Gos de segon plat? Avui no, gràcies...

La tasca d'aquests investigadors s'ha basat en l'anàlisi genètica d'ADN mitocondrial de fins a 1.500 gossos de tot el món. Aquest origen correspondria amb el moment en què la població d'aquesta part del planeta va deixar de ser caçadora per fer-se ramadera i agricultora. La investigació també revela que, a diferència dels seus descendents europeus, que van ser utilitzats com a pastors, els primers gossos asiàtics van acabar servint probablement d'aliment als seus propietaris. Per això tampoc ens hauria de resultar tan estrany comprovar com, encara a dia d'avui, alguna cultura oriental segueix mantenint aquest "aliment" dins la seva oferta gastronòmica. Sembla que aquesta pràctica va esdevenir un costum extés sobretot durant la Dinastia xinesa Qin (221-24 a.C); fins i tot se li atribueixen usos terapèutics o se l'aconsella beneficiós per als lligaments, la circulació sanguínia i la digestió, per bé que deuen ser conscients que no arreu del món tothom ho veu igual. Mostra d'això, Pekin va prohibir als restaurants servir carn de gos durant la passada edició dels Jocs Olímpics. Simplement amb el savi objectiu d'evitar conflictes.

Al mateix territori xinès, aquesta afició per menjar-se a qui els occidentals sovint hem definit com “el millor amic de l'home” preval sobretot en algunes ètnies (com la majoritària han), encara que d'altres (com els tibetans, els mongols, els manxús o els uigurs, per citar-ne algunes) ho consideren també un tabú. Per això també nosaltres ens estem de polèmiques i ens quedarem amb la dada bàsica: l'origen del gos l'hem de buscar fa 16.000 anys. És clar que, amb l'escampada de gossos que hi ha a tot arreu, i si fa 16.000 anys que se'n coneix la seva presència en aquest món, quants gossos deuen haver existit? I quants se'n deuen haver menjat?

Oriol Solà i Prat - urisola@gmail.com