per “començar a executar iniciatives pràctiques, l’exercici, el treball” i actuar com a consumidors i no des de la militància. Va posar com a exemples Ona Mediterrània, nascuda a Mallorca, que emet a tota l’illa. No hi havia cap ràdio en català i això ha canviat amb aquesta nova emissora de ràdio. En aquest sentit, Franch explica que, a dia d’avui, els mitjans ja no ens els fan, sinó que tenim aquells que som capaços de fer, i així ha nascut Ona Mediterrània i Ràdio Terra. Som un país petit però molt dens d’informació, i això fa que molts de nosaltres no sapiguem detalls importants ni coneguem prou tot el nostre país. Ràdio Terra vol posar en pràctica l’Espai Comunicatiu Català, amb totes les veus i amb tots els accents, perquè “comencem a gratar quin és el nostre país de debò i que cadascuna de les comarques siguin les peces que conformen el nostre país, que no té fronteres ni límits definits”.

En els darrers minuts de la xerrada, també es va parlar dels mitjans grans que depenen d’empreses grans o privades, que no tenen tanta llibertat ni està garantida la seva continuïtat. Així com Televisió Mallorca era pública i la van tancar, amb Ona Mediterrània això no passarà, igual que fa 150 anys no podien tancar l’Ateneu Igualadí, que depenia dels socis, i igual que avui no poden tancar els casals independentistes, que també depenen dels seus socis.

Finalment, la conclusió que es pot extreure de la xerrada de l’Espai Comunicatiu Català és que hem de tenir una visió general del que ens passa i de que volem: volem que la llengua catalana sigui viva als mitjans de comunicació, que són elements de manteniment de la llengua i elements vertebradors dels Països Catalans.