"El foc es va menjar mitja muntanya en un moment"

Tot i que per a la posteritat, quedarà el nom de l'incendi com el de Santa Coloma de Queralt, els seus efectes els ha patit també l'Anoia. Una ferida en forma de sageta que s'allarga uns 13 quilòmetres, amb una amplitud de dos. Des de Santa Coloma fins a Tous, amb un braç també a Miralles. Més de 200 persones desplaçades -que aquest dilluns al vespre ja podien tornar a les cases- i gairebé 1.700 hectàrees cremades. Un punt i a part en la història de molts anoiencs i anoienques. 

Josep Maria fa un any i mig que viu a Tous. Comenta que "feia poc podíem anar caminant a l'alzina de Cal Gol i veure aquell entorn. Des d'ara, senzillament, allò ja no ho tenim. Es respira resignació i impotència. Penses que es reforestarà aviat, però també que allò que hi havia ja no hi és. Molta gent de Tous s'ha esforçat per frenar l'incendi. I també tens el pensament a Bellprat, on ha estat encara pitjor".

Una parella que viu a Miralles comenta que "ens vam assabentar dissabte a primera hora de la tarda de l'incendi. Era agrícola només i a Santa Coloma de Queralt, que queda lluny, però avançava el dia i cada cop pintava pitjor. El dissabte al vespre, l'Ajuntament no ens havia dit res, però darrere casa nostra, a la serra, vam veure la columna de fum i el jardí de casa estava ple de cendra". La família va recollir els gossos i alguns dels objectes i es va desplaçar a Igualada a casa dels pares d'un membre de la parella. Ja diumenge"el propietari de la casa on estem de lloguer ens trucava i ens deia que anéssim a la finca a recollir més coses perquè el foc avançava més i més". L'Ajuntament de Miralles també va passar recomanacions "perquè ningú sabia cap on s'obriria l'incendi". A Miralles cap masia ha estat afectada i, ja aquest dilluns, valoraven tornar a casa, amb l'obertura de la carretera C-37. Abans de tornar a Miralles "ens queda l'interrogant de quines zones del municipi poden haver quedat afectades".

Un jove pagès de Tous, Cesc Vidal, va veure de primera mà com el foc es presentava a les portes de la seva llar. Explica que "un cop hem sabut que estava controlat el foc estem millor, però molt dolguts. Sóc fill d'Aubareda i ens vam trobar diumenge com l'incendi que semblava encara lluny va saltar muntanya avall. El foc es va menjar mitja muntanya en un no res". El tousenc lamenta que "en aquell moment no hi havia efectius de Bombers en aquell punt, estàvem com deixats de la mà de Déu". Sí que a la matinada "van venir unitats i es veu perfectament on van aturar el foc, quan anava a rebassar el camí de la Creu de Ferro".

Opina que "la zona ha estat descuidada anys i anys, sense netejar, i el foc s'ho va menjar tot de cop". Per a ell "el cop emocional va ser el dissabte, quan vaig arribar que era de nit i vaig veure el foc a la serra. Em vaig sentir molt petit, encara que les flames fossin lluny". El diumenge al matí, ell i el seu pare treballaven per llaurar el camp i preparar-lo per si les flames s'atansaven: "vèiem avançar la fumarada, però era inimaginable el que passaria a la tarda". Els boscos "que he vist tota la vida ja no hi són". 

Ara vindrà un dol "que haurem de fer quan l'incendi estigui extingit del tot". L'incendi es temia, se sabia que "podia arribar un any o l'altre". Quan sigui el moment de reforestar "el pi pot tornar a créixer en cinc o deu anys, hi ha espais no cremats del tot. Si la terra es llaura es pot tornar a plantar. Però les coses s'hauran de fer d'una altra manera perquè no es repeteixi."

L'inici del foc era a Santa Coloma de Queralt, una població amb un vincle històric amb l'Anoia i on la gent de Bellprat té la majoria de serveis. Pep, un pagès de Bellprat, va ser molt a prop i va viure de primera mà la gènesi d'aquest foc. Recorda que "venia de Blancafort i vaig veure com a Santa Coloma uns companys remullaven el foc. Ens estaven recomanant als pagesos que llauréssim per parar les flames. Sóc bomber voluntari i vaig anar amb els companys, mentre el meu nebot em trucava i m'explicava que el tractor no s'engegava i havien de marxar".

Pep afegeix que "el foc s'escampava molt i molt ràpid. Les flames se'ls tiraven a sobre i vaig demanar permís per anar a ajudar la meva família al cap de Bombers. Quan vaig arribar a la masia, l'incendi no hi havia arribat encara i vam començar a treballar amb l'altre tractor que tenim, però crèiem que el que havia quedat enrere estava cremat. Vam salvar la finca del foc que s'estenia pel flanc dret". 

Després se'n van assabentar, "unes quantes hores després", que el primer tractor no estava cremat. Se n'havia salvat per poc "amb bosc a banda i banda". Tot i salvar aquests béns, Pep comenta que la situació és terrible pel que s'ha perdut a Bellprat, una de les zones amb més valor paisatgístic de la comarca: "és molt bonic i veure'l així és trist. Jo he anat a caçar per aquests boscos, hi he crescut, he fet senderisme. I ja no els tornaré a veure com eren. Quan era petit es va cremar la zona de Sant Magí de la Brufaganya i encara no s'ha regenerat ben bé del tot. La meva generació ja no veurà els boscos i la serra tal com eren".

En el moment àlgid del foc, la C-37 marcava el límit de la potencial afectació de l'incendi. El conegut cantant Dani Garcia veia des d'Orpí "el foc com avançava. Per seguretat ens van dir que sortíssim de la casa. Els Mossos ens explicaven que tot i que la finca no perillava, calia tenir la carretera pels serveis essencials. Hem passat la nit de diumenge a dilluns a casa dels pares, però ja hem tornat a Orpí sense problemes".

Passades les 8 del vespre de dilluns, l'incendi es donava per controlat. Han estat 53 hores de tensió i desconcert, dos dies negres, o de cendra, per als anoiencs i anoienques. Però amb el foc controlat no hi havia cap alleujament, només la sensació que l'Anoia ha estat privada d'una de les zones boscoses amb més significació i riquesa. L'ACN recollia les declaracions d'una veïna de Tous, Maria Claramunt, que són diàfanes: "ara és tot gris enlloc de verd".