Els Mossos no registren delictes d'odi a l'Anoia com a fet principal

El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, advertia fa un mes que "hi ha grups que surten a la caça contra els col·lectius LGTBI". Des del departament es feien ressò d'un fenomen que enguany s'ha reflectit en diverses accions de caràcter homofòbic i transfòbic a l'espai públic. Per bé que els Mossos a l'Anoia estan atents per perseguir i intervenir davant aquestes situacions, no s'han registrat agressions que tinguessin com a "motivació primària" l'homofòbia, la transfòbia o altres tipologies de delictes d'odi. El Grup d'Atenció a la Víctima i la Unitat d'Investigació de la comissaria d'Igualada asseguren que "hem investigat denúncies per delictes d'odi, però han estat en casos on ja existia un altre fet. Les expressions que converteixen l'incident en un delicte d'odi no han estat el fet principal, sinó una conseqüència de l'incident".

Els incidents o delictes en els quals hi ha hagut aquests "condicionants" d'odi no son freqüents a l'Anoia. El 2019, un, mentre que el 2020 van ser cinc i enguany han estat sis. Ara bé, alguns d'aquests casos son recurrents: "n'hi ha un que es va repetint que és degut a una mala convivència veïnal i en aquest ambient de retrets s'acaba al·ludint a la condició de la víctima, però no és pròpiament un delicte d'odi".

Les responsables del Grup d'Atenció a la Víctima (GAV) comenten que "tant en els casos de violència domèstica i masclista, com en els que hi ha racisme, homofòbia o transfòbia, ens dediquem a fer un seguiment i acompanyament a la persona que ha patit aquestes agressions". Els Mossos, de fet, també fan "un acompanyament especial a les víctimes d'altres delictes, com robatoris amb violència, en el cas de col·lectius més vulnerables, com les persones grans. Per exemple, sabem que els robatoris es poden produir quan retiren la pensió dels caixers i a partir del dia 25 de cada mes fem accions de prevenció en aquests punts".

La visibilització dels casos de transfòbia i homofòbia a Barcelona "han fet que la gent tingui més ànims de denunciar els delictes d'odi". A l'Anoia en concret, el delicte d'odi, tipificat al codi penal –article 510 – no s'ha produït, "és sempre secundari, però acompanyem a la víctima igualment, com diem". El GAV apunta que "el Servei d'Acollida Itinerant del Consell Comarcal també ens deriva casos quan consideren que hi ha quelcom denunciable. Com en els casos de violència domèstica, fem un seguiment telefònic a la víctima. L'increment de trucades dels darrers temps amb els confinaments, no han tingut traducció amb les denúncies". Ara bé, trobar el moment per contactar amb aquestes víctimes "és delicat, sobretot si conviuen amb l'agressor".

Sense agressions racistes o contra col·lectius LGTBI a l'espai públic

El tancament dels locals d'oci nocturn, segons els Mossos, ha fet "que hi hagi un repunt de casos d'agressions en els contextos d'entrompades. Els espais d'oci nocturn tenen vigilància. És causa-efecte. Però si les agressions sexistes han existit, no hi ha hagut denúncies de transfòbia, homofòbia o racisme". El GAV detecta "en les xerrades que fem als instituts" que "les actituds masclistes estan molt més arrelades que el rebuig als col·lectius LGTBI. Aquests temes estan normalitzats i s'accepten. És més estructural el masclisme, és el que veuen a algunes de les llars i en la música o els programes que consumeixen". La transfòbia "està més relacionada amb les accions de l'extrema dreta i aquesta no està arrelada a la comarca. No hem vist, per sort, pintades o sabotatges de tipus racista, homofòbic o transfòbic".