Quan el fred et pela, però en el sentit literal...

Al nostre entorn, aquests presents mesos són l'època de fred per excel·lència. Són bons dies per quedar-se rere la finestra, gaudint de l'escalf del sol un cop travessa els vidres, o la vora de la llar de foc o de l'estufeta. Però són bons dies, també, per pensar en aquelles altres persones que no tenen la sort de disposar d'un sostre on aixoplugar-se, ni encara menys d'una calefacció que els doni caliu. Perquè l'arribada de la temporada freda castiga de forma especial alguns indrets del planeta. També és cert, amb tot, que aquelles regions que ja solen ser més fredes solen estar millor equipades i protegides, amb millors aïllaments en tots els edificis i instal·lacions. Però en alguns països les temperatures és fan del tot insuportables. És allà on la gent pateix i molt l'aspecte gèlid d'aquest període, on es viuen situacions en què el fred pela de veritat.

També hi ha altres zones que, sense tenir l'etiqueta d'indret d'hivern dur, pateixen problemàtiques semblants. A tall d'exemple, les autoritats de Protecció Civil de Guatemala han obert fins a 69 albergs per a aquesta temporada freda, amb la finalitat de protegir els indigents del país. Se n'encarrega la Coordinadora Nacional per a la Reducció de Desastres. No em puc estar de comentar, disculpant per avançat l'absurditat, el nombre d'instal·lacions que han decidit posar a disposició dels ciutadans... però també és casualitat que n'hagin obert justament seixanta-nou. Per la lectura simbòlica que se'n podria fer des de determinades òptiques, potser als qui han gestionat la infraestructura els ha semblat que és un número més “calentó”...

Bromes a part, els refugis s'han habilitat a nivell nacional amb el suport de les autoritats locals per poder donar asil i l'atenció necessària a aquella part de la població que més ho necessiti, sobretot els indigents. També aquí a Catalunya s'han de prendre mesures semblants quan el fred apreta de veritat. Potser passa amb menys freqüència, quan els termòmetres baixen fins a temperatures extremes. Més aviat en dies puntuals, quan les previsions ja ens adverteixen que les nits seran dures. També és veritat que aquí a casa nostra segur que, faci el fred que faci, baixin fins on baixin les temperatures, escoltarem desenes de vegades allò de “feia anys que no feia tan fred!”, “és l'hivern més gèlid que recordo”, i altres frases per l'estil. Recordem sempre, però, que hi ha persones que realment pateixen de forma cruel la duresa de l'hivern. Com en altres casos, ens quedem amb el missatge que diu que, en el fons, tampoc tenim tants motius per queixar-nos. Amb tot, i ara que fa una estoneta que estic davant l'ordinador intentant donar forma a aquestes idees, no puc evitar deixar anar un no menys sincer “fot un fred que pela!”.

Oriol Solà i Prat