Molts mòbils moriran d’aquí a un parell de setmanes. I el teu?

societat

Dilluns, 26 octubre 2009. 10:00. Redacció AnoiaDiari.

D'un cop d'ull

Diuen que a milers de mòbils els queden pocs dies de vida. Es tracta de tots aquells que funcionin amb targetes de prepagament i que no s’hagin identificat a la companyia amb qui han contractat el servei. Si vosaltres sou uns d’aquests usuaris, us queden un parell de setmanes de termini abans de perdre tant la línia com el número de telèfon. La mesura pretén evitar l’ús fraudulent dels mòbils per part d’organitzacions criminals i, de fet, afecta només els usuaris que van comprar la targeta abans del novembre de 2007 (dels qui la van comprar després ja se n’han obtingut les dades en el moment d’efectuar la compra).

Sembla que hi ha gent que aprofita l’anonimat d’aquests números per actuar amb finalitats malèvoles, i es vol posar fre a aquestes pràctiques que poden i solen perjudicar a uns tercers. Ara les companyies estan obligades a tenir identificats tots els clients, i no només això, sinó també a conservar el registre de trucades que es facin des d’aquests mòbils durant un període que s’allarga durant dos anys. Tot per si es dóna la circumstància que la justícia pogués demanar aquesta relació de trucades per a alguna investigació puntual. Vaja, que ens tindran totes les trucades registrades per si es donés el cas. Hem de suposar que la famosa privacitat de les dades i la preservació de la intimitat dels usuaris sempre anirà per davant, com a mínim com se sol dir a efectes teòrics.

Sigui com sigui, a partir del dia 9 de novembre es donarà de baixa tant la línia com el número de tots aquells qui no s’hagin identificat, de manera que el número quedarà inutilitzat. N’hi ha prou passant per la botiga de l’operadora i identificar-se amb un document d’identitat, un passaport o bé una tarjeta d’estrangers, segons el cas. Des del ministeri espanyol de l’Interior s’agraeix la tasca i l’esforç que han hagut de fer les operadores (tot i que l’esforç potser ha estat més aviat dels usuaris…).

Amb aquesta obligada identificació, el problema queda resolt, però només a mitges. I és que en els telèfons comprats a altres països encara no s’aplica aquesta mesura, de manera que no cal identificar-se. Per això els suposats criminals poden seguir-los fent servir amb normalitat. Tampoc es tracta de donar males idees; prou que ho deuen saber, ells. Però es fa evident que, com passa en altres casos, les incidències no es resolen del tot; només es mig resolen. I així anem.

Oriol Solà i Prat