TORNAR

Joves anoiencs en pelegrinatges al camí de Santiago i Polònia

societat
Dimecres, 2 setembre 2009. 11:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
La delegació de joventut de la diòcesi de Vic va peregrinar el passat mes de juliol al camí de Santiago i a Polònia, en ambdues activitats hi van participar, entre d'altres, uns 25 joves anoiencs procedents d'Igualada, Castellolí, Castellfollit del Boix, Prats de Rei i Cunill.

El conjunt dels peregrins al Santuari de la Divina Misericòrdia (Cracòvia).

Els joves al camí de Santiago

L'etapa del camí de Santiago d'enguany fou de Burgos a León i va tenir etapes de gran duresa física, tanmateix tothom va quedar satisfet de l'esforç i la convivència. Les etapes del camí de Santiago, que realitza la diòcesi des de fa uns 4 anys, s'interrompen l'estiu vinent pel pelegrinatge de la Creu, que es realitzarà d'Igualada fins a Sant Joan de les Abadesses, i del qual se n'informarà oportunament.

L'estada a Polònia fou un esplèndid viatge de deu dies que va comptar amb la participació de 36 persones, entre ells deu anoiencs. Tots van ser guiats pel Pare Arthur Migas, polonès residint a Barcelona, que va realitzar un extraordinari treball d'organització i d'informació que va fer que el viatge resultés complert, i ric en experiències i visites.

El primer dia, els peregrins de Vic van visitar Wadowice, allotjats al convent dels carmelites, municipi natal de Joan Pau-II, i van estar a la casa on va néixer el gran pontífex polonès. Una altra visita impressionant fou la de les mines reials de sal de Wieliczka, amb les seves esglésies sota terra. A Cracòvia es va visitar el seu casc històric, també la històrica seu de la diòcesi -on residí el jove sacerdot Karol Wojtyla- així com el castell i la catedral de Wawel. A les afores de la ciutat, hi ha el grandiós Santuari de la Divina Misericòrdia, inaugurat per Joan Pau II l'any 2002, inspirat en les revelacions de Santa Faustina Kowalska. Una altra etapa fou la visita a Zacopane, amb el seu Santuari de Ntra. Sra. de Fàtima, construït pels muntanyencs en acció de gràcies de la salvació de Joan Pau-II de l'atemptat del 13 de maig de 1981. Allí, en una zona de muntanya, es va realitzar una excursió pels monts Tartra. Capítol a part fou l'estremidora visita al camp d'extermini d'Auschwitz-Birkenau, tristement famosos.

Molt més entranyable fou la visita a la Mare de Déu de Czestochowa el dia de Sant Jaume, a Jasna Gora. En un privilegi rarament concedit, els peregrins vigatans van poder celebrar la Santa Missa davant del quadre miraculós de la reina de Polònia. Un episodi curiós es produí en visitar el poble i la casa natal de Santa Faustina Kowalska, Swinice Warckie, car la religiosa que guiava la visita va dir que eren els primers catalans en visitar aquell indret, segons li constava.

El contacte amb els polonesos es va intensificar el dia en què els joves de Vic van peregrinar durant tota una jornada amb els universitaris de Bydgoszcz. De totes les ciutats poloneses, el mes de juliol surten peregrins a Czestochowa que fan dies i dies de camí a peu, amb un gran ritme d'exercici físic i espiritual que va impressionar notòriament als catalans. La parada a la missa dominical a Uniejów va servir també per rebre unes grans i públiques mostres d'efecte per part dels centenars de joves que s'havien concentrat en la seva església parroquial. Sens dubte, un dels moments més emotius del viatge.

Seguint les petjades de Joan Pau-II, un dia es va dedicar a realitzar 18 quilòmetres en canoa, tot precedint la visita a la capital, Varsòvia. Allí es va realitzar el recorregut pel reconstruït centre històric, amb la catedral amb la tomba del cardenal primat Stefan Wyszynski, i també al museu de la resistència polonesa de 1944 a l'ocupació germànica.

Els peregrins catalans van aprofundir en la figura de Sant Maximil·lià Maria Kolbe a Niepokalanów, la ciutat de la Immaculada que, regida per l'ordre franciscana, fou inspirada pel màrtir d'Auschwitz . Per últim, impressionant també el descobriment del santuari marià de Lichen, molt desconegut a la resta d'Europa, per les proporcions del temple (uns pocs metres menys que Sant Pere del Vaticà), pel fet de la seva modernitat (inaugurat fa uns quatre anys). En resum, uns dies esplèndids de fe, pregària, amistat, convivència i descobriment d'un país i d'una gent amb una gran religiositat, malgrat els temps de globalització i secularització.

Xavier Bisbal


2 Comentaris

A

Alba

2 de setembre 2009.17:20h

Respondre

No siguis tan primmirat, Marc, tota la resta sí que són anoiencs, a més, som veïns de molt a la vora no? Crec que és una forma genèrica que no fa mal a ningú...si n’hi haguessin més de... Llegir més fora, potser....

m

marc

2 de setembre 2009.17:14h

Respondre

Castellfollit del Boix, Anoia ?

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.