TORNAR

Igualadines i mexicans units pel cuir

Parlem amb l'Eva Samper i la Núria Sellarès

societat
Dilluns, 14 maig 2012. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
A la ciutat mexicana de León hi viu un grup d'igualadines que hi van arribar després d’haver conegut a les seves parelles mexicanes a Igualada. Els nouvinguts van venir a la capital de la comarca per estudiar a l’escola d’enginyeria i aprendre l’elaboració del cuir, ja que León és una ciutat que des de 1940 la seva economia es basa en els curtits. Dues d'aquestes igualadines ens expliquen com viuen a Mèxic.

Vista de León, Mèxic

Eva Samper amb el seu pare

L’Escola d’Enginyeria d’Igualada, més coneguda com la Teneria, fa anys que ofereix estudis per a la formació d’enginyers en el cuir. El seu prestigi i especialització en el sector comporta que estudiants d'arreu vinguin a Igualada per cursar aquests estudis. Un exemple són els alumnes procedents de la ciutat mexicana de León, un municipi que al igual que Igualada, està molt lligada a la tradició adobera, de fet des de 1940 l'economia d'aquesta ciutat gira entorn al cuir. Alguns d'aquests alumnes mexicans, durant la seva estada a la capital de l'Anoia fa uns anys, van conéixer igualadines que avui són les seves parelles, i que avui viuen a León. L'Eva Samper i la Núria Sellarès ens expliquen com viuen a Mèxic després d’haver conegut a les seves parelles a la teneria.

L’Eva Samper fa 11 anys que viu a León, Mèxic, i com a filòloga que és, treballa de professora d’espanyol per a estrangers, tal com ja feia quan vivia a Igualada. Aquesta igualadina assegura que, tot i que ara hi viu molt bé, el principi li va costar adaptar-se, sobretot per entendre alguns aspectes de la cultura mexicana. És el cas del terme ‘ahorita', segons l’Eva li va costar aprendre el significat d’aquesta paraula per que els mexicans tenen una altre concepte del temps. També li va sobtar que mai utilitzin el ‘no. Sembla que per un tema de cortesia els mexicans busquen maneres alternatives per dir que ‘no’. I un tercer aspecte és el classisme que existeix.

A León l’Eva coneix altres igualadines que com ella van arribar a Mèxic després de conèixer les seves parelles a la teneria. També explica que a més de la relació amb els curtits, a León també hi ha algun igualadí que es dedica als globus aerostàtics, i és que precisament en aquesta ciutat és on cada any es celebra el Festival més Gran del Globus de tot Llatinoamèrica i una mostra de la seva importància és la ubicació d’una seu de l’empresa igualadina Ultramàgic.

Aviat farà les maletes per venir a Igualada, i és que abans de Sant Joan intenta venir per visitar la família i els amics. Ella no sap si viurà sempre a Mèxic, de fet diu que el concepte ‘per sempre’ és massa temps.

La Núria Sellarès ja fa 27 que va marxar d’Igualada. Els 7 primers va viure a la ciutat de Mèxic i la resta, fins avui, a León. Ella es dedica, igual que l’Eva, a la docència, en aquest cas, dona classes d’informàtica a la universitat i també en una escola. Per ella, el que més li va costar, i encara ara no s’ha acostumat, és el menjar per que utilitzen moltes salses picants a l’hora de cuinar.

La Núria també coneix altres igualadines que viuen a León, i tot i no tenir molt contacte, confessa que quan es troben li fa molta il·lusió per que així poden parlar el català i explicar-se les seves coses del dia a dia. Intenta venir a Igualada un cop l’any o any i mig, i de moment ella i la seva parella no es plantegen tornar per que a León hi tenen els fills i també la feina, però també apunta que no se sap mai que pot passar.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.