Potser haureu de parar de tocar els bolets

societat

Dilluns, 19 octubre 2009. 10:30. Redacció AnoiaDiari.

D'un cop d'ull

Diuen que volen regular l’accés als boscos per protegir-los de l’allau de gent que s’hi acosta a buscar bolets. Els caps de setmana alguns punts es massifiquen fins al punt que semblen autèntiques rambles. Diuen, també, que Catalunya es troba a la cua de l’estat espanyol pel que fa a la regulació d’accés als boscos (altres zones properes, amb l’Aragó i Castella Lleó al capdavant, han treballat molt més en aquest àmbit). I ara també volen posar fil a l’agulla aquí; és una petició que arriba tant de diversos propietaris forestals com d’experts en bolets, en adonar-se de fins a quin extrem ha arribat aquesta massificació.

Potser el problema és, també, que a banda de boletaires pròpiament dits, per la proximitat d’alguns boscams i la facilitat de la recerca (no perquè sigui fàcil trobar-ne, però sí que requereix una preparació i material mínims a diferència d’altres activitats) s’hi sumen molts altres “boletaires per un dia”, de manera que els boscos acaben, literalment, arrassats. Ha deixat de ser l’afició d’uns pocs, més o menys entesos, a ser una activitat popular de la qual tothom vol gaudir i experimentar algun dia. I precisament per la democratització d’aquesta pràctica costa més dictar lleis que vagin en detriment d’aquest punt de fugida de cap de setmana per a bona part de la població: caldria prendre decisions que, probablement, resultarien poc populars.

Imagineu que tothom es decidís a anar a pescar i en quatre dies buidéssim estancs i rius i llacs; o que tothom es decidís a anar a caçar i en quatre dies ens carreguéssim la fauna que ens envolta.

El cas dels bolets no és massa diferent. Els més reticents no només parlen del càstig i de la sobreexplotació que suposa per als boscos; argumenten i recorden que més del 80% dels boscos són privats; i remarquen que es tradueix, també, en una acumulació més significativa de residus.

El camí sembla portar-nos cap a una direcció clara: el futur immediat podria passar per determinar quan i on es poden collir bolets, per molt que així s’estronqui l’essència d’una tradició molt arrelada a Catalunya. Caldrà estar preparats per assumir aquesta normativa el dia que es decideixin a implantar-la. Mentrestant, anirem fent. I com que aquests dies diu que encara se’n fan, anirem avui mateix a veure si en trobem algun…

Oriol Solà i Prat