Francina Castelltort: deu anys d'un crim que espera justícia

Era el dia de Tots Sants de fa deu anys quan després d'una nit molt llarga el marit de Francina Castelltort va avisar als Mossos que la seva muller no apareixia. Van descobrir el seu cos a una finca del carrer Òdena propietat de la família. Les hores següents, amb tota la ciutat commoguda, hi van haver detencions. El dia 3 de novembre els agents van detenir a I.M.F, manobre que treballava a la finca. Les proves, la instrucció, les conclusions de la fiscal del cas l'assenyalaven com a únic sospitós i autor. Al judici, l'octubre de 2008, I.M.F va ser absolt per un jurat popular. Els Mossos mantenen que "és l'únic culpable". La família Múrcia-Castelltort, una dècada després, veu quasi impossible que es reobri el cas, les vies per fer-ho són "molt i molt complicades. Si hi hagués una sola escletxa, ens hi posaríem, és clar".

Els Mossos d'Esquadra van manifestar abans i després del judici que no hi havia hagut cap dubte sobre el culpable. "És un cas no oblidat" mantenen. Fonts pròximes a la investigació van apuntar que no totes les proves que hi havia es van poder aportar al judici. Ara "hauria d'aparèixer una nova prova de molta importància o un testimoni capital perquè es tornés a obrir el cas". 

La família de Francina Castelltort, el vidu i tres fills, en cap moment han dubtat de qui era el culpable perquè "els Mossos ens ho van deixar molt clar des del primer moment". Des que el recurs que es va elevar al Suprem el 2010 va ser desestimat, "vam veure que estàvem en un carreró sense sortida" explica Berenguer, el fill gran. No els queda recorregut per prosseguir amb el cas. Van ser "dos cops molt forts, molt, primer és clar que morís la mare i després que deixessin lliure al seu assassí". Estan convençuts encara de la culpabilitat d'I.M.F. i "és en el que coincidia tothom els dos anys abans del judici. La jutgessa, els Mossos i la fiscal. Hi havia un sumari de 1.800 pàgines on s'exposava tot i quedava molt clar. De fet, l'advocat defensor havia demanat tres cops la llibertat provisional i se li havia denegat sempre: estava claríssim".

La defensa d'I.M.F. es basava en que l'acusat havia marxat d'Igualada a 2/4 de 5 de la tarda mentre que el forense situava la mort una hora més tard. Els Mossos tenien reconstruït el recorregut que havia fet l'individu per ser a l'hora del crim al carrer Òdena i no a Montbui. I.M.F. era l'únic que tenia les claus de la casa del carrer Òdena i Francina Castelltort hi hauria entrat en un moment que hi era ell. No ho hauria pogut fer de cap altra manera (els Mossos van contactar amb diversos serrallers de la comarca, que els van verificar que no hi havia més còpies). A més de comptar amb les úniques claus de la finca, es va trobar sang de la víctima a la furgoneta que havia conduït el principal sospitós. Fonts pròximes a la investigació van remarcar que "hi havia taques de sang a l'esquena de la samarreta de l'acusat" però s'havia rentat.

En aquest cas, no es va poder comprovar a qui pertanyia la sang, perquè la cadena d'ADN havia quedat trencada. L'advocat defensor va brandar un altre argument: la cadena de custòdia de la furgoneta també havia quedat trencada durant els dies previs a la detenció del client. Aquest fet tindria molt pes en el judici. Berenguer recorda que "el que havia estat més que segur i evidentíssim a Igualada, durant dos anys, es va posar en dubte tot, passant per sobre de la feina d'instrucció". La família entén que hi va haver un cúmul de circumstàncies: en primer lloc, "la fiscal que havia portat el cas va agafar una baixa de maternitat poc abans del judici; hi havia un jurat popular que no sabia res i que s'ho va trobar de zero... i l'advocat defensor va vendre molt fum". A l'Audiència va destacar la figura de l'advocat defensor, Jordi Claret, que va aconseguir convèncer al jurat popular. Va incidir posant el dubte sobre altres persones (va recordar l'historial problemàtic del primer detingut, un altre paleta), i en quin mòbil tindria el sospitós per cometre un crim amb tanta violència. 

El veredicte "va ser un cop" explica Berenguer. Es va recórrer però sense èxit. "A posteriori ens hem reunit amb els Mossos, però totes les vies que queden són molt i molt complicades. Hauríem de recórrer a instàncies europees... és un batibull i ens manquen forces i diners. Ja va ser molt dur el que va passar al judici" confessa el fill. Des del 2008 la família ha hagut de conviure amb aquesta ferida. "Veure'l" (al presumpte autor) "voltar per Igualada no ens fa cap gràcia. És molt dur. Ens l'hem trobat alguna vegada i aquest fet que sigui als carrers s'intenta portar com es pot". 

Refer la vida

La fiscalia va parlar el 2009 de reobrir la investigació, tot i que finalment no es va fer. La família Múrcia-Castelltort ha intentat refer la vida des del final del judici i la posterior desestimació de l'apel·lació. No solament han de carregar amb el record, sinó també explicar-lo. "La meva filla té ara vuit anys" comenta Berenguer Múrcia "i encara no li hem explicat. És una conversa pendent. Sap que l'àvia no hi és, que va morir abans que ella nasqués i que la van matar. No es tardarà a explicar-li com va anar tot, no es pot esquivar, però hem de trobar el moment".

"No hem abaixat els braços" continua Berenguer "però hi ha moments que estàs sense piles. Et desapareix una persona de cop, al judici que penses que es resoldrà no hi ha resultat... són massa coses. Ja ens hem estampat dos cops. Si veiéssim alguna opció, només una, faríem el que fes falta perquè s'esclarís d'un cop tot". Mentre "no tenim més sortida que després del tràngol, en la situació que vivim, cercar una tranquil·litat".