Més de 50 anys? Estalvia't el currículum, que et servirà de poc

Que ningú que sobrepassi el mig segle de vida tiri la tovallola si està buscant feina i no se'n surt. Seria absurd. I que no deixi d'ampliar coneixements. Qualsevol formació complementària és sempre més que benvinguda, com no podria ser d'altra manera. Però no es pot ignorar la realitat, que a vegades és cruel. I aquesta diu que només són tinguts en compte una petita proporció dels candidats que sobrepassen aquella edat. En alguns casos la patacada ja no sorprèn, perquè ve clarament referenciada d'entrada: busquen candidats de fins a una determinada edat. En altres casos, el rebuig pot ser més subtil però igualment dolorós: el candidat o candidata està "sobrequalificat” per ocupar la plaça que s'oferta. Es pot estar, realment, “massa preparat” per desenvolupar una tasca? Les ofertes de feina arriben sovint farcides d'aquest tipus de pràctiques discriminatòries basades en l'edat.

És curiós com en general s'és conscient de la discriminació que es pot infringir per raons de procedència, sexe o religió, però no tant en canvi quan es parla de l'edat. Més de la meitat dels ciutadans de la Unió Europea (un 57% de la població) està convençut que, passats els cinquanta, les persones ja han perdut la capacitat de treballar de manera eficient (una xifra que al nostre entorn fins i tot és superior, situant-se al 64%). I això que, a banda de l'experiència que pugui aportar, tant en la tasca específica del lloc que es vol cobrir com tots aquells altres valors i coneixements que li ha anat regalant la vida, el treballador de més edat presenta altres avantatges relacionats amb l'eficiència econòmica i l'eficiència social.

Probablement, no només els més grans de la cinquantena tenen la sensació que els seus currículums se'n van directament a la brossa, sense que ningú s'hi aturi a fer un cop d'ull. Aquella imatge d'una pila enorme de dades personals acumulades en un racó de taula, que només creix i creix i creix, s'ha generalitzat pel context actual de dificultat econòmica i de mancança d'oferta laboral. Però és poc esperançador trobar-se aquestes dades que constaten que vuit o nou de cada deu oferiments voluntaris per presentar credencials són, simplement, ignorats; pel simple fet de dur més temps passejant per aquest planeta que la resta de candidats. És clar que sempre ens ho podem mirar al revés: si el 15% restant dels currículums poden arribar a servir d'alguna cosa, tal com està el pati, potser ja val la pena l'esforç.

Oriol Solà i Prat