Un grup de veïns dels Hostalets denuncia que "l'abocador no té un pla d'emergència específic"

Ells dos viuen a escassos metres de l'abocador i expliquen que suporten amb estoïcisme les olors —més ben dit, pudors— que en surten. Alguna vegada, aquest matrimoni, tornant de nit, han topat amb camions de gran tonatge que traginen una càrrega segellada en una caixa. Quan han indagat sobre què és, no han tingut resposta. És una de les experiències amb l'abocador que han tingut uns dels veïns dels Hostalets de Pierola. Hi ha tantes històries amb l'abocador com habitants té la vila. També és el que permet que hi hagi tants veïns que puguin ser empleats municipals (amb vora 3.000 habitants, en té molts més que Òdena o Calaf, de dimensions similars). Ara bé, els fets dels darrers mesos, amb el confinament, han accentuat la preocupació de la ciutadania sobre el funcionament de la instal·lació. En declaracions a AnoiaDiari, denuncien que "la convivència amb aquesta instal·lació és cada cop pitjor. No rebem cap missatge tranquil·litzador." Afegeixen que "ens consta que l'empresa no té cap pla d'emergència específic."

Durant el confinament, els veïns van accentuar la seva preocupació i lamenten que l'empresa els indiqués "que no hi havia pla perquè no feia falta, durant una videoconferència." AnoiaDiari ha consultat amb la Generalitat si s'està treballant en aquest pla. Des de l'Agència Catalana de Residus indiquen que el "pla d'emergència està centrat en si hi hagués una variació significativa d'aigües subterrànies." El batlle hostaletenc, Gerard Parcerisas, entén que "és una instal·lació altament controvertida, però no és Zaldíbar. La problemàtica que hi ha és de pudors. Des de l'Ajuntament, serem estrictes i vetllarem per evitar la contaminació d'aigües." De fet, el màxim responsable del municipi apunta que "el nostre poble també té altres protocols d'emergència: un pla de risc químic per si hi hagués un accident a Martorell."

L'oposició a l'abocador pren moltes formes i també és molt important fora dels Hostalets de Pierola, a Piera o Masquefa. La instal·lació és a menys d'un quilòmetre d'aquesta darrera localitat, que també ha patit i denunciat les pudors que genera. L'abocador ara es troba en l'inici de la fase 4 i l'oposició a aquesta instal·lació té com a objectiu frenar una posterior fase 5 que significaria l'ampliació cap al nucli dels Hostalets. Més enllà d'aquesta planificació, ara els veïns —tant de Masquefa com els dels Hostalets— assenyalen que la convivència amb aquesta infraestructura és ja insostenible. I a més, perquè "a l'altra banda, no ens escolten gaire."

Les veus de la plataforma opositora com d'altres veïns indiquen que "ens hem avorrit de posar queixes. Interfereix constantment en la nostra vida diària, perquè les pudors hi són cada dia. És un obstacle per fer qualsevol activitat: als estius, ens podem oblidar de sopar fora, a les terrasses." Hi ha els veïns i veïnes que hi viuen a tocar, com el cas esmentat a l'inici, a 150 metres: "no sona bé, però per moments fa l'efecte que ens estan gasejant."

Per bé que no s'han pogut fer estudis que concloguin els efectes sobre la salut d'aquests abocadors, els integrants de la plataforma denuncien la insalubritat que genera la instal·lació i que es reflecteix en la qualitat de vida dels hostaletencs: "voldríem tenir accés a les dades epidemiològiques i que es fes un informe seriós de què significa tenir aquesta instal·lació." A davant hi ha, però, Ferrovial "que vindrà amb tot."

Aquest és l'altre horitzó, la consulta del 2021 que organitzarà l'Ajuntament, on temen que "l'empresa serà més agressiva que mai per aconseguir que els veïns i veïnes votin a favor de canviar la clau de sòl per ampliar l'abocador." Per això, insisteixen que la situació és més dramàtica que mai: "la problemàtica, al cap i a la fi, no és la pudor. És que aquesta pudor ve d'elements que es barregen i que no sabem quins són. Som sabem què els genera i, per tant, no sabem en concret què respirem. Pudors que ens avisen en certa manera que estem respirant algun gas. Entre aquests gasos, el metà. Quan la gent va estar tant temps a les cases, va ser quan va entendre el perill que correm amb aquests gasos i elements que no coneixem."

Més de quaranta anys de presència

Els abocaments, fins i tot abans que hi hagués una infraestructura d'abocador, eren habituals a la zona de Can Mata. El 1985 es va legalitzar l'abocador per part de l'Ajuntament. Ja des d'aleshores, van ser constants els estira-i-arronses sobre què es dipositava a Can Mata. Les protestes veïnals van anar a més durant els anys noranta i ja aquest segle, s'han disparat. Els veïns recorden que "el 2004, una sentència judicial va posar de manifest que a Can Mata s'hi llancen residus perillosos sense autorització". La coordinadora ja havia anunciat que la instal·lació acollia sals d'alumini de "segona fosa".

Amb l'obertura de l'Ecoparc4, just al costat, l'oposició de l'Ajuntament de Masquefa, que limita a l'oest amb els Hostalets i que té zones habitades a poc més de 800 metres, s'ha fet més dura. La possible ampliació de l'abocador ha tensat les relacions entre els ajuntaments i amb el govern de Daniel Vendrell (PSC) als Hostalets, hi va haver un encreuament de declaracions en el que el socialista acusava el batlle masquefí Xavier Boquete d'emprar la polèmica per assolir més contrapartides econòmiques. Això no obstant, les quatre dècades d'abocador són la problemàtica endèmica d'aquesta àrea de l'Anoia i que empudega les relacions entre veïns i ajuntaments, un tema que no deixa –ni deixarà- d'estar sobre la taula.